‘Fuster en el seu temps’, l’exposició sobre el llegat de l’“intel·lectual valencià més important del segle XX”

Un “agitador cultural”. Així ha definit l’assagista Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) el secretari autonòmic de Cultura de la Generalitat Valenciana, Ximo López, en la presentació de l’exposició sobre l’obra i la trajectòria vital de l’intel·lectual de qui enguany se celebra el centenari del naixement.

La mostra ‘Fuster en el seu temps’, comissariada per Francesc Pérez Moragón, Edelmir Galdón i Salvador Ortells, recopila una àmplia col·lecció d’obres d’art de la col·lecció de l’assagista de Sueca, amb 28 escultures de Josep Cusachs, Manolo Boix i Andreu Alfaro i 62 pintures i dibuixos d’autors com Artur Heras, Pilar Dolz, Miquel Navarro, Joan Genovés, Antoni Miró, Antoni Tàpies, Josep Renau, Joan Miró o l’Equip Realitat.

L’exposició, que es pot visitar fins al pròxim 26 de febrer en el Centre del Carme de Cultura Contemporània de València, inclou també abundant material gràfic i algunes de les edicions originals de títols com Nosaltres els valencians.

La mostra, dirigida per a tots els públics, ha traslladat a València els fons més importants que acull la Casa Fuster a Sueca. “El tresor d’aquella casa”, explica Pérez Moragón, “són les obres originals de Fuster, les fitxes, els retallas de premsa, els seus llibres anotats”. “Tot això és el nucli intel·lectual de Fuster”, afig.

La mostra, organitzada per la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, culmina les abundants activitats que han conformat la celebració del centenari del naixement de Joan Fuster. Es tracta, segons Ximo López, de l’“exposició més gran” organitzada per a fer valdre la trajectòria d’un “intel·lectual lúcid, inconformista i arriscat”. “Possiblement l’intel·lectual valencià més important del segle XX”, ha postil·lat.

Francesc Pérez Moragón ha repassat l’herència, intel·lectual i material, de Joan Fuster, la gestió de la qual no sempre ha sigut pacífica. El comissari ha celebrat que l’exposició ‘Fuster en el seu temps’ demostra que el “llegat autèntic” de l’assagista ha fructificat “per a bé” en milers de lectors i lectores de totes les seues obres, “no sols una”, i en els visitants de la Casa Fuster. També en l’“esperança en la renovació del nostre país i en una Europa més forta i decisiva, fidel a la seua herència cultural”.

“Mentre altres feien negoci amb Fuster”, afirma Pérez Moragón, els successius ajuntaments de Sueca i la Generalitat Valenciana (“des de Joan Lerma fins a Ximo Puig, incloent-hi alguns càrrecs de la dreta”) s’han esforçat per “fer possible un fenomen cultural que resulta exemplar al nostre país”.

L’itinerari expositiu de la mostra es divideix en blocs temàtics que abasten des de la infància de l’escriptor, passant per la seua trajectòria periodística o per la seua relació amb el món universitari.

El comissari de l’exposició, Francesc Pérez Moragón, ha explicat a aquest diari el complex procés d’ordenació i catalogació dels papers de Fuster, en què destaca el paper de l’arxiver Enric Alforja.

“Ha sigut un treball molt llarg d’anys”, diu Pérez Moragón. “Fuster escrivia en uns fulls volants des d’un aforisme fins a la llista de la compra o una fitxa biogràfica, tot això estava en un desordre absolut i aquestes fitxes em feien terror; ara això també està ordenat”, abunda el comissari.

Coincidint amb la inauguració de l’exposició, la cadena autonòmica À Punt estrena el documental L’empremta de Joan Fuster. La “setmana gran” de Fuster, segons l’expressió del secretari autonòmic Ximo López, conclou amb una gala gratuïta dimecres en el Teatre Principal en homenatge a l’intel·lectual de Sueca.