Hisenda ultima la definició de població ajustada per reformar el finançament autonòmic

El Ministeri d’Hisenda ultima la definició del criteri de població ajustada per arrancar el debat sobre el nou model de finançament autonòmic. El concepte de població ajustada serà determinant per a calcular quina quantitat de recursos econòmics reben les comunitats autònomes per finançar els seus serveis públics i les polítiques de creixement i recuperació econòmica.

La ministra María Jesús Montero es va comprometre en el Congrés dels Diputats a presentar un document al novembre a les autonomies, però els terminis han vingut ajustats pel debat dels pressupostos generals de l’Estat. Arribat el dia 30 de novembre, el ministeri no complirà la seua paraula, encara que segons informen fonts de la negociació, el gabinet està acabant la proposta per enviar-la els pròxims dies als consellers d’Hisenda dels governs autonòmics.

El document que definisca de què parlem quan parlem de població ajustada serà la primera pedra per a la reforma del sistema de repartiment de recursos entre el Govern i les comunitats autònomes. En els debats i els fòrums previs, els territoris han anat manifestant les seues necessitats i preferències i alineant-se amb els que comparteixen els seus interessos.

Les comunitats mediterrànies (Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana), les pitjor finançades de l’Estat, incrementen els seus contactes mentre les de l’Espanya despoblada fan el mateix per defensar els seus interessos. El model mediterrani reclama que el Govern aporte més recursos a totes les comunitats per garantir les seues competències, reconegudes constitucionalment, i pressiona perquè tinga més pes en el repartiment de recursos la població ajustada en cada autonomia, mentre que el model interior demana compensar la despoblació, la dispersió i l’envelliment, que encareixen els seus sistemes sanitari, educatiu i de protecció social. Catalunya, Navarra i el País Basc juguen en una altra lliga, mentre que els arxipèlags reclamen mesures que reconeguen la insularitat.

El Govern ha subratllat diverses vegades que arribar a un acord no serà fàcil, atés que requereix el suport dels territoris i de tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats. La ministra d’Hisenda ha participat en diverses reunions amb dirigents del seu partit i amb presidents autonòmics per treballar la proposta, buscant una posició unànime del PSOE i instant el PP que faça el mateix amb els seus barons territorials.

Dimarts, els negociadors valencians es mostraven confiats en la paraula del ministeri. Des de Compromís, que ha negociat els pressupostos amb Hisenda en el Congrés, es mostren optimistes amb el fet que arribe la proposta els pròxims dies. El seu diputat Joan Baldoví va assegurar en una roda de premsa que el seu vot favorable als pressupostos portava de la mà el compromís de Montero.

El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, demanava “relativitzar la situació” a unes hores de passar de mes en el calendari. “Fa set anys que esperem el model, cal relativitzar la situació. Em consta que el ministeri s’ha bolcat amb això.”, expressava a l’inici d’un acte. El socialista considera un avanç que es passe d’un sistema opac en el repartiment de recursos –abans es negociava amb les autonomies de més pes, generalment Catalunya i el País Basc i posteriorment es traslladava la proposta a la resta– a un “sistema transparent, que tinga en compte el deute acumulat a conseqüència de l’infrafinançament”. “El debat serà sobre la lletra menuda, però és un pas de gegant”, assenyalava el conseller.