Els interrogatoris del cas Alquería apunten al primer equip de la nova Divalterra com a ordidor de les col·locacions

Els investigadors del cas Alquería segueixen aprofundint en l'aclariment de l'estructura -o estratègia- que es va utilitzar des de l'empresa pública Divalterra (antiga Imelsa) per a contractar set alts càrrecs sense el corresponent procés de selecció públic i de lliure concurrència i pels quals van detenir i van imputar sis persones pels presumptes delictes de prevaricació i malversació de cabals públics, entre ells l'expresident de la Diputació de València, Jorge Rodríguez.

El titular del jutjat número 9 de València, Miguel Ángel Casañ, i el fiscal Anticorrupció, Pablo Ponce, indaguen en les persones que “van muntar” i van justificar amb aparença de legalitat la contractació de set alts càrrecs que van ocupar persones afins a PSPV i Compromís. En la desena d'interrogatoris que els investigadors han realitzat a testimonis i imputats les preguntes han anat a la recerca del pecat original.

Segons ha pogut saber eldiario.es de diferents fonts, les declaracions dels interrogats han apuntat al primer equip de la empresa Imelsa -posterior Divalterra- quan l'esquerra va aconseguir el poder al maig de 2015. En concret, el primer gerent José Ramón Tíller; el primer cap de gabinet de Jorge Rodríguez, José Manuel Orengo, i el director dels serveis jurídics, José Luis Vera, que va encarregar i va redactar informes sobre la contractació en els quals donava opció de continuar amb les contractacions.

La causa continua secreta però la documentació amb la qual treballen els investigadors -excepte els documents extrets dels aparells electrònics confiscats en els registres- és pública i ja obra en la investigació. Per exemple, l'acta del primer consell d'administració de Divalterra -encara es deia Imelsa- de 24 de juliol del 2015 en què el Partit Popular ja avisava dels problemes de contractar directius sense concurrència pública.

Així i després d'aprovar el nomenament per part del gerent, José Ramón Tíller, de José Luis Vera com a director dels Serveis Jurídics, Administració i Transparència de Divalterra, ja salta la primera espurna amb el PP. És el portaveu dels populars Rafael Soler qui demana la paraula en el consell d'administració i pregunta al secretari i a l'assessor jurídic si “la contractació de personal en l'empresa pública ha de fer-se seguint els mateixos principis de publicitat, mèrit i capacitat que en l'administració pública”.

El secretari, reflecteix l'acta, respon que efectivament així ha de ser. En aqueix moment demana la paraula en el consell d'administració el cap de gabinet de Rodríguez, en aqueixa època José Manuel Orengo. Aquest últim assegura que “els estatuts socials no són limitatius dels contractes d'alta direcció, que no estan subjectes a la publicitat, mèrit i capacitat, amb un règim especial de contractació”. És en aqueix moment, i així ho han declarat davant el jutge i el fiscal varis interrogats, quan es comencen a asseure les bases per a la creació de llocs de “alta adreça” en *Divalterra que abans tenien la figura legal de directors d'àrea.

D'aquesta manera *Divalterra comença a encarregar informes per a justificar les contractacions. Entre setembre de 2015 i juny de 2016 es presenten fins a set informes sobre aquesta contractació. Les opinions dels experts són contradictòries amb negatives taxatives com la de Santiago Blanes (*Tomarial). El 14 de juny, el cap de jurídic Vera ofereix dues opcions, mantenir als set directius contractats estudiant la possibilitat de donar-los poders executius als càrrecs o rescindir els contractes i traure'ls a concurs. S'opta per la primera opció i es manté la guerra d'informes fins a la denúncia que desencadena l'operació *Alquería.