Bianka Gabriela Rodríguez, activista trans: “La discriminació que patim a El Salvador també l’he patida a Espanya”
Als sis anys, Bianka Gabriela Rodríguez va començar a ser conscient que el seu cos de xiquet no era el que ella sentia. Va coincidir amb la defunció de son pare i des de llavors va patir “tota mena de violència” per part d’una mare que no l’acceptava com a dona. “Va dir a tota la classe que era una aberració”, assenyala. Als 15 se’n va anar de casa, però la violència l’ha perseguida fins als 25 que té ara. Presidenta de l’ONG Comcavis Trans en substitució de la també activista Karla Avelar, asilada a Irlanda després de perillar la seua vida per uns pandilleros que també han intentat matar Rodrigúez, ha passat aquests dies per les jornades ‘Diàlegs de Dones per la Pau al Mediterrani’ organitzat per la Conselleria de Transparència i que s’ha celebrat a Casa Mediterráneo (Alacant).
Diumenge passat Nayib Bukele va guanyar les presidencials a El Salvador. Suposa un avanç per als drets LGTBI?
No es considera ni un avanç ni una reculada, més aviat estem a l’expectativa davant la presa de govern i de les accions que adoptarà per a la qüestió LGBTI. Esperem que les accions afirmatives que es tenen no desapareguen i al seu torn s’avance en el tema de reconeixement dels nostres drets. Ja ha dit que reconeix que les persones LGBTI pateixen discriminació i violència i que s’han d’enfortir els drets de la població, però va descartar que estiga a favor, per exemple, del matrimoni igualitari.
Parlant de violència, vosté va poder morir per un pandillero i així i tot ha continuat sent una de les activistes més destacades del col·lectiu.pandillero
Sí. El 2016, vaig patir privació de llibertat per part d’un pandillero que va intentar assassinar-me. Em va retindre dues hores en un municipi molt violent i em va dir que anava a matar-me, perquè jo defensava els drets dels culers, que és un terme pejoratiu per a referir-se al col·lectiu LGTBI. Però al final vaig aconseguir eixir amb vida. Vaig posar la denúncia corresponent, però fins hui no hi ha hagut cap resolució per part de la investigació.
Aquests fets van passar poc després que entrara en l’associació Comcavis Trans (Comunicació i Capacitació a Dones Trans). Ho va fer al març del 2015 de la mà de Karla Avelar, la primera dona trans a El Salvador que va fer pública aquesta condició i a qui ha hagut de substituir en la direcció el 2017 després de dos intents d’assassinat i unes quantes amenaces de mort. La seua companya va haver de fugir a Suïssa i ara està a Irlanda.
Parlem de violència estructural contra vostés?
Sí, violència per part de les quadrilles i del mateix Estat, unit a la impunitat i la falta d’accés a la justícia, cosa que ha provocat que moltes dones trans hagen de fugir a un altre país per a sol·licitar la protecció internacional, ja que no hi ha a El Salvador cap mecanisme de protecció.
De fet, aquesta ONG està enfocada en l’ajuda al col·lectiu LGTBI de persones “majors” que superen l’esperança de vida dels 33 anys, que és la mitjana, assegura. Des del desembre del 2015 al desembre del 2018 hi ha hagut més de 40 morts per transfòbia i homofòbia, “perquè també hi ha hagut homes gais assassinats”, segons les dades de l’observatori de morts violentes.
Es fa justícia?
No. Totes han quedat en total impunitat. I tot malgrat que es va reformar el 2015 el Codi Penal per a incrementar les penes per crims d’odi fins a 50 anys. Però recorde que des del 1993 fins al 2018 hi ha més de 700 casos. Les institucions judicials encara estan plenes de transfòbia. Sent els tribunals els que dicten sentència, no reconeixen les dones trans com a dones, sinó com a homes vestits de dona.
Hi ha hagut avanços en la Llei d’identitat de gènere que venen reclamant?
Actualment aquest avantprojecte de llei no ha sigut discutit per l’Assemblea Legislativa des que vam sol·licitar-ne el debat al març del 2018, malgrat que compta amb les recomanacions del pacte internacional de Drets Civils, les recomanacions de la Cort Interamericana i la recent opinió consultiva número 24 de la Cort Interamericana.
Com els afecta aquest buit legal?
Jo actualment tinc un passaport amb una foto femenina, però un nom masculí, cosa que vulnera el meu dret a la identitat, a tindre un nom que m’identifique. Això m’exposa a violència institucional, perquè els funcionaris de migració es burlen de mi quan veuen que el meu nom és masculí.
És una cosa freqüent?
Sí, fins i tot a Espanya. Quan vaig entrar a Madrid en la connexió que vaig fer amb el vol a Alacant vaig haver de passar una altra vegada per l’arc de seguretat. Em van demanar el passaport i no podien creure que era una dona amb nom d’home. Es van començar a riure i una de les funcionàries va dir a unes altres dues: ‘A veure què fem, ella no és una dona, és un home’.
Estem en reculada en els drets LGTBI per la irrupció de Bolsonaro o les polítiques de Trump?
Hi ha països en què hi ha hagut avanços, però en altres, reculades com als EUA amb l’eliminació de l’accés de les persones transsexuals a l’exèrcit. A Costa Rica, l’Uruguai i l’Argentina, en canvi, hi ha hagut avanços. També a El Salvador hi ha hagut avanços en matèria de polítiques públiques que no són llei, sinó polítiques d’atenció en les institucions que al final depenen del funcionari de torn i no d’un marc legal general.
En la conversa mantinguda amb aquesta jove, l’optimisme sempre sembla sobreeixir, malgrat que reconeix que la batalla que ha emprés en un context com El Salvador li pot costar la vida. A la pregunta de si ha pensat tirar la tovallola, respon amb un lacònic i contundent “no, gens”. I conclou:
“Tinc 25 anys i m’aproxime a l’esperança de vida de 33 anys. Continue lluitant pels drets LGTBI i mentre tinga vida ho continuaré fent per a les noves generacions que estan per vindre, encara que jo ja no estiga”.
