El cas Alqueria cada vegada més prop del banc dels acusats: l’Audiència de València avala els indicis de criminalitat

Els investigats en el marc del cas Alqueria estan cada vegada més prop de seure en el banc dels acusats. La secció quarta de l’Audiència Provincial de València ha rebutjat els recursos d’apel·lació d’uns quants dels investigats i confirma la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat dictat pel titular del Jutjat d’Instrucció número 9 de València.

La causa, en què destaca com investigat l’expresident de la Diputació de València Jorge Rodríguez, actual alcalde d’Ontinyent, investiga la contractació de set pretesos afins al PSPV-PSOE i a Compromís, les dues formacions que van assumir el poder en la institució provincial després de la caiguda d’Alfonso Rus, amb contractes d’alta direcció en una empresa pública, malgrat els informes en contra d’aquesta mena de contractació. 

La mercantil Divalterra, hereua d’Imelsa, epicentre de la pretesa corrupció del cas Taula, serà dissolta pròximament, tal com ha anunciat aquesta setmana el president de la Diputació, Toni Gaspar. 

La denúncia inicial va eixir del director econòmic de Divalterra, José Luis Castellote, i del responsable del departament jurídic de l’empresa pública, José Luis Pellicer, tots dos nomenats a dit per Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i un dels principals imputats en el cas Taula, en què exerceix com a col·laborador principal dels investigadors. 

La interlocutòria de l’Audiència de València considera que en la instrucció del cas Alqueria hi ha “prou indicis de criminalitat”, per la qual cosa els fets poden ser constitutius d’il·lícit penal. Els magistrats de la secció quarta destaquen els onze informes jurídics i el dictamen pericial de la Intervenció General de l’Estat, dels quals es desprenen indicis de presumpta criminalitat en la contractació dels alts càrrecs, que hauria incomplit els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat, transparència i imparcialitat previstos en l’Estatut Bàsic d’Ocupació Pública. 

A més, la interlocutòria també al·ludeix al fet que el consell d’administració de Divalterra, l’únic òrgan que té la capacitat de designar el personal directiu, no va tramitar els nomenaments. “No consta en la causa cap informe tècnic que justificara aquesta contractació”, diu la resolució. De l’estructura empresarial de l’empresa pública, amb un sol gerent, “a penes emprén la marxa” es passa a deu alts directius. 

La interlocutòria també apunta els indicis que Jorge Rodríguez, llavors president de la Diputació de València pel PSPV-PSOE, va tindre un presumpte coneixement de les irregularitats quan va ser “alertat” pel secretari del consell des del principi que faltaven els requisits bàsics per als nomenaments. Rodríguez, que després de dimitir va crear el seu propi partit i va arrasar en les eleccions municipals d’Ontinyent, “pel que sembla no solament no va atendre aquests advertiments, sinó que va fer dos nomenaments més”. 

Pel que fa als alts càrrecs nomenats al capdavant de Divalterra, la interlocutòria els considera presumptes beneficiaris de la contractació, pel fet d’ocupar llocs “ficticis” o “simulats”, segons l’informe de la Intervenció General de l’Estat. El set alts directius “no tenien capacitat per a representar l’empresa, i no ho exercien cap funció llevat dels beneficis propis a efectes econòmics d’aquests càrrecs”. Els investigats van exercir com a alts directius, segons els informes incorporats al sumari de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (Udef) de la Policia Nacional, encarregada de les perquisicions. 

Així doncs, serà en la imminent fase del judici oral quan “d’acord amb els principis d’oralitat, contradicció i immediació hauran de valorar-se les al·legacions (...) però en el moment en què està la instrucció, no podia deixar de dictar-se pel jutge” la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat, pel fat d’haver-hi indicis de criminalitat, conclou l’Audiència de València.