Nàquera, l’agitada estrena del primer alcalde valencià de Vox

Tot comença amb un acord de govern que és una declaració d’intencions. Dues setmanes després de les eleccions municipals Vox, la força més votada, pacta amb el PP una vintena de punts per gestionar una localitat de 7.700 habitants. L’acord inclou el compromís següent: “Promoció dels valors constitucionals. Compliment de la llei de banderes, no col·locant banderes LGTBI en balcons i façanes d’instal·lacions municipals”. I a continuació: “Substituir les concentracions de ”No a la violència masclista’ per “No a la violència” o “Condemnem tota violència”.

El text forma part del primer pacte de govern que subscriu Vox amb el PP per aconseguir una alcaldia valenciana. El segon, que s’havia de portar al ple ‘ divendres, consisteix a augmentar les retribucions de l’alcalde i els regidors en 13.000 euros anuals i deixar sense dietes l’oposició. S’ha creat una Regidoria de Família i Vida, una altra de Festejos Taurins, Caça i Ramaderia, però se suprimeix la d’Igualtat. Aquests moviments han causat indignació en part del veïnat de Nàquera, un municipi a 30 quilòmetres de València que s’ha convertit en el feu de Vox. Situat en el pulmó verd de la serra Calderona, la localitat era coneguda pel paratge natural fins fa dues setmanes, quan l’oposició institucional a la simbologia LGTBI reflectida en els compromisos de la corporació local la va fer saltar a la política espanyola.

De la nit al dia van començar a brollar banderes de l’arcsde Sant Martí als balcons. “N’hi ha una de nova cada dia”, apunta Paco, hostaler i veí de la localitat. En conéixer l’acord de govern, un grup de joves va començar a organitzar-se a través de WhatsApp i altres xarxes socials, van contactar amb el col·lectiu Lambda i van organitzar una concentració pel 28 de maig, dia de l’Orgull LGTBI. La qüestió va desembocar en una manifestació amb un miler de persones, entre elles la ministra de Ciència i Innovació i candidata del PSOE al Congrés per València, Diana Morant. Sota el lema ‘Nàquera orgullosa’, veïns i afins van mostrar el seu rebuig al pacte de govern.

La florida de banderes resulta inesperada a la localitat. Una part de la gent del municipi insisteix en la necessitat de la reivindicació i se sent abrigallada. “Significa que no estem sols davant la bèstia”, apunta Paco. Una altra part creu que s’exagera, es mostren incòmodes per ser un tema de tertúlia i que es polaritze la vida quotidiana. “L’important és el respecte” o “les banderes es porten al cor” són declaracions d’alguns habitants del poble. En un testimoniatge per a Europa Press, una resident afirma: “En aquest poble es respecta les persones homosexuals; també és clar que hi vivim molts heterosexuals” i es pregunta: “Ens tocarà fer una bandera per a nosaltres?”, al mateix temps que reclama “no polemitzar amb coses que són banals, hi ha altres problemes més seriosos”.

Altres residents, com Carlos, autònom en el sector de la jardineria, veuen indignant que en l’acord de govern s’al·ludisca a les banderes LGTBi. “S’ha posat altres anys a l’ajuntament i mai hi ha hagut cap problema”, afirma, i després es pregunta si Vox i el PP consideren que aquesta és una prioritat per al municipi, tant com per a ressenyar-la en l’acord. No obstant això, per a alguns veïns és més que una qüestió simbòlica, significa retirar el suport a la lluita contra l’homofòbia o la violència masclista. És el primer pas en les polítiques públiques, afigen. “Hi ha gent molt solidària, altres que miren des de la finestra i aplaudeixen des dels balcons i altres que diuen que no té sentit la polèmica”, apunta Paco, que insisteix en la faceta reivindicativa.

Davant el renou, l’equip de govern de Vox i PP va emetre un comunicat en què aclaria que no es prohibeix l’ús dels senyals d’identitat del col·lectiu LGTBIQ+ en els espais públics de la localitat, atés que seria una mesura inconstitucional, però emfatitzava que se seguirà el protocol de banderes en edificis municipals. L’acord, asseguren, “té com a objecte mantindre una autonomia política”.

A la manifestació van assistir centenars de persones amb total normalitat, afirma Rubén, músic i professor, que recalca que els veïns la van rebre bé. “Va vindre molta gent del poble i gent que ens va sorprendre, moltes persones majors. Va ser una marxa tranquil·la, per a reivindicar els valors del poble”, afirma. La majoria dels assistents eren de fora, va justificar l’alcalde, Iván Expósito, en les seues xarxes socials, on denuncia que la seu de Vox ha sigut vandalitzada.

El municipi ha tingut un caràcter tradicionalment conservador, ressenyen els seus habitants. “Nàquera va patir molt la repressió de la República”, afirma l’hostaler, que treballa diàriament relacionant-se amb els veïns. Entre novembre del 1936 i octubre del 1937 va ser seu del govern de la República i també de les Corts Generals. Va ser en els municipis de Nàquera, Bétera i Serra, a la comarca del Camp de Túria, on van viure una gran part dels alts càrrecs del Govern, incloent-hi Manuel Azaña. La Casona, en la luxosa urbanització de la Carrasca, va ser la llar de Jesús Hernández, ministre de Sanitat, mentre que en un altre xalet pròxim va estar Juan Negrín, llavors president del Govern. Indalecio Prieto va viure en una vil·la de Bétera; Azaña a Portaceli (Serra), conegut per la cartoixa que va servir de camp de concentració, on va ser executat el doctor Peset Aleixandre. No obstant això, a Serra, el municipi veí, arrosseguen una llarga tradició de victòries de l’esquerra.

A la sociologia del municipi se suma la falta de serveis i el malestar amb l’anterior equip de govern, que per als veïns consultats explica la victòria de Vox. En l’equació s’afig el creixement demogràfic en les nombroses urbanitzacions i les zones més riques, que xoca amb el nucli urbà. El poble venia de tres mandats liderats per Unió Popular de Nàquera (UPdN), una agrupació independent que titlen de “la marca blanca de Vox”, atés el caràcter de l’alcalde. “Ja va impedir una pancarta en una protesta LGTBI pel seu lema”, critiquen. L’agrupació popular, que va pactar amb el PSPV i altres independents, va sorgir després de la desfeta del PP, el primer edil del qual ha sigut condemnat tres vegades per prevaricació i va deixar un deute milionari en projectes urbanístics inacabats. L’enuig amb el PP va portar a l’aparició d’UPdN i l’enuig amb UPdN a la victòria de Vox. “Ha sigut un fracàs” de mandat, denuncien.

El municipi, que ara frega els 8.000 habitants, se situa a 10 quilòmetres de Bétera, una de les zones més riques de la província de València, on està la caserna militar de l’OTAN. Nàquera va viure un fort creixement urbanístic en l’època del boom, que va deixar esquelets de formigó i projectes inacabats l’ombra dels quals rep els nouvinguts. Amb la pandèmia ha viscut una altra pujada de població, prop de 1.200 persones més que el 2019. La renda bruta del municipi és de 28.000 euros per capita, encara que amb una polarització notable entre les urbanitzacions i el nucli urbà. La major part del vot en el municipi ha anat a parar al PP i al PSOE, apunten alguns veïns.

En les eleccions generals passades Vox va ser la força més votada, malgrat que no s’havia constituït com a partit. La formació que lidera Santiago Abascal va ser primera força política amb 713 vots, en aquestes locals n’ha aconseguit més de 1.100, quasi un 30% dels sufragis, amb Iván Expósito al capdavant, a tot just 165 vots de diferència del PSPV-PSOE.

El creixement municipal no ha anat acompanyat d’inversions en infraestructures o serveis bàsics. Les queixes pel consultori auxiliar de salut, l’ampliació del col·legi públic, la falta d’instal·lacions esportives i de transport públic centren les protestes dels veïns. A això se suma la falta d’equipament a les urbanitzacions, els residents de les quals reclamen constantment l’asfaltatge dels carrers o la instal·lació del clavegueram. En el seu programa electoral, Vox, que en principi es va constituir com a associació veïnal, recollia algunes d’aquestes reivindicacions i es comprometia a “posar fi al menfotisme” de l’anterior ajuntament.