Oposició perquè una macrogranja d’Aiora multiplique quasi per deu els seus porcs fins a arribar a 7.200

La granja passarà els seu objectiu empresarial de la cria a l'engreixament de porcs.

La Generalitat ha aprovat l’ampliació de la quantitat de porcs que pot acollir una macrogranja d’Aiora multiplicant-la pràcticament per 10, ja que passa d’un total de 750 a 7.200 porcs. Però aquest augment de la cabanya porcina de l’explotació ja ha començat a topar amb col·lectius locals en un moment de sensibilitat especial contra aquesta mena d’instal·lacions.

Aquest augment es va aprovar el 17 de gener passat en el DOGV per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i, segons la publicació, obeeix a un canvi d’orientació productiva de l’explotació, ja que els 750 animals per als quals es tenia permís eren bacones amb objectiu reproductiu, mentre que el pas a 7.200 seria amb l’objectiu de l’engreixament d’animals de 20 a 100 quilograms destinats a l’exportació, fonamentalment el mercat xinés. A més, en la publicació del DOGV també s’especifica que aquesta ampliació de la cabanya no implica l’ampliació de les instal·lacions, i que es mantindrà en els 7.124,87 metres quadrats actuals.

Aquesta macrogranja arribarà a acollir el doble de porcs a l’any, 14.400 en total, ja que està previst fer dos cicles anuals alimentant els animals durant 179 dies fins que arriben al pes de 90-100 quilograms. A més consumirà 36.792 metres cúbics d’aigua a l’any.

L’origen d’aquesta empresa es remunta a l’any 2000, quan Dalland Hybrid España SL. va impulsar la granja amb 340 bacones, i tres anys més tard es va ampliar fins a les 750 assenyalades. Cadascun d’aquests passos va comptar amb la declaració d’impacte ambiental corresponent. El 2016 es va produir un canvi de titularitat de la granja, que va passar a les mans de División de Inversiones Agrícolas y Ganaderas SL (DIAG) del Grupo Sánchiz, que ara, sis anys més tard, ha aconseguit el canvi de l’orientació productiva.

D’altra banda, la capacitat d’emmagatzematge de purins (excrements del bestiar) serà de 8.000 metres cúbics amb la modificació d’infraestructures plantejada. D’aquesta manera “en principi” –segons el text del DOGV– complirà amb la capacitat mínima d’emmagatzematge de purins amb què ha de comptar l’explotació en compliment del codi de bones pràctiques agràries de la Comunitat Valenciana i la legislació sectorial en matèria d’ordenació de les explotacions porcines, que és de 3.870 metres cúbics.

Amb tot, el procés productiu de la macrogranja preveu la generació de 15.480 metres cúbics a l’any de purins que contindran 52.200 quilograms de nitrogen, la generació de residus Sandach (animals morts), aigües residuals i l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (78.765,80 quilograms a l’any de metà, 39.339,64 d’amoníac i 313,35 d’òxid nitrós). Però per canalitzar aquests residus també es preveuen instal·lacions per a implementar un procés de biometanització amb l’objectiu d’obtindre energia i un “adob de qualitat per a l’agricultura”. Està previst que el 80% dels purins es tracten en la planta de biogàs i el 20% restants s’utilitzen directament en camps agrícoles. Del gas, a més, s’obtindria energia calorífica mitjançant la combustió i energia elèctrica mitjançant un procés de cogeneració.

Oposició d’ecologistes

Davant aquest projecte s’ha plantat el col·lectiu Amics de la Terra, que adverteix de l’“error” de la Generalitat Valenciana, i recorda que la població de la localitat fa anys que lluita contra aquest i altres tres projectes porcins, i assenyala que van aconseguir paralitzar-ne tres. L’organització ecologista assegura que “és irònic que la conselleria encarregada de l’emergència climàtica i el desenvolupament rural permeta l’ampliació d’aquests controvertits projectes d’industrialització animal. Està demostrat que són una de les principals causes de la despoblació en el món rural i del canvi climàtic amb la generació de quantitats ingents d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle”. 

Ressalten que el consum d’aigua de la instal·lació equival al que consumeixen 700 persones, i que en un municipi com Aiora, amb una població de 5.200 habitants, suposa un increment del 13,5%. El veïnat del municipi assegura, al seu torn, que aquesta explotació comportarà la contaminació de les fonts d’aigua potable; la macrogranja se situa en zona de recàrrega de l’aqüífer de què es proveeix la població i és molt possible que es contamine per nitrats.

“No ens podem permetre continuar aprofundint en un model que devora els nostres recursos naturals i agreuja la crisi climàtica”, afirma Amanda Subiela, portaveu d’Amics de la Terra València, que assegura: “A més, el model ramader industrial acabarà caient prompte o tard, perquè, o bé els països a què exportem trobaran un altre proveïdor més barat, o en contextos d’emergència climàtica tindrem dificultats per a accedir a les matèries primeres amb què es fabriquen els pinsos. Si la Xina ens deixa de comprar la carn, s’acaba el negoci per a uns pocs”.

Els ecologistes denuncien que “el procés ha estat ple d’irregularitats”, ja que “l’empresa promotora va rebre una subvenció de 230.000 euros fins i tot abans de comptar amb la declaració d’impacte ambiental aprovada”.

Afigen que la macrogranja denunciada se situa prop de terrenys Xarxa Natura 2000 “i en farà ús per a escampar-hi els purins”. Apunten que “el promotor necessitarà 760,81 hectàrees de superfície com a base territorial sobre la qual escampar els residus dels animals, que finalment es durà a terme en àrees protegides”. Segons el DOGV, la quantitat detallada “no és adequada” i “haurà d’ajustar-se a les necessitats de cultiu”. A més, recull que “alguna de les parcel·les en què es gestionarà el purí està en l’àmbit de zona de protecció d’ocells esteparis, motiu pel qual haurà de complir-se la mesura preventiva indicada en l’informe del Servei de Vida Silvestre”, per la qual cosa els ecologistes adverteixen que l’única condició que posa la conselleria és que “les parcel·les situades en la Xarxa Natura 2000 hauran d’adobar-se fora del període comprés entre el 15 de març i el 15 de juliol”.

Els col·lectius denunciants expliquen que l’empresa integradora d’aquest projecte, Grupo Sánchiz, també és la propietària d’una altra macrogranja a Balsa de Ves, “on la població i l’alcaldessa del poble fa anys que denuncien els impactes d’aquesta indústria”. No obstant això, lamenten que “l’empresa ha sigut guardonada pel mateix Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació amb premis al Porc d’Or, per Sanitat, Medi Ambient i Benestar Animal, mentre les persones afectades per les macrogranges instal·lades en les seues localitats veuen els seus clams ignorats”.

Amics de la Terra conclou reclamant a la Generalitat Valenciana i al Govern “que no participen en aquestes estratègies de llavada verda”. Així doncs, fa una crida a una moratòria contra la ramaderia industrial: “Haurien de posar-se a l’altura de les exigències dels diferents pobles i establir una moratòria immediata a totes les macrogranges i les ampliacions successives”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats