Recentralització i polarització: mals temps per a reformar l'autogovern
Resulta poc discutible que Espanya llisca en els últims anys per la senda de la recentralització. Els tres experts que aquest dimecres han comparegut en una comissió de les Corts Valencianes, el catedràtic de Geografia Humana Joan Romero, el catedràtic de Dret Constitucional Lorenzo Cotino i el professor titular de Dret Administratiu Andrés Boix, han coincidit en això. I en què això condiciona el desenvolupament de l'autogovern i les expectatives de reforma de l'Estatut d'Autonomia.
“Hi ha una regressió entre el Tribunal Constitucional que es va pronunciar en els anys vuitanta sobre la LOAPA (Llei Orgániza d'Harmonització del Procés Autonòmic) i les sentències que en els últims temps emanen d'ell”, destacava Joan Romero en una intervenció en la qual considerava que la reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana “no és possible” ara com ara, tot i que que seria molt desitjable, a causa d'aqueixa “regressió” i a la coincident pulsió centralitzadora del Govern, així com a la polarització política que no predisposa al pacte i a “la difícil coordinació i cooperació entre nivells de govern”.
“El Tribunal Constitucional va ser molt autonomista durant molt temps”, coincidia Lorenzo Cotino, que indicava que no és així “en els últims temps”. Per la seua banda, Andrés Boix assumeix que la reforma estatutària seria “millor fer-la després de la reforma de la Constitució”, però no veu negatiu que la política i les lleis autonòmiques pressionen en favor de la reforma constitucional.
Feta aquesta primera consideració, en opinió de Romero caldria centrar la reforma de l'autogovern en l'ordenació territorial, el reconeixement de les àrees metropolitanes, el canvi climàtic i la incorporació d'“una nova generació de drets” socials i culturals, així com en incorporar a l'Estatut la descentralització local i probablement la llei electoral.
Per la seua banda, Cotino, que posa en dubte l'existència actual d'“una demanda social i política” per a reformar l'Estatut, aposta per l'eliminació d'aforaments, traure de l'Estatut institucions com el nonat Consell de Justícia o la delegació de la Generalitat a Brussel·les i la incorporació de drets com l''accés a la informació pública o la protecció de dades. Segons Cotino, caldria aprofitar també per a “aclarir algunes polítiques lingüístiques”.
Aquest catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de València considera que el rescat del dret civil valencià té un recorregut limitat i no pot ser usat per a expandir competències.
“Potser no estem utilitzant del tot bé el nostre autogovern”, és la primera reflexió llançada per Andrés Boix, que reclama “més autocrítica” en aquest àmbit. En lloc de tractar d'imitar el que aconsegueixen altres comunitats, com va ocórrer amb la reforma del 2011 que es va centrar a garantir les inversions estatals i espera fa anys la seua aprovació en el Congrés, Boix aposta per ser més “autoexigentes” i considera que és necessari reformar l'Estatut per a “eliminar límits i rigideses”.
La paradoxa, com assenyala Romero, és que altres països políticament menys descentralitzats, com Alemanya, estan avançant en la pràctica més en el model d'“Estat horitzontal”, de cooperació entre nivells de govern, que Espanya, on preval la relació jeràrquica i la mentalitat “vertical”.
