La funcionària investigada en Azud nega comissions de la trama: “Mai va rebre diners ni regals, llevat de Nadal”

Esmeralda Orero, veterana funcionària de l’Ajuntament de València investigada en el cas Azud, nega que rebera comissions de la pretesa trama. Orero, sobrenomenada “L’aranya negra” i, segons dos testimonis, funcionària de confiança de Rita Barberá, va declarar davant la jutgessa instructora el 12 de gener passat. La seua defensa, que exerceix el lletrat Guillermo Llago, va presentar un escrit el 19 de febrer passat, a què ha tingut accés aquest diari, en què demana a la instructora que dicte el sobreseïment lliure (en la pràctica, una absolució) per no haver-hi, a parer seu, cap “fet imputable penalment” a Orero i constar “acreditada documentalment la participació nul·la en els fets”. L’advocat lamenta les “nefastes conseqüències en l’esfera professional i personal” per a Esmeralda Orero, a més de “l’escarn públic” i del “judici mediàtic paral·lel” que assegura que ha patit.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sospita, per part seua, que la investigada podria haver lliurat documentació municipal a l’empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats del cas Azud, en relació amb la pretesa ‘operació col·legis’, una de les branques de la complexa causa.

Es tracta de l’operació en què l’Ajuntament de València, durant el mandat de Rita Barberá, va aprovar una permuta per a lliurar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l’empresari Jaime Febrer, a canvi que aquesta assumira un deute milionari que el consistori mantenia amb diverses congregacions religioses.

L’escrit de la defensa, incorporat al sumari del cas Azud, sosté que la funcionària “desconeixia la denominada operació col·legis” i que “mai va rebre cap mena de comissió o diners” per part de l’empresa de Jaime Febrer “ni de ningú”. De fet, la documentació sobre les parcel·les corresponia a un altre servei municipal i no al de Patrimoni, dirigit per Orero entre el 1991 i el 2007. A més, l’escrit recorda que Febrer “ja les coneixia”. Per part seua, el vicealcalde de València llavors i també investigat, Alfonso Grau, “coneixia perfectament” els expedients.

El lletrat critica les sospites de l’UCO pel que fa als contactes de Febrer amb Orero: “Qualsevol ciutadà podia contactar, telefonar, demanar una cita o sol·licitar una reunió, amb qualsevol funcionari del Servei de Patrimoni, incloent-hi la cap del Servei, perquè una de les obligacions funcionarials és l’atenció al públic”.

“La meua representada no solament mai ha rebut comissió o diners de ningú per la prestació dels seus servicis com a funcionària pública, sinó que, si algú li haguera proposat una cosa semblant, ho hauria denunciat”, indica el lletrat. Els fets que se li imputen, en definitiva, “manquen de fonament”, diu l’escrit. “Senzillament”, Esmeralda Orero “desconeixia” l’‘operació col·legis’, postil·la.

L’escrit assegura que “no hi ha un sol fet que acredite la participació del Servei de Patrimoni en la valoració de les parcel·les”, una tasca que la defensa de la funcionària adjudica al Servei de Planejament, amb una certa intervenció de l’Àrea d’Educació. En la seua declaració davant la jutgessa, Orero va adduir que una de les funcions “pròpies i habituals” del Servei de Patrimoni que dirigia era la “informació sobre propietats municipals”.

“Actes de cortesia” sense “voluntat de corrompre”

La funcionària també matisa la recepció de regals de Nadal per part de la presumpta trama. “Mai ha rebut quantitats de diners ni regals, llevat de Nadal”, indica l’escrit. Orero “els va considerar actes de cortesia”, però “en cap cas li va passar pel cap que els que obsequiaven pogueren pensar que d’aquesta manera comprometrien la imparcialitat en l’exercici de les seues funcions, afavoririen els seus interessos particulars, ni per descomptat, influirien en l’exercici de la seua funció pública”.

La defensa de la investigada recorda que va rebre regals “fa 20 anys”, en una època en què els obsequis es percebien com un “ús social acceptat comunament”. “Passava en qualsevol àmbit social”, al·lega l’escrit, que recorda que “eren habituals” les “botelles de vi”, “caixes de taronges”, “mocadors” o “cistelles de Nadal”. “S’entenien com una cosa normal”, sense que en cap cas “tingueren la intenció o la voluntat de corrompre”, explica.

A més, “en aquell moment no hi havia cap norma pel que fa a aquest tema” en el si de l’Ajuntament de València. L’alcaldessa llavors, la popular Rita Barberá, va rebre regals de luxe de l’empresa Acciona, per un import total de 7.651 euros. Es tracta d’una de les empreses adjudicatàries que, segons la instrucció, va pagar preteses comissions al lletrat José María Corbín, cunyat de la primera edil llavors i un dels principals investigats en la causa.

L’UCO de la Guàrdia Civil vincula els regals a Barberá amb les preteses mossegades a Corbín. De fet, la difunta alcaldessa va rebre obsequis –especialment de Louis Vuitton i Loewe– de fins a tres trames diferents de corrupció vinculades al PP valencià.

Per part seua, la funcionària Esmeralda Orero va mantindre amb l’empresari Jaime Febrer, considerat el presumpte corruptor de la trama, “el mateix tracte correcte que hauria tingut, amb obsequis de Nadal o sense, com tothom”, afirma la seua defensa, que afig: “Pensar que uns regals de Nadal puguen tindre la capacitat per a torbar la imparcialitat i la probitat dels funcionaris, és molt pensar”. En tot cas, Orero va rebre els regals en un període que “està prescrit”, per la qual cosa “ni tan sols havien de ser objecte d’instrucció”, conclou l’escrit.

Una trama en ple “‘boom’ immobiliari”

En una interlocutòria inicial, la instructora del cas Azud, la magistrada Pepa Tarodo, va caracteritzar els fets de presumpta “trama creada a l’Ajuntament de València en què autoritats, funcionaris, personal laboral, assessors i tècnics” haurien obtingut “grans beneficis per al seu peculi mitjançant el pagament de quantitats de diners i regals que efectuaven els grups empresarials per a obtindre l’adjudicació d’obra pública”.

La jutgessa contextualitzava la presumpta trama en el “boom immobiliari”, pel fet d’estar la ciutat en “ple desenvolupament urbanístic”, amb una “gran quantitat d’obra pública a adjudicar a empreses constructores o immobiliàries”.