Aemet també desmunta l'informe de la Guàrdia Civil sobre la dana per no preguntar “als que saben” de meteorologia

“El que més m'ha xocat és que la Guàrdia Civil, actuant com a Policia Judicial i fent un informe sobre meteorologia, tampoc es va posar en contacte amb l'Aemet. Així va passar que van enviar un informe al jutjat de Catarroja totalment equivocat. En un informe tècnic cal consultar els que saben, els de meteorologia”.

El cap climatologia de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), José Ángel Núñez, es va pronunciar en aquests termes fa una setmana en una entrevista a À Punt. Núñez es refereix a l'informe sobre cronologia i anàlisi de desbordaments que la Guàrdia Civil va remetre a la jutgessa de la dana a la fi de juliol, vora cinc mesos després d'haver-ho requerit (la magistrada el va demanar el 27 de febrer).

L'informe és especialment dur amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i amb l'Aemet, en abonar, entre altres coses, la teoria de l'apagada informativa que pregona el PP per justificar el retard en l'enviament del missatge d'alerta a la població, remès a les 20.11 hores. De fet, un cop es va fer públic el document, molts dels seus dirigents el van utilitzar per atacar el Govern central i els dos organismes estatals, suposadament per no haver aportat les previsions i la informació referent al cabal del barranc del Poio en temps i forma.

No obstant, al cap de pocs dies, una nova interlocutòria de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ja va advertir que l'informe és “erroni en les seues consideracions i apreciacions”, per la qual cosa va rebutjar imputar el president de la CHX, Miguel Polo, i la presidenta de l'Aemet, María José Rallo, tal com sol·licitava l'acusació que exerceix l'associació Liberum. I és que, el document va ignorar dades públiques sobre pluges en el barranc de Poio, com va informar esta redacció.

Sobre això, fonts de l'Aemet han detallat a preguntes d'elDiario.es algunes de les llacunes més importants que conté l'informe. En primer lloc, expliquen que un dels principals errors fa referència a la interpretació sobre el pla Meteoalerta, “i d'aquí se succeeixen els errors encadenats”. Aquest error inicial és que “es considera que un butlletí d'avisos observats és un canal per informar del que està passant en temps present”.

De fet, afirmen les mateixes fonts, “al punt 3.2, que és el titulat 'Cronologia de l'observació realitzada per Aemet' s'analitza el contingut d'aquests butlletins d'avisos, donant per suposat que les observacions del que va passar el tràgic dia 29 s'havien d'haver inclòs en aquests bolet. A més, consideren aquests butlletins com l'únic canal oficial: ”No hi ha més informació sobre observació transmesa pels canals oficials, segons els butlletins aportats al punt 3.2 de la informació tramesa al jutjat per Aemet“, diu el document de la Guàrdia Civil, obviant-se altres canals que es van utilitzar per a actualitzar la informació en temps real.

Segons l'Aemet, partint d'aquest error de base, se n'encadenen d'altres. Per exemple, s'afirma a l'informe que “a partir de les 09:31 hores, no es genera un nou butlletí predictiu fins a les 16:24 hores, pràcticament set hores més tard, moment aquest en què ja s'estaven produint abundants precipitacions en certs llocs com, per exemple, es pot observar de la gràfica de l'estació meteorològica de la pròpia Aemet de la localitat de Torís inserida anteriorment”. Tanmateix, segons explica l'Agència, “això no és inacció per part d'Aemet, sinó que no es van emetre nous butlletins perquè no hi havia variacions previstes de la situació meteorològica en eixe rang temporal”.

En resum, “si a partir de les 09:41 tres quartes parts de la província estava en avís roig i durant gairebé set hores no es va produir cap actualització, és perquè l'avís roig seguia vigent i no calia emetre un nou butlletí i, per tant, durant aquestes hores, amb avís roig vigent, ”el perill és extraordinari. Els béns i la població vulnerables o en zones exposades podrien patir impactes molt greus o catastròfics“.

Les 24 telefonades que no tenen en compte l'informe

Des de l'Aemet asseguren que hi ha “altres canals oficials de transmissió de la informació per part d'Aemet, que no són tinguts en compte a l'informe pericial”, ja que, com s'hi indica: “Les dades que s'han exposat sobre comunicacions es refereixen a (butlletins d'avís) realitzats pels canals protocol·litzats de comunicació d'aquestes situacions d'emergència efectuades a Protecció Civil, no prenent-se altres comunicacions complementàries, no obligatòries que s'haguessin realitzat, segons se les conceptua a l'informe remès al jutjat per la pròpia Agència”.

Però per a l'Aemet, aquests canals que no inclou la Guàrdia Civil al seu document “són fonamentals per a la transmissió de la informació” ja que “realment són per les quals es va transmetent la informació d'observacions, tant de forma directa al Centre de Coordinació d'Emergències i al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), com a través de la agència o entrevistes en mitjans”. És a través d'aquests “canals complementaris pels quals es transmeten les observacions, no a través dels butlletins d'avisos observats, com es considera erròniament a l'informe pericial”.

El més important d´aquests canals complementaris, segons destaca l´Agència, “és la comunicació directa entre tècnics de servei d´Aemet i tècnics d´emergències, perquè és un canal pel qual es té comunicació directa entre tècnics 24 hores al dia 365 dies de l´any”. Tan important és que “aquestes comunicacions queden registrades i són gravades per Emergències”. Aemet el que fa és “anotar cada telefonada i un resum del que s'ha tractat”. Tot i la importància d'aquest canal, “no s'hi fa referència a l'informe pericial, ni a les 24 cridades entre reeixides i fallides entre Aemet i el 112 de la Generalitat Valenciana, entre les 06:30, hora de la primera telefonada, i les 22:02, hora de l'última”.

Errors sobre l'actualització d'avisos rojos

Segons l'informe de la Guàrdia Civil “tots els butlletins d'avís de nivell roig es van comunicar amb posterioritat al moment del començament previst. En aquest sentit són especialment cridaners aquells avisos comunicats molt pròcims al moment de finalització del període en què s'havia de produir”.

En aquest cas, també afirma l'Aemet que existeix “un error d'interpretació” i ho expliquen amb un exemple molt clar: “La zona litoral nord, que és on hi ha les localitats de Turís, Xiva, Godelleta o Bunyol, on més va ploure, va estar en avís roig de manera permanent i ininterrompuda entre les 09.41 i les 22.00 hores. El primer avís era vàlid fins a les 18 hores, però abans que finalitzara, estant encara actiu l'avís, a les 17:49 hores, es prolonga fins a les 20 hores. De nou abans de la finalització, a les 19:47 hores es prolonga novament fins a les 22 hores. En l'informe pericial es diu que, per exemple, l'actualització de l'avís de les 17.49 comença a les 17 hores i que per tant l'avís de nivell roig es va comunicar amb posterioritat al moment del començament previst. Però, en realitat, l'avís roig que es comunica a les 17.49 hores no va començar a les 17 hores, va començar a les 09.41, perquè eixe avís mai va deixar d'estar vigent”.

Errors sobre les aportacions al Cecopi

L'informe pericial de la Guàrdia Civil també indica que no consta a la documentació remesa, informació “en temps real” en altres formes de transmissió d'informació, per exemple, durant la participació del Delegat Territorial d'Aemet al Cecopi.

Tot i això, segons l'Aemet, el cap de climatologia, José Ángel Núñez, present al Cecopi, ha fet “una anàlisi de la situació meteorològica en temps real i una previsió de curt termini”. De fet, al document enviat per l'Aemet al jutjat consta un resum de les seues intervencions al Cecopi, en què es pot llegir: “La primera intervenció d'assessoria a la reunió va ser al voltant de les 17.40, compartint amb els assistents imatges radar de la situació meteorològica en aquell moment. Es va comentar que estava plovent amb intensitat torrencial”.

Així, es van compartir les imatges amb tots els assistents “per mostrar de manera clara on estava plovent en aquests moments, és a dir, en temps real”. A més, a la declaració de Núñez com a testimoni davant la jutgessa d'instrucció va dir, i així consta en la transcripció de la seua declaració: “A les 17:15 hores, a l'espera de la seua intervenció, no sap si no havia començat encara, posa un nou tuit dient que la situació seguia sent molt adversa: ”Està plovent amb intensitat torrencial a l'oest de l'àrea metropolitana de València, molts llamps i molt vent, més de 140l/m² entre Real, Montserrat, i Godelleta i pròxims a 100 en localitats pròximes“.

A més, Núñez va aportar un document de 36 pàgines en el qual es fa una cronologia de l'ocorregut en el Cecopi, probablement la cronologia més completa del que va passar en aquella reunió, en el qual es donen nombroses informacions sobre les dades en temps real que va anar aportant durant el Cecopi. Per exemple, en la seua primera intervenció va comunicar que en “eixos moments estava plovent moltíssim i amb tempesta en una línia d'orientació pràcticament nord sud des de la Ribera Alta fins a la Serra Calderona, amb molta intensitat entre Torís, Montroi, Real, etc. com es veu en la imatge radar”.

També va compartir “imatges radar ZMAX de la situació actual amb el fons negre, que són més nítides per mostrar on estava plovent i va realitzar una previsió que conforme avancara la vesprada i sobretot cap a la nit, el sistema convectiu tendia a anar traslladant-se cap al nord, però que encara quedava hores en la zona on ara estava plovent”