Condemnat un hospital privat d’Elx a indemnitzar amb 350.000 euros els familiars d’un mort per una caiguda “inconcebible” en l’UCI

“Resulta inconcebible, incoherent, desproporcionat i sense justificació de cap mena (...) que en una Unitat de Cures Intensives (UCI) un malalt caiga del llit i als pocs dies muira pel colp rebut al cap”. Així de contundent va ser el titular del Jutjat de Primera Instància número 7 d’Elx en condemnar l’hospital IMED de la ciutat a indemnitzar amb quasi 350.000 euros els familiars d’un home que va tindre una caiguda en l’UCI a conseqüència de la qual va morir poc després. Hospimar 2000 SL, la firma que controla el centre sanitari, va recórrer la sentència, però la secció novena de l’Audiència Provincial d’Alacant l’ha confirmada i ha reiterat la severa garrotada a les deficiències que presenta l’UCI de l’hospital.

Els fets es remunten al 28 d’abril de 2018, a les 6.30 h, quan la caiguda accidental del pacient li causa un traumatisme cranioencefàlic inicialment lleu. L’home va morir l’endemà passat. “Els fets parlen per si sols i resulta realment inconcebible que un malalt caiga, ni més ni menys que en la Unitat de Cures Intensives, amb causa de mort, sense que el personal sanitari fora capaç d’evitar aquesta caiguda i sense que en el centre sanitari hi haja o s’adopten els mitjans necessaris per a la seguretat dels pacients, que és el mínim que els consumidors poden esperar de la prestació de serveis d’aquest calibre”, afirma la sentència de l’Audiència d’Alacant a què ha tingut accés elDiario.es. 

El perit mateix de l’empresa que va prestar testimoniatge en la vista oral “va declarar sense reserves que la caiguda en l’UCI va provocar la mort prematura” del pacient. “El fet, sense més, que, en un lloc de vigilància intensiva, un malalt caiga a terra des del llit, sense que ningú haja observat com va ser” (tal com va declarar la metgessa intensivista de guàrdia aquell dia), “posa de manifest una negligència clara en la prestació del servei sanitari”, assenyala la sentència. Així doncs, l’hospital “no va utilitzar tots els mitjans personals i materials necessaris perquè aquest fet no esdevinguera”.

La facultativa va declarar que el personal de l’UCI no pot “estar mirant constantment”. “Aquesta asseveració posa de manifest el descuit que sobre els pacients es produeix en determinades fases de la seua vigilància intensiva” i, a més, el pacient “va caure malgrat que estava controlat”. Una altra metgessa va relatar que el personal sanitari es queda assegut en la seua cabina i no veu directament el pacient perquè hi ha un taulell i un vidre. 

“Construcció inadequada”

Així doncs, la sentència al·ludeix a una “construcció inadequada de l’estança en què se situa el personal, fins al punt que els impedeix veure el que passa si estan asseguts, cosa que suposa, novament, una falta de previsió suficient pel centre sanitari sobre els mitjans necessaris per al control intensiu dels pacients”. 

L’empresa va interposar un recurs d’apel·lació al·legant que el jutge havia “valorat de manera errònia la declaració del perit” de la mateixa firma privada i havia fet una “interpretació esbiaixada”. La caiguda del pacient va ser un “esdeveniment imprevisible”, argumentava l’empresa. La secció novena de l’Audiència Provincial d’Alacant, per contra, ha desestimat el recurs i recorda a l’hospital IMED la seua obligació de tractar les patologies dels pacients i també d’“aplicar aquestes tècniques amb la cura i la precisió d’acord amb les circumstàncies”. 

L’Audiència d’Alacant avala la sentència, que imposa una indemnització de 349.550 euros (a més dels interessos legals i les costes), i rebutja de pla l’errada en la valoració de la prova que argumentava l’empresa. “Pura i simplement s’intenta substituir la valoració del jutjador (...) per altres de més convenients als interessos de la part recurrent”, assenyala. 

Els magistrats al·ludeixen a diversos protocols oficials (com la Guia d’actuació d’infermeria i manual de procediments generals de la Conselleria de Sanitat o l’informe del Ministeri de Sanitat sobre els estàndards i les recomanacions per a les UCI). “O bé el centre mèdic demandat no complia les recomanacions materials esmentades de visualització dels pacients o, en un altre cas, el seu personal no estava atent a les vicissituds nocturnes d’aquells”, conclouen. 

En tot cas, “en qualsevol d’aquestes situacions, estava actuant-se de manera inadequada i per això no garantia la seguretat del malalt”, postil·la la sentència, que no és ferma i contra la qual es pot recórrer davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana o davant el Tribunal Suprem.