L’Audiència de València emmarca dins de la llibertat d’expressió que Vox atribuïsca falsament i conscientment a magribins un abús sexual

La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha arxivat definitivament la investigació judicial oberta a Vox per haver imputat ciutadans magrebins un abús sexual grupal comés contra una dona en una platja de Cullera i pel qual havien sigut detinguts cinc homes de nacionalitat espanyola. La sala emmarca el missatge en la llibertat d’expressió d’un partit polític.

El tribunal ha desestimat així el recurs interposat per la Secció de Delictes d’Odi de la Fiscalia de València contra la resolució del jutjat d’Instrucció de Sueca, que també acordava l’arxivament d’aquest procediment. Es tracta de la primera resolució d’una sala sobre notícies falsejades a Espanya, segons fonts consultades per Europa Press.

La Fiscalia va obrir diligències a principis de juliol del 2019 contra Vox arran d’un tuit de la formació dirigida per Santiago Abascal que atribuïa a “magribins” un abús sexual pel qual havien sigut detinguts cinc homes de nacionalitat espanyola.

En concret, el tuit, publicat en el compte anomenat Vox Noticias, deia: “Lo País, se us ha oblidat un detall, són cinc magribins. Imprescindible puntualitzar l’origen estranger de la majoria dels violadors perquè els espanyols prenguen consciència de la mena de delinqüents a qui esteu obrint les portes i subsidiant amb els diners de tots”.

El jutjat de Sueca que es va fer càrrec del procediment va decidir arxivar-lo i la Fiscalia va recórrer tot al·legant que es tractava d’una notícia falsejada amb què Vox va atribuir “de manera deliberada i injusta” una altra nacionalitat als detinguts; entenia que la resolució judicial es va dictar “sense fonaments” i en reclamava la revocació.

Ara, l’Audiència ho ha arxivat definitivament. Entén que encara que siga possible considerar l’escrit com objectivament contrari a un grup de persones determinat per raó de la seua pertinença a un col·lectiu, els fets no poden ser perseguits penalment perquè estan emparats pel dret a la llibertat d’expressió.

La sala afirma que el contingut és “clarament ofensiu” des del punt de vista objectiu, no obstant això, el perjudici “es dilueix”, ja que no va dirigit contra persones concretes –identificades o identificables–, sinó contra tot un grup ètnic.

L’afirmació, continua la sentència, es fa “sense cap base científica o estadística”, i encara sense tractar de reduir el desvalor de la conducta, “no pot prescindir-se del fet que seria més difícil de justificar, des de la perspectiva de la protecció del dret a la llibertat d’expressió, unes acusacions dirigides contra persones determinades”.

A parer seu, l’“absoluta generalitat del missatge” el desqualifica per si sola. Al seu torn, el fet que no s’acompanye la informació amb una dada científica o estadística o una informació periodística, li resta credibilitat, “per la qual cosa redueix la seua capacitat d’atacar la dignitat dels afectats”, considera.

Finalitat de debatre polítiques públiques

El missatge, insisteix l’Audiència, pot tindre finalitat d’introduir un debat en l’opinió pública sobre la regulació de les polítiques migratòries per part d’un partit polític, “per bé que el debat sobre l’origen ètnic dels delinqüents siga perfectament estèril i absurd”.

D’altra banda, valora que el missatge, en principi, és únic. És a dir, no n’hi ha cap altre del mateix compte de Twitter sobre aquesta mateixa temàtica, per la qual cosa no pot inscriure’s en un discurs elaborat i prolongat contra un col·lectiu determinat. “Es tracta d’un simple comentari sobre una notícia de premsa, contingut en un missatge breu, que no adorna amb dades científiques o estadístiques, ni acompanya d’altres notícies de premsa que donen suport a l’opinió que està donant”, apunta.

No té en compte l’Audiència Provincial de València que Vox fa mesos que martelleja amb dades falses sobre violacions i abusos sexuals perpetrats per persones estrangeres o menors en centres de protecció de l’Administració.

A més, l’Audiència recorda que es tracta d’un missatge que tracta de completar el contingut d’una informació per donar-li un biaix ideològic. “Això resulta especialment important en examinar la dimensió del dret a la llibertat d’expressió, ja que el missatge procedeix del compte d’un partit polític i es refereix a dues qüestions d’indubtable actualitat: els delictes relatius a la llibertat sexual i les polítiques sobre immigració”, afirma el tribunal.

I afig: “És innegable que actualment tots els partits porten en els seus programes totes dues qüestions. Així doncs, el missatge no està desconnectat de l’activitat política del partit a què s’associa el compte de la xarxa social”. Pel que fa a l’autor, es desconeix, per bé que es tracta d’un compte oficial de Twitter de Vox.

Com a conclusió, entén que el missatge, “tot i ser objectivament ofensiu i èticament rebutjable”, s’efectua en l’àmbit de la lliure formació de l’opinió pública, encara quan tracte d’inocular opinions errònies, estadísticament incorrectes o indiferents des del punt de vista del dret penal.