Qui es queda la finca de l’exconseller corrupte?

La finca de Rafael Blasco en la Barraca d'Aigües Vives (Alzira).

Els advocats de Rafael Blasco volen que algun postor la puga adquirir a preu baix i la Generalitat Valenciana està disposada a quedar-se-la si cal, no sols perquè el preu siga més alt, sinó per evitar que caiga en mans d’un testaferro. La finca que l’expolític del PP condemnat per corrupció té a la Barraca d’Aigües Vives (Alzira) s’ha convertit en la peça central de l’estira-i-amolla que el Govern valencià manté per recuperar els diners que deu l’exconseller condemnat a sis anys i mig de presó per frau en les ajudes de cooperació al desenvolupament en l’època del PP.

El 22 de setembre passat es va celebrar en el Tribunal de Comptes una vista breu sobre la subhasta de la luxosa casa dissenyada per l’arquitecte Vicente Guallart i envoltada de tarongers que es va embargar a Blasco en la primera peça de les tres en què s’ha jutjat el saqueig dels fons de cooperació de la Generalitat Valenciana quan ell va ser conseller, en els anys 2008 i 2009. Es tractava d’establir en la vista breu les condicions per a la subhasta de la finca, que Blasco va intentar a principis del 2019 que es venguera per 410.000 euros, quan va al·legar que tenia una oferta de compra. Aquell moviment va posar en guàrdia la Generalitat Valenciana, que s’hi va negar rotundament i va demanar una taxació pròpia. Com a conseqüència, es va reclamar una taxació al Col·legi de Procuradors de Madrid, que ha avaluat en 891.058 euros la finca, més del doble d’aquella pretesa oferta.

Blasco ha de pagar a l’Administració valenciana 2,7 milions d’euros en concepte de responsabilitat econòmica per la seua condemna de sis anys i mig de presó (que ja ha complit) en la peça 1, centrada en el saqueig de sengles subvencions d’ajuda al desenvolupament a Nicaragua, més la quantitat que s’establisca en les peces 2 i 3, sobre la xarxa d’ONG i empreses creada per defraudar les ajudes a la cooperació internacional i a un projecte fallit d’hospital a Haití, jutjades conjuntament i per les quals va ser condemnat el mes d’abril passat a un any de presó per l’Audiència de València.

La proposta de la Generalitat Valenciana de poder exercir el dret de tanteig i retracte va ser rebutjada davant el Tribunal de Comptes per la representació de Blasco, que no vol que l’Administració autonòmica puga arribar a quedar-se la finca de la Barraca d’Aigües Vives. En el Tribunal de Comptes van denegar al Govern valencià aquesta possibilitat, i l’Advocacia de la Generalitat Valenciana hi recorrerà en contra perquè el jutge permeta, en última instància, a l’Administració valenciana participar en la subhasta. La finca, taxada, en 891.058 euros, s’haurà de vendre per un mínim del 70% del seu valor, percentatge que suposa uns 624.000 euros. 

Per què està el Govern valencià disposat a quedar-se la propietat? Perquè resulta poc clar que Blasco pretenga rebaixar el preu de la subhasta d’un immoble que haurà de contribuir a reduir el deute amb la Generalitat derivat de la seua condemna. En principi, com més preu aconseguira en la subhasta, seria millor per a ell, perquè reduiria més el seu compte pendent. Llevat que hi haja un altre interés per facilitar la compra a tercers i evitar que siga la mateixa Generalitat Valenciana la que es convertisca en propietària de la finca.

Fer-se amb la propietat dels béns embargats és una cosa que el Govern valencià ja ha posat en pràctica en aquest mateix cas. Segons les dades de la unitat de recuperació que gestiona el director general de Relacions amb les Corts Valencianes, Antonio Torres, si es ven la finca de la Barraca d’Aigües Vives pel preu de taxació, s’hauran recuperat 1,5 milions d’euros del frau en les ajudes de cooperació. 

Fins ara, la Generalitat Valenciana ha rescatat 771.194 euros pels béns embargats als condemnats en la primera peça del cas, encara que als afectats només els ha suposat descomptar 426.475 euros de les seues condemnes. Així doncs, el Govern valencià va decidir quedar-se tres immobles que la trama havia comprat a València amb diners dels projectes a Nicaragua. Taxats en 290.684, 179.124 i 97.042 euros, van ser incorporats al patrimoni de l’Administració valenciana pel 50% d’aquestes xifres, 145.317, 89.562 i 48.521 euros, respectivament. Aquesta va ser l’opció després de comprovar que una altra propietat embargada, un pis a Castelló taxat en 204.393 euros, que va eixir a subhasta pel 70% del seu valor, 143.075 euros, va rebre una oferta de només 64.390 euros.

A aquestes quantitats caldrà sumar la que s’obtinga de la subhasta que un jutjat nord-americà està ultimant de dos apartaments a Miami embargats a Augusto César Tauroni, l’home de confiança de Blasco, segon condemnat en importància pel cas Cooperació.

I queda pendent d’aclarir la responsabilitat econòmica derivada de les condemnes que no van ser objecte d’acord amb les fiscalies en la segona i la tercera peces. La Generalitat Valenciana va sol·licitar en aclariment de sentència que l’Audiència de València establira les quantitats que Blasco i Marc Llinares, un altre dels principals condemnats, han de pagar per respondre del perjudici causat. Tanmateix, l’Audiència va reiterar la setmana passada que ha de ser el Tribunal de Comptes qui establisca aquestes quantitats.

Aquesta decisió implica que la Generalitat Valenciana inicie una reclamació davant el Tribunal de Comptes que dilatarà el procediment. El Govern valencià estima en 4,6 milions d’euros almenys els diners defraudats per la trama de les ajudes a la cooperació internacional.

Etiquetas
Publicado el
27 de septiembre de 2020 - 06:24 h

Descubre nuestras apps

stats