El PSPV, Compromís i Unides Podem pacten augmentar “la contribució de les rendes altes” després de la reforma fiscal de Ximo Puig

Els partits que conformen el Pacte del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) acorden incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes en la pròxima revisió del sistema tributari. Els grups parlamentaris que sustenten el Govern que presideix Ximo Puig van acordar dimarts, després que el president socialista anunciara la reforma fiscal, una proposta de resolució que en matisa el contingut.

Posant l’accent en la progressivitat del sistema fiscal, un discurs compartit pels tres partits, els grups parlamentaris han pactat una proposta que insta el Consell de la Generalitat Valenciana a augmentar la contribució de les rendes altes al sistema públic. En el discurs de dimarts, Puig va esmentar una baixada de la pressió per a les rendes de fins a 60.000 euros, que es concentraria especialment en les unitats familiars que no arriben a 30.000 euros anuals, amb la qual cosa pretenia un “estalvi” d’uns 150 milions d’euros, dels quals dos terços es concentrarien en aquest tram, a una mitjana de 100 euros per contribuent. Des d’Hisenda i el seu gabinet es va insistir que les rendes per damunt de 60.000 euros no veurien els efectes de la baixada de l’IRPF i tindria un efecte “neutre” en la seua tributació.

La resolució, tan vinculant com vulguen que siga els grups parlamentaris que al seu torn tenen representació en el Govern, diu que s’insta el Consell a “continuar millorant la progressivitat i la redistribució del sistema tributari valencià a través d’una nova reforma fiscal que beneficie les famílies amb rendes mitjanes i baixes, i amb més contribució de les rendes altes, per a suportar la càrrega derivada de la situació inflacionista a conseqüència dels preus de l’energia”.

La proposta és bastant ambigua per no desautoritzar el president valencià, però inclou que, si es tocaren els impostos, es faça per tots dos extrems per reequilibrar la minva de 150 milions d’euros en les arques públiques. Els socis van acordar en l’últim seminari de Govern que els pressupostos autonòmics continuarien expandint les polítiques socials i en Compromís i Unides Podem dubten sobre com fer-ho si es baixa la recaptació. L’equilibri pot aconseguir-se amb uns altres gravàmens a rendes altes, a societats o a patrimoni. “La proposta no està tancada”, sostenen Aitana Mas i Héctor Illueca, vicepresidenta primera i segon de la Generalitat i líders de Compromís i Unides Podem, respectivament. A l’una, les seues portaveus parlamentàries reclamaven en el debat de política general una millora en la distribució de l’esforç fiscal. La proposta s’aprovarà dijous juntament amb la resta de les resolucions en l’última jornada del debat.

Una política “progressista i progressiva”

Al president valencià li han plogut les crítiques dels seus socis de Govern, de l’oposició i del Govern central. Els uns per haver-se quedat curt; els altres per passar-se’n de frenada, uns per considerar-ho una mesura electoralista i altres per trencar la coherència del discurs de reforçar els serveis públics –que es financen amb impostos–. No obstant això, hores després de la sorpresa del socialista valencià, altres dirigents autonòmics feien pública la seua intenció d’abordar una reforma similar, centrada en les classes mitjanes i baixes, per a compensar la inflació. Entre aquests Castella-la Manxa, Aragó, les Canàries i Navarra.

Tant Puig com el seu conseller d’Hisenda, Arcadi España, defensen que es tracta d’una “política social”. “És una política fiscal progressista i progressiva que no té res a veure amb la que estan fent en altres comunitats autònomes, on suprimeixen impostos com el de patrimoni i fan reformes per beneficiar els que tenen més”, apuntava el conseller en un comunicat dimecres. España, mà dreta de Puig, insisteix que l’objectiu “sempre és garantir uns serveis públics de qualitat i una cobertura adequada per a totes les famílies amb menys recursos, defensant la igualtat d’oportunitats”.

Reformes fiscals prèvies

El Govern del Botànic va escometre la seua gran reforma fiscal en els pressupostos dissenyats el 2016, que van entrar en vigor el 2017. L’equip dirigit llavors per Vicent Soler va reajustar els tipus d’IRPF per rebaixar la pressió a les rendes inferiors a 53.000 euros. En els pressupostos del 2020, els tres partits van acordar una nova rebaixa fiscal a les rendes baixes i la creació de nous trams d’IRPF per a les rendes superiors a 140.000 i 175.000 euros, un gravamen als patrimonis de més de 10 milions d’euros i un augment de la càrrega per als patrimonis superiors a mig milió d’euros.