L'Audiència de València avala la investigació dels comptes bancaris del blanqueig dels narcos del Port

Primer aval a la investigació dels comptes bancaris de la presumpta trama de blanqueig de capitals dels narcos del Port de València. La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València, en una interlocutòria a la qual ha tingut accés elDiario.es, ha desestimat el recurs d'apel·lació de la defensa d'un dels investigats (Francisco H. V.) contra la interlocutòria del jutge instructor del passat 2 de gener que autoritzava els agents especialitzats en blanqueig de capitals de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional a recaptar, respecte del conjunt dels presumptes narcos, davant la Seguretat Social i l'Agència Tributària, la vida laboral, les prestacions, les declaracions de la renda i les transmissions patrimonials o, davant les entitats bancàries, informació sobre els seus actius, ja siga en comptes, targetes de crèdit, dipòsits, valors, préstecs, plans de pensions, accions o fins i tot caixes de seguretat.

La mateixa resolució autoritzava els agents a obtenir de les entitats financeres “qualsevol altra informació i documentació complementària sense necessitat d'una nova interlocutòria”, a fi de dur a terme un “seguiment de les operacions que es vagen coneixent i resulten d'interés per a la investigació”. Això suposaria una mena de “carta blanca” atorgada pel jutge instructor a la UDEF, a més d'una “investigació prospectiva”, segons la defensa de Francisco H. V.

Es tracta d'un dels investigats que figuren com a “facilitadors crítics” de la presumpta trama d'importació de cocaïna a gran escala desarticulada en el marc de l'operació Spider, especialment dedicat a “tasques d'intermediació” amb dos presumptes narcotraficants: el colombià Adrián V. C. i l'albanés Klodjan K. (pròfug de les autoritats belgues en un procediment per narcotràfic).

Les perquisicions de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) de la Policia Nacional el vinculen amb la intervenció de 80 quilos de cocaïna a la terminal CSP del Port de València el 6 de juny de 2025, quantitat que formava part d'una partida molt més gran, extreta mitjançant la modalitat del ganxo cec.

Paradoxalment, Francisco H. V. no és un dels investigats assenyalats directament per la interlocutòria del jutge que autoritzava la investigació del presumpte blanqueig. Així ho destaca la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València, que considera que “no té legitimació per a recórrer” i que esgrimeix la màxima processal “àmpliament establida” en la jurisprudència espanyola segons la qual “no hi ha recurs sense perjudici”.

“Major agilitat” en la investigació

El tribunal ni tan sols entra en el fons de l'assumpte, a diferència del fiscal, que en el seu informe relatiu al recurs explica que la resolució del jutge instructor, lluny de pretendre “ampliar el camp de la investigació a qualsevol informació i actuació”, se centrava en la informació derivada de la inicialment obtinguda amb autorització judicial, sense que això supose cap vulneració de la tutela judicial efectiva o del dret a la intimitat. El representant del Ministeri Públic considera la mesura justificada i proporcional per la “necessitat d'aportar més agilitat” a la investigació i evitar dilacions durant la instrucció del procediment.

D'altra banda, l'Audiència Provincial de València ha desestimat el recurs de la representació jurídica de Castellón Renting SL contra la interlocutòria que va autoritzar el decomís cautelar d'un camió Man TGX i un semiremolc marca Kassbohrer propietat de l'empresa, a més d'un Audi Q8 utilitzat “de manera directa i habitual” per l'investigat Julio E. G., gerent de la mercantil imputat per presumptament proporcionar camions a la presumpta organització criminal. El camió va estar vinculat, segons els investigadors, a la partida de 1.160 quilos de cocaïna intervinguda al Port el 18 de juliol de 2025.

L'advocat de l'empresa al·lega que Castellón Renting SL compta amb “més de 40 anys d'antiguitat” i una “consolidada trajectòria professional lícita i regular”, i que ni la mateixa firma ni el gerent “tenen res a veure” amb els fets investigats. Es tractaria, per contra, de “meres conjectures” policials que contrasten amb la “realitat fàctica i documentada” i que pretenen “criminalitzar” una activitat “normal” i “pròpia del negoci” com és l'arrendament de vehicles.

No obstant això, la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València recorda que existeixen indicis que l'empresa, amb “aparença d'una activitat lícita”, formalitzava contractes d'arrendament, precedits d'importants sumes de diners, per “emmascarar” la “vertadera utilització dels vehicles al servei de l'organització criminal”.

“Intervenció directa” del gerent de la firma de camions

La investigació de la UDYCO ha acreditat la “intervenció directa” del gerent de l'empresa en el lliurament de 40.000 euros en efectiu “sense cap justificant ni suport documental que acredite l'operació”. L'Audiència Provincial de València, per tant, considera “ajustada a dret” i a la legalitat la resolució que va autoritzar el decomís del camió (la venda anticipada del qual va ser autoritzada recentment pel jutge).

La Secció Quarta també ha desestimat un recurs similar de la representació jurídica de Biovalsuro SL, propietat de l'investigat José Francisco B. R., contra el decomís cautelar i l'autorització per a ús policial d'una motocicleta Benelli model TRK, mítica marca italiana, a nom de la mercantil. La interlocutòria, a la qual també ha tingut accés aquest diari, esgrimeix els “sobrats indicis racionals i fonamentats” de la participació de José Francisco B. R. en presumptes “delictes de drogues d'extrema gravetat”, a més de la “procedència il·lícita” de la motocicleta. “Els vehicles intervinguts han sigut emprats de manera directa, tal com consta en les diligències practicades, per a la realització d'operacions de narcotràfic, la qual cosa implica que han sigut vertaders instruments dels delictes investigats”, assegura el tribunal.

A més, la interlocutòria també sosté que la utilització provisional del vehicle per part de la Policia “no és una pena anticipada, sinó una mesura cautelar de gestió patrimonial”, amb l'objectiu de conservar el valor d'ús del bé intervingut i evitar despeses a l'erari derivades del depòsit, sense la finalitat de castigar l'investigat, que gaudeix de la presumpció d'innocència.

El Porsche a nom d'un testaferro

L'Audiència Provincial de València també ha desestimat el recurs de Salvador S. A., presumpte testaferro d'Iván T. R. —considerat un dels capitostos del narcotràfic al Port—, contra la interlocutòria de l'instructor que, el passat 3 de febrer, va denegar la devolució d'un BMW i d'un Porsche 911 GT3. “No podem oblidar”, afirma el tribunal, que la pòlissa d'assegurança del BMW figurava a nom d'Iván T. R. i que existeixen indicis que el vehicle podria ser objecte d'un presumpte delicte de blanqueig de capitals, per la qual cosa “està justificat el seu decomís”. Així, la devolució anticipada dels vehicles “podria frustrar les finalitats del procés penal”.

La situació del Porsche és encara més singular. El vehicle esportiu ja va ser intervingut —i posteriorment retornat al seu propietari— en el marc d'un sumari per narcotràfic del Jutjat d'Instrucció número 1 de València. La qual cosa “no és obstacle” perquè torne a ser intervingut en les diligències que actualment instrueix la plaça número 15 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València, després d'haver-se acreditat que, malgrat que el vehicle figurava a nom de Salvador S. A., el titular real, usuari i pagador de la prima de l'assegurança seria el presumpte narco Iván T. R.

El germà i la parella d'un dels caps

L'Audiència Provincial de València també ha desestimat sengles recursos de la defensa del presumpte capitost i del seu germà, Raúl T. R., i de la seua parella, María R. L. —tots dos investigats per un presumpte delicte de blanqueig de capitals— contra el decomís i l'autorització de l'ús policial d'un Audi RS3 Sportback, d'un BMW M2 Competition i d'una Yamaha TMAX.

La interlocutòria aprecia indicis suficients que els vehicles eren, bé instruments de l'operativa de narcotràfic, bé productes o beneficis d'aquesta presumpta activitat il·lícita, i conclou que la hipòtesi no resulta “irracional, arbitrària o capritxosa”.

El fiscal de la causa descriu el germà del presumpte narco com un “element instrumental” de l'entramat societari dissenyat per canalitzar i integrar en el circuit econòmic legal els fons d'origen il·lícit, especialment mitjançant la seua participació en l'empresa Activos Inmobiliarios Renovables SL.

Sobre la parella del presumpte capitost, el fiscal recorda els indicis “sòlids i plurals” de la seua participació “activa” en la presumpta operativa de blanqueig com a administradora de la mercantil Inversiones Miseco SL, dedicada a la introducció en el tràfic econòmic de fons d'origen il·lícit, amb mecanismes com l'adquisició de deute privat, la facturació fictícia i “altres pràctiques típiques d'integració delictiva”.

D'altra banda, la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València ha desestimat el recurs del portuari Salvador Julio C. M., presumpte testaferro d'Iván T. R., en relació amb l'embarcació que es va intervenir al presumpte narco al Club Deportivo Es Nàutic de Sant Antoni (Eivissa). La Guàrdia Civil de les Illes Balears ha reclamat l'embarcació Axe (model Axopar 37), d'uns 11 metres d'eslora, per utilitzar-la provisionalment en aigües mediterrànies en operacions contra el narcotràfic.

La interlocutòria considera suficientment acreditat que l'investigat “venia exercint de manera efectiva i continuada l'ús, la possessió material i la disponibilitat funcional de l'embarcació intervinguda”.