Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Bruselas alerta de la falta de vivienda asequible en España
El empresario de “la Cena de la Libertad” con Milei en Madrid recibe dinero público
Opinión - El Tribunal Constitucional y los ERE. Por Javier Pérez Royo

CV Opinión cintillo

Democratitzant l'energia

Plaques solars en un edifici.

0

Si es que el agua tiene dueño

Quién manda sobre la luz

Quién manda sobre este suelo

Quién gana con nuestro cielo

Quién gana con nuestro sol.

(Maria Arnal i Marcel Bagés: “Bienes”)

El canvi climàtic i la lluita per aconseguir una societat sostenible ens posa davant d’una evidència històrica: estem als orígens d’un canvi profund en les formes de produir i emprar l’energia que consumim. Un canvi que suposarà passar a energies renovables, fonamentalment energia elèctrica procedent d’eòlica i fotovoltaica, sense oblidar l’hidrogen a temps més llunyans. Els canvis energètics han suposat canvis en l’hegemonia mundial dels països (Anglaterra al segle XIX, els EEUU al segle XX), però sobretot han suposat canvis socials molt profunds.

¿Com serà la societat futura, entre l’amenaça del canvi climàtic i els canvis energètics que tenim al davant? No ho sabem però és molt important que el consum i les decisions de caràcter energètic siguen el més democràtic i participatiu possible. Moltes vegades m’han preguntat què pot fer una persona qualsevol per a lluitar contra el canvi climàtic. Vull plantejar una possibilitat senzilla, fàcilment realitzable i, a més, econòmicament rendible: apuntar-se a una Comunitat Energètica. Des de l’Ajuntament de València estem treballant per a dinamitzar la creació de Comunitats Energètiques de barri en el marc del Pla de millora de la Sostenibilitat. Amb aquesta finalitat estem treballant amb els Col·legis d’Administradors de Finques i presentarem el projecte a les distintes associacions ciutadanes per a dinamitzar-ne el procés.

L’any passat el govern central va traure un Reial Decret (244/2019) que regula la producció d’electricitat mitjançant plaques fotovoltaiques, així com la distribució i l’autoconsum d’energia elèctrica per part de qualsevol persona o entitat. Del seu interès econòmic en parla el fet que fàcilment podem veure publicitat de moltes grans empreses elèctriques o de comunicació per a posar plaques fotovoltaiques a les teulades dels nostres edificis. Han fet els números i saben de la seua rendibilitat.

La primera conseqüència d’una decisió d’aquest tipus és que l’energia elèctrica produïda per una Comunitat Energètica no utilitza combustibles fòssils ni energia nuclear per a la seua producció. No és qualsevol cosa ja que, en un món cada vegada més urbanitzat, la lluita contra el canvi climàtic, descarbonitzant la generació d’energia, o bé la comencem a fer seriosament des de les ciutats o serà impossible avançar seriosament pel camí cap a una societat sostenible. Com a ciutadans i ciutadanes consumim energia fonamentalment per tres camins: en els nostres desplaçaments, en l’alimentació i en els consums de les nostres llars. I la immensa majoria de la població espanyola (més del 80%) viu en ciutats. L’energia, per tant, també és consumeix majoritàriament a les ciutats.

Però una Comunitat Energètica aporta molt més a banda de la producció renovable d’electricitat en les teulades. Possibilita una gestió de l’electricitat consumida de forma molt més eficient, reduint de manera significativa el seu transport i el seu consum. També podem emmagatzemar energia mitjançant bateries o emprar-la en la càrrega de cotxes elèctrics, per exemple. En qualsevol cas, a més d’una reducció sensible de les despeses d’energia elèctrica tenim assegurada l’amortització de qualsevol inversió en pocs anys (de 4 a 6) quan les instal·lacions fotovoltaiques tenen una duració mínima de vint anys. En definitiva, una xicoteta inversió d’una alta rendibilitat econòmica però també d’una elevada sensibilitat social i mediambiental.

En l’energia fotovoltaica (i també en l’energia eòlica) s’està produint un fenomen curiós que hem d’aprofitar: la rendibilitat econòmica de la producció elèctrica va paral·lela a la rendibilitat social i mediambiental. Cada vegada el seu cost és més baix i competeix ja de forma privilegiada amb altres formes de producció elèctrica basades en fonts no renovables. Que això és cert ho demostra l’interès creixent de les grans empreses i fons especulatius per la mateixa, com abans he indicat. Ara més que mai és important democratitzar al màxim la producció, distribució i gestió de l’energia sotmesa fins ara en tot el món a l’imperi dels grans oligopolis durant tot el segle XX. El Sol -per ara- no pertany a ningú: podríem dir que és propietat de tots els éssers humans. Hem d’aconseguir que l’energia que produeix no patisca un procés de privatització com han patit tants altres béns de la natura.

Etiquetas
stats