Pérez Llorca, davant la possible imputació de Mazón: dimissió voluntària, expulsió al Grup Mixt o desgast electoral

El president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, i el PP valencià s'enfronten a un dels moments més delicats de la legislatura: la possible imputació del diputat del Grup Popular, escó 98 i expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, després que la titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja haja decidit elevar una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè l'investigue. La magistrada aprecia indicis racionals de delicte i, en el seu acte de més de cent pàgines, vapuleja l'actuació de l'excap del Consell el passat 29 d'octubre de 2024.

Pérez Llorca es va afanyar dimarts, tot just conèixer la decisió de la jutgessa instructora, en traure's pressió a si mateix i als seus assegurant que el PP «ja havia assumit responsabilitats polítiques per la dana», en un clar símil futbolístic de la puntada cap endavant. Però la realitat és que, a partir d'avui, la pressió serà cada dia més forta perquè prenga una decisió que, en el seu fur intern, ja sap que haurà d'abordar: demanar l'acta a Carlos Mazón, expulsar-lo al Grup Mixt en cas de negativa o erosionar-se a poc a poc fins a les eleccions de maig de 2027.

La tercera solució, la de mantindre l'expresident de la Generalitat en el seu escó de Les Corts, és la pitjor per a un aspirant a repetir com a candidat en les pròximes eleccions autonòmiques i l'única meta del qual és no cometre errors en els pròxims 14 mesos i no generar tensions en la societat valenciana. Sense l'acta de Mazón o sense la seva expulsió al Grup Mixt, Pérez Llorca no podrà normalitzar les relacions de la Generalitat amb les associacions de familiars de les víctimes i, sobretot, donarà arguments a l'esquerra per mobilitzar-se i marcar l'agenda.

Aquest desgast electoral que suposaria unir el seu destí al de l'expresident pot provocar la pèrdua d'uns vots que podrien resultar imprescindibles en cas que Pérez Llorca volguera seguir en el Palau de la Generalitat. Perquè, segons totes les enquestes, hi ha pràcticament un empat tècnic entre els blocs d'esquerra i dreta.

Tant els sondejos de Compromís i del PSPV-PSOE, que donen una lleugera victòria a la suma de socialistes i valencianistes, com l'enquesta encarregada per l'expresident Francisco Camps, que atorga una victòria pírrica al PP i a l'ultradreta de Vox, coincideixen en un punt: el PP ix amb un elevat desgast motivat per la gestió de la dana. I allà la figura de Carlos Mazón continua empenyent votants conservadors cap a l'abstenció o cap a opcions d'ultradreta.

La segona opció, expulsar Carlos Mazón al Grup Mixt, seria la més dolorosa per a Pérez Llorca. Primer, perquè podria suposar-li un important desgast amb l'ala dura alacantina, que consideraria la seva expulsió un greuge similar al que es va cometre amb Rita Barberá quan va ser investigada pel Tribunal Suprem. Els conservadors van acabar dedicant-li un carrer a l'exalcaldessa quan van tornar al poder.

I segon, per haver de prendre aquesta decisió respecte a un amic. Cal recordar que l'actual president de la Generalitat va ser la mà dreta de Mazón en el PP que va guanyar les eleccions de 2023. Aquesta opció, que el cap del Consell no verbalitza públicament, sí s'ha rumiat internament i no s'ha descartat, encara que siga per pura supervivència del projecte del PP valencià i com a forma de recuperar el control de la reconstrucció que, des d'aquest 24 de febrer de 2026, torna a girar entorn de la possible imputació de Mazón.

La millor solució per a Pérez Llorca, encara que la menys probable, seria que el mateix Carlos Mazón renunciara a la seua acta de diputat o demanara voluntàriament el seu pas al Grup Mixt. Si l'expresident deixara el seu escó, la competència de la investigació retornaria al Jutjat d'Instrucció de Catarroja en no existir un aforat que investigar. Per la seva banda, si abandonara el Grup Popular, li faria un favor al seu president i mantindria l'aforament, alleujant gran part de la pressió i del desgast del partit que li ho ha donat tot.

Dos vicepresidents i un conseller de Pérez Llorca, en la picota

Però una hipotètica investigació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana podria complicar la situació no solament a Mazón, sinó també a tres consellers de Pérez Llorca. L'exposició de motius de la jutgessa de Catarroja destaca que la vicepresidenta Susana Camarero es va desconnectar de la reunió del Cecopi per assistir a un lliurament de premis, malgrat l'«especial importància» de la Conselleria de Serveis Socials «en ordre a protegir i atendre els més vulnerables», en referència als usuaris de la teleassistència i de les residències de gent gran.

«És obvi», abunda la resolució, que «va fallar» l'avís de la teleassistència als usuaris del servei. «La comunicació és bidireccional. No solament està prevista per rebre trucades d'auxili i ajuda. Una oportuna gestió i coordinació permet posar-se en contacte amb els usuaris per alertar-los. Que no es portés a terme és una qüestió diferent».

La jutgessa també detecta una «manca de coordinació» de la Conselleria de Medi Ambient, que dirigeix el vicepresident tercer Vicente Martínez Mus, en matèria de «remissió de mitjans humans destinats al control dels barrancs i la seva vigilància permanent». La inexistent coordinació entre les conselleries de l'Executiu autonòmic acredita, segons la jutgessa, la «gravísima i negligent passivitat de qui podia i devia haver assumit les funcions en la gestió de l'emergència», el president Carlos Mazón.

Per últim, la resolució també apunta a l'aleshores conseller d'Educació, José Antonio Rovira (actual titular d'Economia i Hisenda), el departament del qual, en l'època dels fets, tenia «especial rellevància» pels desplaçaments d'alumnes i pares en plena alerta roja sense que s'hagueren suspès les classes, malgrat que la Universitat de València ho havia fet la vespra de la dana.

Tres puntals del Govern valencià el futur dels quals està ara en mans del TSJ valencià, encara que Pérez Llorca no haja de prendre cap decisió. De moment.