Les notícies falses i manipulacions de Susana Camarero, la portaveu del Govern de Mazón, al Congrés

A les 10.30 hores ha començat la compareixença de la vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Susana Camarero, a la comissió d'investigació del Congrés sobre la dana. La també consellera de Serveis Socials i responsable de les residències on van perdre la vida sis persones grans com a conseqüència de la riuada ha respost al moment a cada pregunta que li han realitzat els diputats. Havia d'aclarir la falta d'ajuda que van rebre una trentena d'usuaris de teleassistència que van perdre la vida tot i que molts van sol·licitar auxili al servei. Camarero ha contestat amb algunes inexactituds i contradiccions. Aquestes han sigut les més cridaneres.

“La teleassistència és un servei assistencial i no d'emergències. Les funcions estan delimitades en el plec del contracte”.

Imprecisió. És cert que el servei de teleassistència és bàsicament assistencial, però no és menys cert que, tal i com va informar elDiario.es, el plec de condicions del contracte preveu també donar avisos als usuaris en casos d'emergències com la dana. El plec de condicions del servei per part de la Generalitat preveu una “resposta immediata davant situacions d'emergència, o d'inseguretat, solitud i aïllament” de les persones usuàries. Es tracta d'un ampli ventall de necessitats que presta un servei disponible les 24 hores dels 365 dies de l'any, molt valorat per les persones grans usuàries i pels seus familiars. L'empresa adjudicatària, a més, disposa d'un “protocol d'actuació davant situacions de risc greu i emergència”, tals com pandèmies, “fenòmens meteorològics adversos (fortes nevades, pluges intenses...)” o “inundacions” i “incendis”. Camarero defensa que totes les telefonades van ser ateses i que el protocol estableix que les trucades de socors es traslladen al 112 d'emergències.

“No se sabia que a l'Horta Sud hi hauria una riuada perquè no va ploure”, ha dit Camarero en resposta al diputat de Podem Javier Sánchez, qui li ha preguntat per què no es va evacuar els majors d'uns habitatges públics que residien al costat del barranc com sí es va fer un mes abans per un incendi, tal com va afirmar davant la jutgessa una de les cuidadores d'una anciana morta.

Imprecisió. El que se sabia des de primera hora del matí és que hi havia un avís de nivell roig que va activar l'Aemet, el màs alt que implica una previsió d'acumulacions d'aigua per pluja de, almenys, 90 litres per metre quadrat en una hora o un mínim de 180 litres per metre quadrat en dotze hores. Això implica que “el perill és extraordinari” per a les persones i els bens. L'avís roig estava activat a les 9.40 hores a tota la província de València, per la qual cosa més enllà que no ploguera en un punt concret existeix un risc d'avingudes per la pluja torrencial que queia a les capçaleres dels rius i barrancs. La pròpia Generalitat va activar al matí dos alertes hidrològiques per aquest motiu a la conca del riu Magre i del barranc del Poio.

“No va haver-hi absència del president, no va estar incomunicat”, ha afirmat la portaveu del Consell preguntada sobre per què no va assumir ella el comandament com a vicepresidenta primera davant la incompareixença de Mazón.

Fals. Mazón se'n va anar a dinar a El Ventorro a les 14.30 hores i la primera cridada que se li coneix en relació amb l'emergència és a les 17.37 hores quan contacta amb l'exconsellera Salomé Pradas. Entre les 18.58 i 19.34 hora tampoc se sap on va estar ni consten telefonades realitzades ni rebudes pel president. Tan sols se sap, per allò declarat per la periodista amb la qual va dinar, Maribel Vilaplana, que suposadament la va acompanyar a l'aparcament de la Glorieta després de l'Àgape. No va estar on havia d'estar fins a les 20.28 hores que va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i va estar gairebé 40 minuts incomunicat en els pitjors moments de la catàstrofe.

“Mai es va parlar del barranc del Poio al Cecopi”.

Fals. Minuts després d'arrencar la reunió del Cecopi a les 17.00 hores el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, adverteix que estan entrant a l'Albufera “intensitats molt altes”. L'Albufera és la desembocadura del barranc del Poio. A més, poc després de les 19.00 hores l'alcaldessa de Paiporta va telefonar la delegada del Govern per advertir-li que la seua localitat s'estava inundant com a conseqüència del desbordament del barranc del Poio. Això és el que fa que en lloc d'un missatge Es-Alert es preparen dos. El primer de les 20.11 hores que demana evitar desplaçaments i que s'envia a tota la província. El segon, en realitat el més important perquè era exclusiva per a les zones afectades i demanava pujar a “zones altes”, no s'envia fins a gairebé les 21 hores, amb Mazón ja al Cecopi.

“Sense cap mena de dubte”, preguntada pel diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro, sobre la suposada negativa del Govern de Pedro Sánchez a realitzar les obres d'encausament del barranc del Poio i si això el converteix en responsable polític de la tragèdia.

Fals. Com han afirmat diversos experts i el mateix vicepresident per a la Reconstrucció, Francisco José Gan-Pampols, les obres d'encausament del barranc de la Saleta i del Poio s'aproven amb declaració d'impacte ambiental (DIA) favorable a començaments de 2011, encara amb Zapatero (PSOE) al Govern. No obstant això, amb l'arribada de Rajoy (PP), enmig d'una gravísima crisi econòmica, “les inversions en infraestructures hidràuliques van caure un 75%”, per la qual cosa no es van executar les obres i en 2017 va caducar la DIA. Això va obligar a iniciar de nou els tràmits ambientals i a actualitzar els projectes. Com va explicar un dels seus enginyers, Ramiro Martínez Costa, l'obra haguera reduït en un 30% els danys materials, però les pèrdues humanes tenen a veure amb les mesures de prevenció. Martínez també va descartar que la Llei de l'Horta haja bloquejat l'actuació.

“Sí”, ha afirmat Camarero preguntada pel diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro sobre si considera responsable al Govern del Botànic en contribuir a impedir l'execució de les obres amb la Llei de l'Horta.

Fals. El degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Comunitat Valenciana, Javier Machi Felici, i l'exdegà de la mateixa entitat, Federico Bonet, van descartar en la primera sesió de compareixences de la comissió d'investigació de les Corts que la Llei de l'Horta impedira l'execució de les obres d'encausament dels barrancs del Poio i la Saleta i van recordar que els projectes, amb declaració d'impacte ambiental favorable i en vigor en el mandat de Rajoy, no es van realitzar per falta de voluntat. No hi ha ni un sol informe de la Conselleria de Medi Ambient que diga que la Llei de l'Horta impedeix executar les obres, l'únic que fa és obligar a que incloguen projectes d'integració paisatgística.

“No és responsable”, ha dit Camarero preguntada pel diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro sobre si li sembla “responsable” que existint des del dia abans al 29 d'octubre avisos oficials sobre l'arribada d'“una forta dana a Espanya”, Sánchez, Teresa Ribera, el seu secretari d'Estat i la directora general de protecció civil estigueren fora d'Espanya aquell dia sense que ajornaren aquests viatges.

Autoesmena i falsedat. Implícitament, Camarero reconeix en la seua resposta que sabien el dia abans que venia una forta dana, quan sempre ha sostingut que no van actuar abans perquè no van tindre informació, i que Mazón va ser un irresponsable per anar-se'n a dinar a El Ventorro. A més, la comparació no es sosté perquè la competència exclusiva en la gestió de la catàstrofe és de la Generalitat Valenciana llevat que es declare el nivell 3 d'emergència, cosa que mai va succeir. Per part del Govern va estar activada, pendent de l'emergència i connectada al Cecopi la delegada, Pilar Bernabé, que sí va suspendre la seua agenda.

“Sánchez va pronunciar aquella frase de si necessiten ajuda que la demanen”.

Fals. Sánchez mai va dir aquesta frase per més que ho repetisca el PP. El 2 de novembre de l'any passat Pedro Sánchez va comparèixer a la Moncloa per anunciar la mobilització immediata d'altres 5.000 militars a les zones afectades per la DANA a la Comunitat Valenciana que se sumaven als que ja hi havia, a més d'altres 5.000 policies i guàrdies civils que s'uniren a les tasques de rescat. La frase literal del president en aquest context va ser:  “El Govern central està llest per actuar, si la Generalitat necessita més recursos que els demane” i va afegir que “les autoritats valencianes coneixen el terreny millor que ningú, saben el que cal fer i si no tenen recursos suficients que els demanen de nou a l'Administració General de l'Estat”.

“L'Aemet va dir que anaven a ploure de 180 a 200 litres i van caure 800 litres”.

Fals. El nivell roig que va activar l'Aemet és el màs alt i implica una previsió d'acumulacions d'aigua per pluja de, com a mínim, 90 litres per metre quadrat en una hora o de, com a mínim de 180 litres per metre quadrat en dotze hores. Això implica que “el perill és extraordinari”. El dia de la dana es va advertir que aquests 180 litres es podien acumular en 3 hores.

“No va traslladar cap informació (sobre el barranc del Poio) perquè segons el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúcar (CHJ) era irrellevant dir que havia passat de 28 metres cúbics per segon a 1.686”.

Fals. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va enviar 16 correus avisant de la superació de llindars en els seus pluviòmetres i cabalímetres a les conques del Magre i del Poio, durant les hores crítiques del 29 d'octubre i l'últim correu amb la crescuda del barranc es va remetre a Emergències de la Generalitat a les 18.45 hores. Tots els mesuradors van funcionar fins que, a aquesta hora, la riuada va arrossegar el cabalímetre del barranc del Poio. No obstant això, la Generalitat va retirar als bombers que controlaven el cabal del barranc del Poio a les 15.00 hores. La pròpia Generalitat va activar a les 12.20 hores una alerta hidrològica al barranc del Poio a instàncies de la informació remesa per la CHX. Aquesta alerta es va mantindre vigent durant tot el dia per la crescuda del cabal. Tant l'exconsellera Pradas com el mateix Mazón eren conscients d'aquesta alerta. El mateix president ho va comentar en la seua reunió amb la patronal i els sindicats en la qual també hi havia Camarero, i tot i això se'n va anar a dinar a El Ventorro.

“Els militars van arribar a les 96 hores i no en les primeres hores quan més se'ls necessitava”.

Mentre Mazón era a El Ventorro, la UME va començar un desplegament que el 29 d'octubre arribaria als 1.100 soldats. A ells es van sumar durant els dies següents 6.700 militars més. Si hi va haver retard en l'ajuda durant la primera setmana va ser per la magnitud de la tragèdia i perquè la majoria de les carreteres estaven tallades. No perquè el Govern estiguera de sobretaula o es neguera a ajudar. Però sempre hi va haver presència de l'exèrcit durant i després de la dana. Quant a la resta de forces i cossos de seguretat, l'1 de novembre de 2024, en una compareixença amb el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, el mateix Mazón va agrair públicament la incorporació d'efectius de les diferents forces i cossos de seguretat de l'Estat i va explicar que conforme es veien les necessitats sobre el terreny, es van reclamant dotacions: “Ahir es van reclamar 500, hui es torna a reclamar 500, vull agrair la predisposició, conforme es reclamen venen”, va dir.