Els experts insisteixen a reduir la càrrega laboral per millorar la salut mental en el treball

Els experts en treball insisteixen a reduir la càrrega laboral i millorar els salaris per millorar la salut mental dels treballadors en actiu. La sobrecàrrega de faena és el primer factor que influeix més en la salut mental dels empleats i empleades, per damunt de qüestions de gravetat com l’assetjament sexual laboral. En analitzar les baixes laborals més greus i prolongades, per damunt de 12 mesos de duració, els problemes relacionats amb la salut mental són els segons més habituals, per damunt del 15% del total. Estrés, depressió o ansietat són els cinquens problemes en prevalença i els segons en gravetat per la seua prolongació en el temps.

Les dades provenen de l’estudi ‘Empleo, trabajo y riesgos para la salud mental: análisis y propuestas de intervención’ d’Óscar Pérez Zapata, professor de la Universitat Pontifícia de Comillas i Gloria Álvarez Hernández, professora en la Universitat Carlos III de Madrid, exposat dijous en unes jornades de la Universitat de València organitzades per Adrián Todolí, professor de dret del treball. La Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital que codirigeix Todolí aborda propostes per a millorar el benestar dels treballadors, aprofitant la conjuntura del pla d’acció de salut mental de la Generalitat Valenciana i el debat generat al voltant a la proposta normativa.

Segons les últimes enquestes a escala europea que preguntaven a les plantilles mateixes, són la càrrega de faena, les exigències emocionals i la precarietat els factors que influeixen més en la salut mental dels empleats, amb diferències importants quant al gènere. “Una mala salut mental dels treballadors no sols implica un mal personal a la majoria de la població entre 16 i 64 anys, sinó que representa danys organitzacionals, socials i econòmics d’enorme calat”, assenyala l’anàlisi que es va exposar dijous passat. En la seua intervenció, el sociòleg va subratllar un salari que permet cobrir les despeses imprevistes d’importància com un factor d’estabilitat. Les propostes de resolució exposades apunten, seguint aquesta lògica, a mesures que reduïsquen la càrrega laboral i milloren les condicions econòmiques dels empleats.

L’informe planteja que una línia d’intervenció associada a la regulació dels ritmes, les càrregues i les exigències de la faena té potencial per a reduir a la meitat els problemes de salut mental entre els treballadors, mentre que una actuació lligada a la reducció de la precarietat salarial –i a la por de reclamar millores en les condicions de treball– tindria el potencial de reduir entre un 18 i un 25 per cent aquests problemes. La tercera línia reclama una intervenció centrada en unes relacions socials més adequades en la faena, amb potencial per a reduir els problemes entre un 10 i un 19%.

La jornada laboral de 32 hores o quatre dies s’ha erigit com a resposta a molts dels malestars dels treballadors, una qüestió que al sociòleg li resulta interessant, però a què s’acosta des de la cautela, subratllant que ha d’abordar-se la càrrega de faena per no augmentar l’estrés: “Si els esforços han d’augmentar per reduir la jornada laboral, això no ens compensa”, apunta. “Sempre pensem que són dues esferes les que produeixen el desgast: l’esforç i el temps. Actualment els debats se centren molt en el temps, però nosaltres pensem que han d’atendre també el factor esforç”, va insistir el professor en l’acte, moderat pel periodista d’elDiario.es Carlos Navarro.

La ponència, que també va comptar amb la directora de Treball, Benestar i Seguretat Laboral de la Generalitat Valenciana, Elvira Ródenas, va defensar la investigació en salut mental com a eina de prevenció de riscos laborals: “La psicosociologia és la gran abandonada dels riscos laborals, perquè és molt difícil determinar si l’estrés és conseqüència de la faena o per característiques personals. El que no s’investiga no se sap, i el que no se sap no es prevé”.