La venda de la universitat 'online' per la candidata del PP a València va ser confidencial i denunciada davant notari

El procés de privatització de la Universitat Internacional de València (VIU) va ser totalment confidencial. El contracte pel qual la Generalitat Valenciana va traspassar la universitat online al Grupo Planeta conté una severa clàusula de confidencialitat que impedia revelar els detalls de la venda pilotada per la consellera d’Educació del PP llavors, María José Catalá, actual portaveu popular a l’Ajuntament de València i professora associada de la VIU. De fet, elDiario.es ha obtingut el document a través d’una sol·licitud de transparència.

La clàusula tretzena del document (elevat a públic davant el notari Carlos Pascual), indica que la Fundació VIU i el grup Planeta “es comprometen a no revelar a cap persona (...) cap mena d’informació de naturalesa confidencial relativa a aquest contracte de compravenda de participacions, sense comptar amb el consentiment previ de l’altra part”.

L’opacitat de l’operació incloïa les “persones físiques que hagen estat relacionades, en el passat, en algun aspecte, directament o indirectament, amb el procés d’adjudicació i de constitució de la societat”.

La clàusula inclou tres excepcions. Si “així ho requereixen les lleis o qualsevol autoritat competent, després de comunicar-ho a l’altra part”, l’excepció dels “assessors professionals sota acord de confidencialitat i exclusivament en tant que resulte necessari amb qualsevol finalitat legítima” o que la informació “esdevinga (...) de domini públic sense que mitjance una revelació inadequada per part de cap persona”.

Les condicions d’opacitat també afectaven el cas que una de les parts pretenguera fer un “anunci públic” sobre l’objecte del contracte. En aquest cas, hauria de consultar l’altra part “el contingut i la forma d’aquests anuncis públics” quan “poguera ser perjudicial per a la societat”.

A més, la confidencialitat del contracte resulta –literalment– eterna. L’apartat del contracte indica: “Les disposicions contingudes en aquest pacte continuaran plenament vigents i vinculants per a les parts, així com, si escau, per als seus consellers, alts càrrecs i empleats, per temps indefinit”.

L’opacitat també queda subjecta a possibles indemnitzacions en cas que s’haguera revelat algun detall de la venda. “L’incompliment d’aquesta obligació de confidencialitat comportarà el dret a reclamar una indemnització per danys i perjudicis (...)”, afig la clàusula.

El patronat de la fundació no va ser informat

La confidencialitat de l’operació va motivar que ni tan sols els membres del patronat de la fundació de la VIU conegueren el desenvolupament del procediment de diàleg competitiu per a triar el futur inversor privat.

El rector de la VIU llavors, Juan Manuel Badenas, va preguntar en una reunió de la fundació pública de què depenia la universitat celebrada el 7 de març del 2013 si “hi ha la possibilitat que abans que es culmine el procés el patronat puga tindre coneixement de tot”. No se’ls va informar de res, segons consta en l’acta de la reunió, per les estrictes “condicions de confidencialitat”.

De fet, José Manuel Badenes, actualment catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló, va acudir a un notari per denunciar “possibles irregularitats” que, en la seua opinió, “podrien causar perjudici als interessos” del centre docent i de la fundació de què depén, “al Govern valencià i al futur inversor privat que entre a formar part del capital d’aquesta universitat”.

Valoració tècnica de la VIU amb la “confidencialitat més estricta”

També va haver-hi una altra clàusula de confidencialitat col·lateral al procés. El contracte del patronat de la fundació amb l’empresa Janus Antebo Asesores SL, encarregada de l’estimació tècnica del valor de la VIU, era de la “confidencialitat més estricta”, segons la documentació en poder d’aquesta redacció.

La resolució en què María José Catalá anuncia l’inici del procediment del diàleg competitiu, amb l’assessorament de la consultora PwC, també recull el “compromís de confidencialitat”.