Sant Miquel dels Reis reposa ‘Presoners’, basada en les cartes de presos i preses pel franquisme

L’obra teatral ‘Presoners’, sobre les cartes que enviaben els presos i les preses pel franquisme, torna a escena al mes de juliol. La ficció, basada en fets reals, es representarà al monestir de Sant Miquel dels Reis, com ja es va fer l’any passat, durant els dies 9, 10, 11, 16, 17, 18, 23, 24 i 25 de juliol. El monestir va ser presidi des de final del segle XIX fins a 1960, on van ser empresonades persones contràries a la dictadura.

Les entrades són gratuïtes i es podran reservar a partir del 28 de juny en el telèfon 962997039 en horari de 10.00 hores a 14.00 hores de dilluns a divendres. Només es podran reservar quatre entrades per telefonada.

L’obra consta de sis monòlegs que es desenvolupen en diferents períodes de la història d’Espanya, des de final de la Guerra Civil fins a 1975, amb el denominador comú de la privació de llibertat. En els testimonis es desgrana el patiment i l’angoixa de persones empresonades només per les seues idees polítiques.

Dirigida per Carles Alberola i produïda per la companyia Albena Teatre per a la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, amb textos creats ‘ex professo’ per Pascual Alapont, Sònia Alejo, Chema Cardeña, Patricia Pardo, Rodolf Sirera i Begoña Tena i la interpretació de Maria Caballero, Enric Juezas, Águeda Llorca, Miguel Ángel Romo, Imma Sancho, Bruno Tamarit i Merce Tienda. L’espectacle es representa en valencià.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha assenyalat que per la gran acceptació que aquesta obra va tindre l’any passat s’ha decidit reprogramar-la augmentant el nombre de representacions. “Es tracta d’una obra intimista que desvela la difícil situació que van haver de travessar les famílies assenyalades pel règim franquista”, ha explicat.

Monòlegs de ‘Presoners’

‘Descalç’, de Pasqual Alapont, narra la història d’un jornaler del camp condemnat a mort en 1940 per pertànyer a una col·lectivitat de terres comunes; interpretat per Bruno Tamarit. ‘Matilde i els llops’, de Sònia Alejo, conta com una dona en 1942 escriu un conte com a regal per a la seua filla de huit anys, hores abans de rebre el baptisme; interpretat per Águeda Llorca.

En ‘El mestre’, de Begoña Tena, un professor empresonat en 1946 per divulgar la cultura en les missions pedagògiques continua ensenyant a escriure els seus companys; interpretat per Enric Juezas. ‘Les arracades i el pantà’, de Patrícia Pardo, ambientada en 1952, descriu l’angoixa d’una mare que escriu a les seues filles per a contar-los per què son pare i ella estan en la presó; interpretat per Merce Tienda.

‘Matinada’, de Rodolf Sirera, és la narració d’una jove de família burgesa que és detinguda per elaborar propaganda contra el règim en 1968; interpretat per Maria Caballero. En ‘La veu d’altres’, de Chema Cardeña, el protagonista és un periodista de 1975 empresonat per difondre el que la premsa estrangera escrivia sobre Espanya; interpretat per Miguel Ángel Romo.

Aquests sis monòlegs tindran un pròleg i un epíleg situats en 2020. El pròleg, ‘La memòria tancada’, de Chema Cardeña, convida a un viatge, dècada a dècada, per les cartes escrites des de l’infern. L’epíleg, ‘El clam del silenci’, de Pasqual Alapont, ens parla de les ferides traumàtiques que passen de pares a fills i de com no podem ser còmplices del silenci; interpretat per Imma Sancho.