El poble atrapat entre el turisme de borratxera i de luxe registra la pujada més gran dels preus de l’habitatge d’Eivissa

En direcció a la mar, per un ampli passeig acabat de reformar i decorat amb vegetació encara per néixer, baixen grups de turistes vestits amb peces elegants —hi predominen el blanc i el beix—, perfumats i enjoiats: és la seva millor versió. Durant el cap de setmana dels closings de les discoteques de l’illa —i d’alguns dels clubs nocturns de més prestigi a escala mundial—, els visitants es dirigeixen, al capvespre, cap a les tarimes de fusta on des de fa dècades es gaudeix de cocktails i música electrònica.

Aquest moment de la tarda és estratègic: un pont entre les hores de platja i la festa nocturna. I Sant Antoni és un dels punts més atractius de l’illa per contemplar la posta de sol. És un poble que intenta deixar enrere amb afany el turisme d’excessos que ha tacat el seu nom durant anys —un homòleg de Magaluf, a Mallorca— i que ara prova de metamorfosar-se a qualsevol preu.

Així ho comença a demostrar el seu paisatge, amb un boom d’edificacions de nova construcció, hotels boutique i de cinc estrelles que han anat apareixent els darrers anys —a través d’augments de categoria d’antics complexos més modestos— i un rentat de cara dels espais públics per part de l’Ajuntament del Partit Popular (PP), que no sempre ha suscitat elogis entre els residents.

A principis de juliol, l’alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, va inaugurar el nou bulevard de Vara de Rey, una via que connecta una de les zones més conflictives del municipi —el West End, escenari per al públic de borratxera— amb el passeig marítim del Café del Mar, on cada temporada es concentren milers de turistes per contemplar aquesta posta de sol idíl·lica del sud-oest eivissenc.

El projecte, amb una inversió municipal de 5,5 milions d’euros, té la intenció de revitalitzar l’entorn i afavorir el trànsit de visitants entre el front marítim i el centre urbà, on també es va fer, l’any passat, una reconversió a l’artèria principal amb l’‘Arc de Sant Martí Infinit’ de l’artista urbà d’origen càntabre Okuda San Miguel, amb el propòsit d’acabar, d’una vegada per totes, amb el turisme hooligan; sense èxit.

Una elitització del parc hoteler

La primera línia de mar —i també els voltants, a prop de platges populars de la localitat— està cada vegada més esquitxada d’establiments hotelers d’alta categoria.

Un exemple és l’entorn de Cala Gració, ja als afores, pujant el petit turó de sa Talaia, on han proliferat almenys tres complexos d’aquest tipus: el Cubanito Ibiza Suites —part del Concept Hotel Group, fundat per l’empresari Diego Calvo—, amb una temàtica inspirada en l’Havana dels anys cinquanta; el TRS Ibiza Hotel, que va néixer el 2022 com a hotel de luxe adults only arran de la fusió dels antics Fiesta Hotel Tanit i Fiesta Hotel Cala Gració, tots dos de tres estrelles, i l’OKU, amb reminiscències asiàtiques.

A l’entrada de Sant Antoni, la cadena Vibra també es va encarregar de reformar l’antic Piscis Park per apujar-ne la categoria, en un fenomen que s’estén cap a la badia —on acaba el municipi per donar pas a Sant Josep—. Allà, a prop de la platja d’es Pouet, va obrir les portes durant la temporada del 2025 l’hotel Bonito, de NCalma Group, sota el concepte d’“eco-luxe”, reformat parcialment amb subvencions estatals i pràcticament sense estar acabat.

Va ser a partir del 2015 quan Eivissa, en general, va accelerar el procés d’elitització de la seva planta hotelera, una tendència que s’havia iniciat els anys anteriors i que es va prolongar durant la segona meitat de la dècada. L’illa va orientar progressivament la seva oferta cap al segment del luxe, en una transformació que va tenir el punt d’inflexió el 2020, quan, amb la crisi sanitària, el sector turístic va travessar una situació delicada.

En aquest context, el segon Govern progressista de Francina Armengol va aprovar la Llei 2/2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per impulsar l’activitat econòmica i la simplificació administrativa. L’article 7 establia incentius per modernitzar els establiments turístics i facilitar que poguessin augmentar-ne la qualitat i la categoria. D’aquesta manera, aquests projectes quedaven excepcionalment exempts de determinats paràmetres de la normativa territorial i urbanística.

La norma preveia que les obres servissin per elevar la categoria de l’establiment i exigia presentar una autoavaluació que acredités que el resultat assoliria el nivell superior.

La pujada més gran en habitatge de l'illa

A Sant Antoni, la coloració del carrer de Santa Agnès —amb un cost públic de 381.000 euros—, epicentre del turisme d’excessos, i aquesta metamorfosi cap a un públic turístic més luxós van fer témer la gentrificació de un barri cada vegada més decadent, segons els veïns, en un territori insular on els costos ja estan pels núvols. De fet, viure a l’illa pitiüsa suposa una despesa anual 11.600 euros superior a la de viure a la veïna Mallorca, segons dades recollides en la darrera memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES).

De tot l’arxipèlag, Eivissa continua tenint el preu del lloguer de l’habitatge més alt, malgrat la baixada del 5% durant l’últim any, segons dades d’Idealista. Vila —com es coneix la ciutat d’Eivissa— és l’àrea municipal més cara, seguida de Sant Josep i Santa Eulària.

“És evident que, si es converteix en un lloc instagramejable, és probable que pugin els preus”, va declarar Manuel, un veí de la zona, a elDiario.es després de l’estrena del mural del West End la temporada turística passada. Més d’un any després, encara s’hi veuen venedors ambulants i turistes beguts que fan ruta de bars i consumeixen òxid nitrós i altres estupefaents, també segons testimonis veïnals. Pel que fa a l’oferta, amb prou feines s’han transformat negocis amb els ajuts de 80.000 euros concedits als petits empresaris disposats a convertir el seu pub o cafè concert en establiments amb un altre concepte, com ara bars de tapes o comerços.

De moment, Sant Antoni, segons dades del portal immobiliari Fotocasa, ha registrat una pujada interanual del 22,5%, una de les més elevades de l’illa. L’alcalde, Marcos Serra, va assegurar la primavera passada que el seu equip treballaria en l’àmbit urbanístic “per intentar pal·liar la pujada de preus”. Va afegir que al terme municipal hi falten VPL —habitatges de preu limitat— o VPO —habitatges de protecció oficial—.

Sant Antoni, segons dades del portal immobiliari Fotocasa, ha registrat una pujada interanual del 22,5%, la qual cosa suposa una de les més elevades de l'illa

Sense que aquesta necessitat s’hagi traduït en la materialització de projectes reals d’habitatge social. La situació es repeteix a la resta de municipis de l’illa. De fet, el Govern acaba d’iniciar la primera construcció d’una promoció de 48 habitatges públics destinats al lloguer a preu assequible a Vila durant aquest mandat polític, tal com va publicar Ràdio Eivissa.

Un ecosistema contaminat per la festa

El canvi comença a produir-se a Sant Antoni sense que allò vell —el turisme d’excessos— arribi a morir, ni allò nou —el turisme de luxe— hagi emergit del tot. Per a Pepe Roselló, president de l’associació empresarial d’oci nocturn Asociación Empresarial de Ocio Noches de Ibiza (AEON) i fundador de l’extinta discoteca Space, “res no canviarà” mentre no s’estableixi una regulació del so i de l’aforament que s’apliqui tant a les festes diürnes com a les nocturnes.

Es refereix especialment a hotels-discoteca com Pikes i Ibiza Rocks, tots dos propietat del britànic Andy McKay, o l’O Beach, a la badia de Portmany, que percep com a “satèl·lits” capaços de “enterbolir” l’ecosistema de la localitat, sotmesa des de fa dècades al turisme de borratxera i drogues. Els establiments d’aquest tipus van proliferar a partir del 2012, amb l’aprovació de la coneguda com a Llei Delgado. Cap de les dues empreses ha volgut respondre a elDiario.es després de la consulta.

Roselló assenyala que no només el nucli de Sant Antoni, sinó que el municipi en general travessa una situació de “crisi” més enllà de la primera línia de costa: “No veig cap via de progrés o renaixement”, afegeix. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Antoni tampoc ha volgut respondre les preguntes formulades per aquest diari en el moment de publicar aquesta informació.