Regals a càrrecs públics: De la mona de Pasqua a un joc de te
L’ambaixador de la Xina a Espanya, Lyu Fan, va regalar al començament de juny un “joc de te” al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a detall en la seua visita protocol·lària al Palau. Ho sabem gràcies al registre d’obsequis que qualsevol ciutadà pot consultar en el portal de transparència GVA Oberta. Una sèrie de regals molt variada, des de la típica corbata amb el logotip de l’empresa o l’entitat fins el no menys típic basquet de taronges, converteix l’inventari en tot un aparador de curiositats pretesament alienes a qualsevol ànim corruptor.
Escaldats per l’obscé maneig que trames corruptes com la del cas Gürtel van fer de regals de vestits a mida, bosses de mà de marca o rellotges de luxe a presidents i consellers, els partits polítics han optat per regular la qüestió amb un detall potser excessiu. I mentre prescriu que els càrrecs públics i els funcionaris “no accepten regals que sobrepassen els usos i costums de cortesia, ni favors o serveis en condicions avantatjoses que puguen condicionar l’exercici de les seues funcions”, la Llei de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana estableix l’obligació de reflectir en un registre la descripció dels regals acceptats, la procedència, el càrrec públic que els rep i la destinació que se’ls dóna.
El resultat oscil·la entre el previsible i l’excèntric. Queda clar que la majoria d’obsequis que rep el president són llibres, la destinació habitual dels quals és “la biblioteca del Palau”. Per a Puig han arribat publicacions de qualsevol mena en el seu primer any com a cap del Consell, des de l’assaig de Manuel Castells “De la crisis económica a la crisis política. Una mirada crítica” al volum dedicat al “Corpus Christi de Valencia”.
No obstant això, el registre permet conéixer també que l’abril passat l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, va regalar a la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, l’“Exhortación apostólica Amoris Laetitia del Santo Padre Francisco sobre el amor en la familia”. Mentrestant, pels volts dels mateixos dies, amb esperit ecumènic, Puig rebia “El sagrado Corán” de part de representants de la Comunitat Ahmadia de l’Islam.
A més de basquets de nispros, de dàtils o de taronges, destinats a directors generals, secretaris autonòmics o consellers, el registre inventaria “una caixa amb dos pollastres” regalada a la vicepresidenta per la Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat València. I en el que sembla un gest d’humor, Oltra registra el mes de març passat com a regal una “camiseta amb estampació de la imatge voltejada del molt honorable president de la Generalitat i de la vicepresidenta”, procedent de les Noves Generacions del PP.
Si “per Pasqua envien panquemaos (sic) i coca d’anous i panses típiques del municipi” des de l’Ajuntament d’Alberic, segons el registre també “per Pasqua envia la típica mona” l’Associació Veïnal de Patraix, a València. Les festes de Nadal són un moment àlgid de regals, encara que ja resulta difícil trobar referències a la típica cistella.
Al secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Àlvaro, li va regalar Ferrovial una capsa de bombons la destinació de la qual va quedar reflectida així: “es reparteix entre el personal de la planta”. Un lot de Nadal de l’Ajuntament de Xixona va ser enviat pel conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, amb destinació a Casa Caridad. Una cosa que també va fer la consellera de Medi Ambient, Elena Cebrián, amb “un basquet de fruita, verdures, oli…” enviat per la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó. El president Puig, d’altra banda, va destinar “dues botelles de vi negre Fos” que li va regalar Gas Natural Fenosa a “la cuina del Palau”.
Al seu torn, el secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, va destinar al seu despatx un coixí, segurament molt còmode, que li va regalar Tecnidex.
