La gestió valenciana de la pandèmia: de la precipitació inicial a la màxima prudència

El Govern valencià té la lliçó ben apresa. Les presses no són bones conselleres i menys quan es tracta de gestionar una pandèmia. Tampoc ho són els triomfalismes ni els excessos de confiança.

L’executiu que presideix Ximo Puig ha dut a terme un canvi d’estratègia que ha servit per a mantindre encara hui dia la Comunitat Valenciana a la cua d’Espanya quant a incidència acumulada de contagis i per a contindre aquesta segona onada, almenys fins aquestes dues últimes setmanes (just a partir del pont d’octubre), període en què les xifres de nous positius i hospitalitzacions s’han incrementat de manera preocupant tant al territori valencià com en la resta de les autonomies.

El punt d’inflexió d’aquest canvi es va produir quan el mes de maig passat, en ple procés de desescalada, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública es va afanyar a sol·licitar passar a la fase 1 tota la Comunitat Valenciana, cosa que permetia, per exemple, l’inici de l’activitat en l’hostaleria.

Tant la consellera, Ana Barceló, com Puig mateix van arribar a donar per fet prèviament que el canvi de fase seria una realitat, que finalment només es va donar en primera instància en 10 dels 24 departaments de salut de la Comunitat Valenciana, amb la frustració consegüent en gran part de la ciutadania, a més del malestar generat entre el sector hostaler pels perjudicis econòmics.

Aquest fet va provocar la reacció irada tant de la Generalitat, perquè considerava que el Govern va modificar a última hora els criteris establits per a donar el vist al canvi de fase, donant un pes important a la capacitat de realització de proves PCR en atenció primària. No obstant això, la realitat era que la Comunitat no estava preparada en aquell moment per a avançar per la realització escassa de tests.

A partir d’aquest moment, que va suposar una autèntica poalada d’aigua freda, la prudència i les mesures restrictives que s’han adoptat en els moments i els llocs en què s’ha detectat més incidència han sigut el far que ha guiat l’executiu valencià.

Per a fer-ho, ha sigut fonamental la detecció precoç dels brots com a millor arma per a frenar la incidència dels contagis, tasca en què la sanitat valenciana ha bolcat tots els esforços des que va acabar l’estat d’alarma el 21 de juny passat, tant des d’atenció primària com des de Salut Pública.

Com a conseqüència d’aquest treball de prevenció, fins al 7 d’octubre passat s’havien detectat 1.289 brots a la Comunitat Valenciana, una mitjana de 12 al dia, la xifra més alta de tot Espanya, per tal com suposava un 17,2% dels 7.456 focus detectats en tot el país en el mateix període.

Això va permetre a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública avançar-se a l’hora d’adoptar una sèrie de mesures que l’estiu passat van servir per a contindre la transmissió. Entre aquestes, a principis del mes de juliol es va aprovar el tancament de l’oci nocturn a la ciutat de Gandia (mesura en aquell moment pionera a Espanya), es va confinar a l’agost la localitat de Benigànim i es van adoptar mesures especials per a la ciutat de València, a causa de l’evolució epidemiològica que presentava en aquell moment.

Ara, com va informar el president Puig dijous, el Govern valencià ha iniciat els tràmits per a decretar el toc de queda entre la mitjanit i les 06.00 hores fins al 9 de desembre, malgrat que la Comunitat Valenciana es manté com la segona d’Espanya que menys incidència acumulada, ja que presenta 142,15 contagis per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies. A més, en els pròxims dies anunciarà més mesures complementàries.

El cap del Consell va reconéixer que, malgrat estar millor que la majoria d’autonomies, la situació de la Comunitat és preocupant per l’evolució de les dades, amb un augment dels contagis d’un 45% en dues setmanes i un increment a l’octubre de persones hospitalitzades en planta d’un 97% i del 65% en la Unitat de Cures intensives (UCI). Amb tot, els percentatges d’ocupació són tan sols en aquests moments del 7,3% i del 12,3% respectivament.

No obstant això, novament la prudència i l’evolució epidemiològica aconsellen l’adopció ràpida de mesures amb l’objectiu de no arribar a un confinament i poder salvar la campanya de Nadal, vital per a l’economia.