L’obstinació de l’Audiència de València a enviar Oltra a judici, malgrat l’objecció de l’instructor llastra l’esquerra

“Incongruent”. Així titla la secció quarta de l’Audiència Provincial de València la resistència del jutge instructor Vicente Ríos a enviar Mónica Oltra al banc dels acusats pel presumpte encobriment dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada per la Generalitat Valenciana. Mentre que l’instructor no veia “cap infracció penal” ni “cap indici” contra els investigats, l’Audiència de València sosté que els fets estan “indiciàriament acreditats”. La interlocutòria, de la qual ha sigut ponent la magistrada Clara Bayarri, estima parcialment els recursos de les acusacions particular i popular, que exerceixen diferents marques de l’extrema dreta, i revoca les actuacions del jutge (del 27 de juny passat) i de la seua substituta (del 18 de desembre) i obliga l’instructor a dictar “sense dilació” la interlocutòria de judici oral.

La resolució de la secció quarta, presidida pel magistrat Pedro Castellano, obri la porta a desembossar els llimbs en què estava la dirigent de Compromís, atrapada a mig camí entre la resistència del jutge instructor, Vicente Ríos, i del fiscal, Jaime Cussac, que no veuen indicis de delicte, i l’obstinació de l’Audiència de València a enviar-la al banc dels acusats.

Encara que la diferència de visions sideral es resolga en termes estrictament jurídics (en aquesta interlocutòria amb certa contundència), el partit de tenis judicial entre l’instructor i “la superioritat”, segons una expressió usada pel fiscal, influeix irremeiablement en la vida política valenciana.

Es tracta d’un judici que, en tot cas, s’assenyalaria amb un any vista, tenint en compte la calendarització d’altres causes similars en complexitat i nombre d’acusats. La qual cosa torpedina les aspiracions d’Oltra a encapçalar alguna de les candidatures de l’esquerra valenciana en les pròximes eleccions del 2027.

L’exvicepresidenta del Consell amb el Pacte del Botànic, en cas de fer el pas a presentar-se com a cap de cartell d’alguna de les llistes electorals de Compromís, quedaria en una situació similar (salvant l’enorme distància ideològica i transfronterera) a la de la francesa Rachida Dati, candidata conservadora a l’alcaldia de París i pendent de judici.

El tribunal “continua apreciant” indicis de delicte

El jutge Vicente Ríos, després d’una minuciosa instrucció, es va autoesmenar en una interlocutòria del 2 d’abril de 2024 i va concloure que no hi havia indicis de criminalitat contra Mónica Oltra. Una visió secundada també pel fiscal.

No obstant això, l’Audiència de València retrau a tots dos el canvi de perspectiva. En la interlocutòria, critica la interlocutòria, s’havia oposat al sobreseïment de la causa “només sis mesos abans” del canvi de postura.

“Aquest tribunal continua apreciant”, segons afirma la secció quarta, que els fets “eren i són subsumibles en els actes típics i antijurídics, legalment previstos com a delicte, pels quals s’acusa en el cas”.

La resolució, en definitiva, s’escuda en les actuacions anteriors del jutge instructor i argumenta que la càrrega incriminatòria dels fets mereix una anàlisi “de manera conjunta, interrelacionada i lògica”, tal com estableix la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Mentre que el jutge Ríos sostenia que els fets acreditats no suposaven indicis de criminalitat, la secció quarta corregeix el magistrat i conclou que “estan indiciàriament acreditats per les diligències practicades en la instrucció i són raonablement susceptibles de ser subsumits pels delictes pels quals s’acusa”.

Aquesta vegada, l’Audiència de València ha estirat el seu argumentari fins a 70 pàgines, en contrast amb els sis folis en què es va ventilar la qüestió en una resolució anterior.

La interlocutòria no veu una “criminalització aberrant”

La interlocutòria conclou que la postura de Ríos és “incongruent” amb el “mateix relat fàctic” del magistrat del qual no veia indicis.

D’altra banda, la secció quarta avala la “probabilitat” que els fets “puguen ser apreciats com a subsumibles en una conducta, per acció o omissió, valorable raonablement per les parts acusadores com a delictiva”. “Encara que el magistrat instructor no compartisca aquesta valoració, no pot negar a les acusacions” l’obertura del judici oral, postil·la.

En definitiva, els fets objecte de les acusacions, “ni constitueixen una criminalització aberrant de fets innocus, ni s’aprecien per aquest tribunal d’improsperable sosteniment en acusació de les persones que, indiciàriament, els van verificar, o van ometre verificar-los”.