L'incendi de la Vall d'Uixó arrasa 2.000 hectàrees d'un dels majors boscos de producció de suro natural

L’incendi de la Vall d’Uixó, a Castelló, supera ja el sisé dia i les autoritats estimen que ha calcinat al voltant de 10.000 hectàrees. A l’interior de l’àrea afectada es troba una part del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Aquesta serra, considerada el pulmó de Castelló, alberga el bosc de sureres més gran de la Comunitat Valenciana, el seu ecosistema més representatiu tant per la singularitat com pel bon estat de conservació.

La localitat d’Eslida, enclavada en ple Parc Natural de la Serra d’Espadà, ha estat històricament envoltada per extensos boscos de sureres que han marcat la identitat del municipi. L’extracció del suro, una activitat lligada durant generacions als seus habitants, ha modelat l’economia, el paisatge i les tradicions locals, i ara es veu amenaçada per l’avanç de les flames.

Carles Peris, secretari de la Unió Llauradora i Ramadera a Castelló, ha expressat, en conversa amb elDiario.es, que “evidentment, hi haurà danys”, però que actualment són incalculables, ja que la zona afectada es troba en ple centre de l’incendi i encara no s’hi ha pogut accedir per a avaluar-los.

Els qui també segueixen amb molta preocupació l’avanç de l’incendi són les empreses l’activitat de les quals depén directament dels boscos de sureres de la Serra d’Espadà. Entre aquestes es troba Espadán Corks, una empresa familiar de quarta generació dedicada a l’extracció, el tractament i la transformació del suro. La companyia representa una de les activitats tradicionals més arrelades de la comarca, estretament lligada a la conservació de les sureres i a la producció de taps de suro natural per al sector vitivinícola.

Adolfo Miravet, gerent i propietari d’Espadán Corks i president de l’Associació de Silvicultors de la Comunitat Valenciana, insisteix, en una entrevista amb elDiario.es, que l’incendi no s’acaba quan s’apaguen les flames, ja que tindrà conseqüències durant dècades: “Això no va de cinc anys; parlem de dècades per a recuperar l’ecosistema”.

Més de 2.000 hectàrees de sureres calcinades

L’incendi ha afectat ja una part important dels boscos de sureres de la Serra d’Espadà. Miravet estima que al terme d’Artana s’han vist afectades unes 600 hectàrees de sureres, mentre que a Alfondeguilla la superfície ronda les 1.200 hectàrees i a Eslida arriba aproximadament a les 400. En conjunt, es tracta de més de 2.000 hectàrees d’un dels ecosistemes més emblemàtics del parc natural, el procés de recuperació del qual s’allargarà durant dècades.

El president de l’associació, que a més és enginyer de forests, assenyala que l’impacte de l’incendi va molt més enllà de la vegetació calcinada. Segons explica, el foc ha destruït gran part de la matèria orgànica del sòl i el risc d’erosió després de les primeres pluges pot comprometre la regeneració natural de l’ecosistema. Per això, considera que la restauració de les zones afectades requerirà inversions importants i un seguiment prolongat en el temps.

Malgrat la gravetat de l’incendi, Miravet destaca la capacitat de regeneració de les sureres respecte d’altres espècies forestals. Explica que, a diferència de molts pins, bona part d’aquests arbres podran rebrotar des de la base. No obstant això, adverteix que aquest procés serà lent i estima que caldran al voltant de “huit anys per a tornar a poder treballar el suro”.

Els qui també segueixen amb suma preocupació l'avenç de l'incendi són les empreses l'activitat de les quals depèn directament dels alzinars de la Serra d'Espadà. Entre elles es troba Espadán Corks, una empresa familiar de quarta generació dedicada a l'extracció, tractament i transformació de la suro. La companyia representa una de les activitats tradicionals més arrelades de la comarca, estretament lligada a la conservació dels alzinars i a la producció de taps de suro natural per al sector vitivinícola.

Adolfo Miravet, gerent i propietari d'Espadán Corks, i president de l'Associació de Silvicultors de la Comunitat Valenciana en una entrevista amb elDiario.es insisteix que l'incendi no s'acaba quan s'apaguen les flames, ja que tindrà conseqüències durant dècades: “Això no va de cinc anys; parlem de dècades per recuperar l'ecosistema”.

El foc com un problema estructural

Més enllà dels efectes immediats de l’incendi, Miravet considera que el foc és també el reflex d’un problema estructural. A parer seu, l’abandonament progressiu dels aprofitaments forestals tradicionals, la desaparició del pasturatge extensiu i la reducció de l’activitat agrícola han afavorit l’acumulació de vegetació a la muntanya. La desaparició de l’antic “mosaic de cultius, pastures i zones forestals” ha donat pas a superfícies boscoses més contínues i denses, cosa que facilita la propagació d’incendis de gran intensitat. A més, assenyala la importància de la creació i, sobretot, del manteniment de tallafocs com una de les principals mesures de prevenció dins de la gestió forestal.

El president dels silvicultors adverteix que la restauració de les zones afectades exigirà una inversió econòmica important: “La recuperació del bosc requerirà milions i milions d’euros”, tant en les parcel·les de titularitat pública com en les privades.