Jeanette Segarra: “Si la gent poguera viure de la terra, no se n’aniria dels seus pobles”

Jeanette Segarra coneix bé la despoblació i els seus efectes. Exalcaldessa de Llutxent (la Vall d’Albaida) i exdiputada socialista en les Corts Valencianes, treballava com a professora en un centre municipal fins que va rebre la telefonada de Ximo Puig. El president de la Generalitat li va demanar que es fera càrrec de l’Agència Valenciana Antidespoblament (Agenda AVANT), una direcció general de nova creació que se separa del departament d’Administració Local per a prioritzar els seus treballs.

Acabada d’aterrar en el càrrec, Segarra respon a les preguntes d’eldiario.es des de Llutxent, un municipi de 2.300 habitants en què resideix i que utilitza com a exemple de la dualitat territorial.

Quin és el panorama amb què s’ha trobat en arribar a la institució?

Vaig prendre possessió fa una setmana, però el projecte està en marxa des del 2017. La iniciativa que hi ha actualment en marxa és el pla contra l’exclusió financera. Volem tindre al final de setembre més de 120 caixers automàtics [en municipis amb el risc de despoblació]. De moment, estic llegint, estudiant, familiaritzant-me amb això per saber on ens trobem.

Vaig assumir la responsabilitat perquè m’ho va dir el president de la Generalitat. He treballat a Gandia i Llutxent i he vist les diferències entre totes dues zones; la del món rural i una zona turística amb serveis, faena, bones comunicacions... i on a 30 quilòmetres falten moltes coses d’aquestes. La Comunitat Valenciana és així, una dicotomia absoluta entre costa i interior. Sempre s’ha donat la imatge del Levante feliz, però la realitat és molt diferent entre interior i costa. Hem de buscar l’equilibri territorial. Si no, veiem que les poblacions es van quedant desertes.

El contrast entre Espanya buidada i Espanya massificada...

Si hi ha gent, hi ha serveis; si hi ha serveis, hi ha qualitat de vida. En un poble com el meu, de 2.500 habitants, encara hi ha alguna cosa, però a 5 quilòmetres, al Pinós, ja no hi ha res: s’han tancat escoles, granges... Crec que tot ve d’un problema econòmic. Si la gent poguera viure de les seues terres, dels seus boscos, de les seues ramaderies, molts no se n’anirien. Als que hem nascut en un poble ens agrada estar al nostre poble, però te’n vas per necessitat.

És un gest que la direcció general se separe del departament d’Administració Local i s’instal·le a Castelló?

Hi ha una gran sensibilitat per part del president de la Generalitat per aquest tema i per fer un seguiment total de les mesures de l’Agenda Avant. Cal coordinar moltes conselleries, hi ha molta faena per fer. Separar-la i situar-la a Castelló és visualitzar on està el problema més gran i voler fer un treball més contundent. Clar que és un gest; Ximo Puig ve de Morella i com a alcalde i ciutadà ha patit, ha vist com la seua comarca té moltíssimes mancances.

En la seua presa de possessió, el president va dir que la despoblació s’havia posat en l’agenda política. Quin serà el primer pas a treballar en aquesta línia?

Acabar el pla contra l’exclusió financera. Després, reunir-nos amb les universitats públiques compromeses amb l’Agenda per veure els seus estudis i les mesures a curt i llarg termini. I el tema de les farmàcies de guàrdia i la bretxa digital són importantíssims; hi ha faenes noves que necessiten cobertura i moltes poblacions no en tenen, ni de mòbil ni d’Internet. Volem reunir-nos amb totes les administracions per veure en quin punt estem i continuar amb les mesures concretes.

Quan es parla de despoblació, se sol emprar el terme ‘Espanya buida’ o ‘Espanya abandonada’. Està buida o buidada? L’han abandonada els seus habitants o les administracions forcen a l’èxode?

Crec que és un problema de dècades. Els que vivim en un poble ho hem vist, com venia la gent a l’estiu i després s’anaven tancant cases. Però així ja estem dècades. La gent està esgotada de no poder viure de la terra i l’agricultura, de les faenes tradicionals. I la gent se’n va. La gent se n’ha anat perquè entre tots hem deixat que els pobles vagen buidant-se. De vida, en tens una i vols viure-la. Si es tanca l’escola, desapareixen les línies d’autobusos, la gent es fa major... No tenen bones condicions de vida.

Ara, per primera vegada, s’afronta aquest tema amb contundència; el 2017 es posa aquest tema damunt la taula. Miracles, no se’n poden fer, però sí canviar tendències. A curt termini, ja hem parlat dels plans, però a llarg termini caldrà estudiar mesures com una fiscalitat diferent per a la gent que vulga muntar un negoci en un poble menut. Cal fer que la gent tinga més fàcil quedar-se al poble.

La gent sol argumentar que se’n va perquè no els queda més remei, perquè no tenen oportunitats. Com es garanteix un projecte de vida digne?

És la finalitat que perseguim. Que els serveis públics arriben per igual a tota la Comunitat Valenciana.

Hi ha desenes de projectes de persones que volen mantindre viu el món rural i busquen maneres de posar en marxa negocis en zones despoblades Hi ha un canvi en la sensibilitat de la gent?

Crec que les tendències es poden canviar, que és una cosa cultural. La gent se’n va a les ciutats, però si entre tots, administracions i iniciatives privades, ens impliquem, podem canviar tendències. Viure en un poble és bonic, la qualitat de vida és... Tens colla d’amics, de classe, escoleta i carrer, no necessites un currículum, perquè tothom es coneix, no et sents sol... la gent que se’n va ho fa per necessitat econòmica. Si les administracions ens hi impliquem, podem fer-ho més fàcil.

Creu que sectors com el turisme, l’agricultura ecològica o les activitats artesanals, per exemple, poden ajudar-hi?

L’agricultura en si és un puntal fonamental. No podem consentir veure com la gent s’esgota d’anar canviant de cultiu i no poder viure de la terra. Si la gent poguera viure de la terra, no se n’aniria. Cal posar en funcionament la terra abandonada, per seguretat alimentària, siga agricultura ecològica o no. Tenim un planter impressionant de gent que sap treballar la terra; és un tema fonamental, com la ramaderia. Es pot treballar el turisme d’interior i les noves maneres de treballar amb banda ampla, amb cobertura, fent que la gent puga treballar des de casa. Cal replantejar-se el tema de la terra i les telecomunicacions. Si ho fem visible, més fàcil i amb mesures que faciliten que la gent no se’n vaja, podem canviar tendències.

Comentava que com que vivia a Llutxent coneixia la dualitat poble-ciutat. En un context global, amb la implantació del 5G ja ací... Té sentit parlar de ‘món rural’ com un espai paral·lel o s’ha de treballar per integrar-ho tot?

Hem d’anar cap a la integració. És la meua obligació i la meua responsabilitat buscar l’equilibri territorial. Els ciutadans han de gaudir de nivells similars de benestar estiguen on estiguen; no pot ser que en un punt hi haja uns serveis i a 25 quilòmetres no arriben ni els mòbils. De manera directa o indirecta, estàs dient a la gent que se’n vaja i abandone el poble.

S’ha vist que la despoblació té efectes negatius en el medi ambient, especialment amb els incendis. Quines altres conseqüències negatives implica

Les contribucions, els serveis... en un ajuntament menut, si no hi ha població, no pots donar serveis. El poble mor. A menys població, menys serveis, menys recaptació... En aquests pobles, per exemple, no pots tindre Policia Local a la nit. Els alcaldes que estan al capdavant d’un ajuntament, siga del color que siga, pateixen molt per no poder donar aquests serveis.

Col·laboraran amb les diputacions?

Sí. L’Agenda Avant coordinarà mesures concretes amb conselleries, diputacions, mancomunitats... Amb totes. I els alcaldes hi tenen molt a dir, cada poble té una realitat diferent.