L’Agència Antifrau modifica el seu reglament i elimina la col·laboració amb la Fiscalia adaptant la llei del PP i Vox

Els canvis aprovats pel PP i Vox per a l’Agència Valenciana Antifrau comencen a materialitzar-se. El nou reglament proposat pel director de l’Agència Valenciana Antifrau, nomenat amb la majoria conservadora i ultra de la cambra, canvia l’estructura de col·laboració amb els òrgans judicials i elimina definitivament el Consell de Participació de l’organisme.

La proposta de norma interna, publicada dijous en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, introdueix una bateria de canvis en el funcionament de l’ens de prevenció de la corrupció, traslladant els últims canvis legislatius. El juny de 2025, en el marc de la negociació pressupostària, el PP i Vox van pactar una esmena a la llei d’acompanyament que modifica la llei de l’Agència Antifrau i afecta la col·laboració amb el ministeri fiscal en investigacions en marxa, un aspecte que va resultar clau en investigacions com el cas Azud o el cas Erial, en què Antifrau va elaborar informes pericials incorporats al sumari. “Aquesta última modificació legislativa i l’evolució en el funcionament de la institució aconsellen una reformulació integral de la seua norma organitzativa”, apunta el document, que inicia el període d’exposició pública.

Mentre que en el reglament anterior es remarca que l’Agència serà un òrgan de col·laboració amb Fiscalia, si hi ha indicis de delicte, i s’estableixen els mecanismes, la nova proposta es limita a assenyalar que són funcions del director, figura que ara encarna Eduardo Beut, “remetre, quan s’escaiga, les actuacions al ministeri fiscal o a l’autoritat judicial, o al Tribunal de Comptes”. Remarca el reglament proposat que Antifrau no admetrà denúncies de fets que siguen investigats per la Fiscalia o la Policia Judicial. El PP i Vox van canviar la llei per a introduir que “l’Agència no té competències en les funcions i les matèries que corresponen a l’autoritat judicial, el ministeri fiscal i la Policia Judicial ni pot investigar els mateixos fets que han sigut objecte de les seues investigacions”, com figurava en l’esmena.

En canvi, en el reglament encara en vigor, que quedarà derogat, estableix, en l’article 10, les formes de col·laboració amb altres organismes. I concreta: “En el context de la realització de diligències d’investigació penal, instrucció de causes i celebració de judicis, relacionats amb les funcions de l’Agència i el seu àmbit d’actuació, aquesta podrà col·laborar amb el ministeri fiscal, els jutjats i els tribunals, quan es requerisca, mitjançant l’assistència tècnica i l’emissió d’informes pericials per personal funcionari al seu servei, especialitzat en matèria juridicoadministrativa, econòmica, comptable i de control administratiu, i amb coneixement profund de les administracions i el seu sector públic i els procediments administratius”. Aquesta redacció desapareix en la nova proposta.

L’oposició i organismes com ara Transparència Internacional, World Compliance Association Fundación Hay Derecho, el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda-Gestha, l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, Acció Cívica i Plataforma Ciutadana Castelló per la Justícia i Contra la Corrupció van criticar que aquests canvis “acaben desmantellant l’AVAF com a oficina independent per a la lluita contra la corrupció”. L’Agència no ha volgut fer-hi comentaris.

El nou reglament elimina també les referències al Consell de Participació, a conseqüència dels canvis legals pactats pel PP i Vox en les Corts. Es tracta d’un òrgan assessor i de consulta de l’Agència, via per a la participació de la societat civil i de persones expertes, i que al seu torn exercia de control del treball de l’organisme. També estableix que, en el cas de les resolucions, “podrà ser limitat el contingut o comunicar-se les resolucions quan continguen informació que puga afectar dades sensibles que requerisquen protecció especial o que poguera identificar la persona informant”.