Els veïns xoquen amb els emissaris de Catalá i mantenen el seu rebuig al gratacel en el port de València

Màxima preocupació en l’Ajuntament de València, que dirigeix l’alcaldessa María José Catalá, davant el rebuig frontal que ha expressat el moviment veïnal a un dels seus anuncis estrela: en concret, l’hotel de fins a 30 altures projectat en el port de València i batejat com a ‘Baluard de la Marina’.

La primera edil va enviar dimarts el seu regidor de Grans Projectes, José Marí Olano, i la de Participació i Acció Veïnal, Julia Climent, a una reunió amb les entitats veïnals que fa poc van advertir de la realització d’“accions comunes” en contra del gratacel que se situaria al costat de l’Edifici del Rellotge, per considerar, entre altres qüestions, que fomentarà la turistificació i l’encariment de l’habitatge, a més de trencar amb l’arquitectura de l’entorn. Així mateix, censuren que l’Ajuntament torne els terrenys, en el seu moment desafectats en favor de la ciutat, a l’Autoritat Portuària de València (APV) sense aconseguir cap contraprestació a canvi. En aquest punt, van posar damunt la taula la recuperació per a ús ciutadà de parcel·les portuàries d’ús esportiu situades fora del recinte portuari, en el barri del Cabanyal-el Canyamelar.

A la trobada van assistir representants de la Federació d’Associacions Veïnals de València, amb la seua presidenta, María José Broseta, al capdavant, així com de les associacions del Grau-el Port, el Cabanyal-el Canyamelar, la Malva-rosa, Natzaret i la Ciutat Jardí.

Sobre aquest tema, des de la Federació van agrair la reunió convocada i les explicacions aportades per Olano i Climent: “Hem rebut més informació de la que disposàvem fins al moment i ens hem citat a una altra reunió d’ací a uns dies, després d’haver estudiat més documentació”, van explicar.

Malgrat tot, no van aconseguir dissuadir-los de la seua oposició al projecte, almenys de moment. Les mateixes fonts van explicar que des del govern municipal se’ls va transmetre que la imatge del projecte que es va difondre en determinats mitjans “no té per què ser la definitiva, però sí que podria ser una possibilitat”. Per això, la Federació veïnal manté la seua “preocupació” i reitera el seu posicionament “en contra de tot model urbanístic en què prevalga el benefici econòmic empresarial d’uns pocs davant l’interés general i que continue aprofundint en l’actual model de turisme insostenible”.

Des de la Federació van insistir a posicionar-se “en contra de qualsevol projecte que vaja contra l’arquitectura tradicional que dona identitat al districte marítim, ja que afectaria, a més, el paisatge i el medi ambient, amb impactes sobre les brises marines i, per tant, sobre el clima, cosa que perjudicaria greument la ciutat i els seus veïns i veïnes, especialment de la zona marítima”.

Amb tot, els representants veïnals es van mostrar esperançats en el fet que “el projecte definitiu s’allunye totalment d’aquestes possibilitats”, al mateix temps que van valorar “molt positivament els compromisos de més participació traslladats pel govern municipal, així com l’aprofundiment en el treball per la recuperació del patrimoni de la zona portuària, com l’Escala Reial o els magatzems, o que deixe d’estar ocupat l’espai lliure enjardinat que s’hauria de respectar en la Marina Reial”.

Sobre la possibilitat de modificar el projecte, les entitats veïnals van proposar canviar l’ús principal de la parcel·la del gratacel i substituir-lo per un altre que permeta que els veïns i veïnes de la ciutat puguen fer ús d’aquest nou espai mitjançant el desenvolupament de diverses activitats, com les comercials, professionals i d’oci i esplai. “Uns usos urbanístics, terciaris i dotacionals, que faciliten que les activitats humanes a desenvolupar en aquest espai es repartisquen en les diferents franges horàries del dia, i que la previsió addicional de determinats usos recreatius òbriga la possibilitat de la seua utilització efectiva en horari nocturn i també en dies festius. Com a molt, l’ús hoteler podria justificar-se com a ús compatible, sempre minoritari en relació amb l’edificabilitat neta assignada a la parcel·la”.

Al parer seu, l’edifici de 30 plantes plantejat vulnera el règim de protecció de l’entorn dels béns de rellevància local, com són l’Edifici del Rellotge i els magatzems. A més, altera de manera greu el paisatge cultural portuari, suposa una desproporció d’escala, trenca el principi d’integració i afectaria la silueta històrica i el paisatge portuari.