Aigua depurada sense fòsfor: el futur de l’Albufera de València, pendent d’un projecte pioner a Europa

Aigües verdes i peixos morts surant en el llac de l’Albufera de València. Una imatge que a vegades entela la formidable estampa que ofereix aquest parc natural protegit envoltat d’arrossars.

Una de les causes habituals d’aquesta situació és que l’aigua que arriba al llac procedent de les depuradores pròximes, encara que més ben tractada, manté nivells alts, sempre dins dels marges legals, del que es denomina nutrients, és a dir, fòsfor i nitrogen.

Aquests compostos són els que generen l’anomenat procés d’eutrofització, dit d’una altra manera, un excés d’alimentació per a les microalgues responsables d’aqueix to verdós, el creixement de les quals pot fer desaparéixer l’oxigen present en l’aigua, i això causa la mortaldat de peixos.

La reducció de fòsfor d’una manera sostenible és l’objectiu principal que persegueix un equip format per tècnics de Global Omnium (GO), Egevasa i Servyeco, que han desenvolupat una tecnologia basada en coagulants de base natural altament biodegradables en tot el seu cicle de vida, per a usar-la en tractaments terciaris d’aigües residuals.

Segons explica la directora de l’Àrea de Residuals de Global Omnium, Gloria Fayos, “la tecnologia ecoinnovadora presentada se centra en la utilització de polímers orgànics d’origen natural, que s’extrauen de l’escorça de l’acàcia negra i, després d’experimentar certes modificacions químiques menors, són capaces de millorar l’eficiència coagulant en comparació amb altres materials inorgànics, cosa que dona lloc a un gran nombre d’avantatges tècnics, econòmiques i mediambientals”.

Entre aquests, Fayos destaca que “no modifica el pH del medi aquós i, a més, presenta una eficiència òptima, elimina o redueix considerablement el consum de floculant, protegeix contra la corrosió de les parts metàl·liques, ja que no augmenta la conductivitat del medi, millora la relació cost/benefici davant d’altres coagulants inorgànics, i es poden reduir les dosis de treball fins un 75%, no és corrosiu ni tòxic, la qual cosa afavoreix els processos biològics posteriors, i elimina o redueix quasi per complet l’ús d’agents alcalinitzants, com ara hidròxid de sodi o calci”.

Per tant, la novetat d’aquest procés, que ja està provant-se en l’àmbit de planta de demostració en depuradores, industrials i urbanes, és que en compte de consumir productes químics n’usa uns altres de més naturals, menys contaminants i que generen menys llot.

A més, “el llot obtingut en aquest procés es podrà utilitzar en els processos de biometanització per a produir biogàs i millorar l’aplicació del fang en agricultura”. El projecte, amb un cost de 2,6 milions d’euros, és pioner a Europa i està finançat en un 60% pel Programa LIFE de la Unió Europea, en el subprograma de Medi Ambient.

Aquest projecte contribuirà a millorar exponencialment l’estat de les aigües del llac, ja que actualment no hi ha recursos d’aigua fluent del Túria i sobretot del Xúquer de qualitat que es puguen emprar en l’Albufera de manera constant i no hi ha més remei que enviar-hi aigua de les depuradores de Pinedo, Quart-Benàger i la resta de les que envolten el llac.

Només la depuradora de Pinedo aporta 22 milions de metres cúbics d’aigua l’any a través de la séquia de l’Or, que és utilitzada per a inundar camps d’arròs que posteriorment desguassa en l’Albufera, diversos cultius de temporada i a vegades part del cabal s’aprofita per a inundar l’Albufera i afavorir la migració d’ocells.

Fonts de Global Omnium insisteixen que actualment es complisca la legislació pel que fa al percentatge de nitrogen i fòsfor d’aquestes aigües. No obstant això, “abaratir els costos i ser més eficients en l’eliminació del fòsfor contribueix molt a resoldre el problema; el mètode desenvolupat podria aplicar-se a totes les depuradores, però especialment a les que aboquen a l’Albufera”.

El fòsfor, un problema per al medi ambient

L’augment significatiu en els nivells de fòsfor és un problema que afecta el medi ambient i que dificulta també el procés de tractament de l’aigua residual quan arriba a les estacions depuradores d’aigua.

Segons expliquen des de Global Omnium, “el mètode més emprat habitualment per a reduir el fòsfor quan passa per la depuradora és utilitzar substàncies que fan precipitar el fòsfor, però són substàncies químiques inorgàniques basades en metalls com l’alumini o el ferro que són cares, tòxiques i generen residus”.

El procés, a més, “incrementa quasi en un 40% la producció de llots i impedeix que una part d’aqueixos llots siguen reutilitzables en l’agricultura com a adob”.