L’intent de colp d’Estat del 23 de febrer a València vist des de la caserna

El 23 de febrer de 1981 jo era caporal primer a la Caserna General de la Divisió “Maestrazgo 3” de l’Exèrcit de Terra a València. Allà vaig veure i vaig patir coses fora mida, malgrat ser una caserna de luxe. Perquè alguns dels soldats col·locats a dit eren de Fuerza Nueva, el partit d’extrema dreta de Blas Piñar. Els meus ‘companys’ es van adonar que jo no era dels d’‘ells’ i em vacil·laven i m’insultaven sense vindre al cas. No res per al que vaig veure que feren amb uns altres. Cada cert temps, a la nit, eixien amb un jeep “de caça”. Un sergent, un brigada i quatre o cinc soldats d’extrema dreta recorrien les avingudes i els carrers on se citaven els homosexuals. En segrestaven uns quants amb el jeep militar i els portaven a la caserna. Allà els despullaven per força i els pegaven hòsties i colps de peu mentre els feien dutxar-se amb aigua freda durant uns 15 minuts. “Marietes de merda!”, “Fills de puta, us tallarem els collons!”, els deien. Després de la seua ‘festa’ els ficaven groguis al jeep i els tiraven per les carreteres. De tornada a la caserna bevien molt d’alcohol mentre ‘vomitaven’ cançons franquistes i es confabulaven entre riures per a la “cacera” següent.

Un dia abans del 23 de febrer ens van fer formar amb subfusells i fusells CETME i ens van avisar que l’endemà hauríem d’eixir per a dur a terme una missió important. El 23 de febrer ens van fer telefonar en cua des de l’únic telèfon del pati a les nostres famílies per dir-los breument que no sabíem quan tornaríem. Les ordres eren clares: cada vint metres hi havia d’haver un soldat al pont d’Aragó: a qualsevol ciutadà calia cridar-li l’alto i, si no en feia cas, disparar. Teníem entre 19 i 24 anys. Mentrestant, a la Caserna General de la Divisió “Maestrazgo 3” –que va ser la que va traure els carros de combat als carrers de València–, els comandaments i els oficials destapaven botelles i botelles de xampany. Estaven eufòrics i convençuts que el colp d’Estat havia triomfat. Ni el general de divisió, ni el de brigada, ni cap coronel va ser imputat. Només el capità general Jaime Milans del Bosch va ser processat i sentenciat a 30 anys de presó per delicte de rebel·lió militar. Mai no se’n va penedir. Al cap de nou anys només, però, va ser indultat i posat en llibertat. Tots els altres generals i coronels de València que hi estaven ficats i van fer mobilitzar els carros de combat se’n van eixir airosos.

D’altra banda, tots els soldats érem esclaus: allà no treballava cap militar de professió. Només signaven les instàncies, els textos, les estadístiques… que ens obligaven a fer, mentre els sotsoficials, els oficials i els comandaments passaven el dia al bar. El servei esclavista era total: els soldats els netejaven i els arreglaven els cotxes particulars, els feien d’electricistes, lampistes, pintors, etc. I encara més: els soldats portàvem a casa dels coronels i dels generals, amb el jeep de l’exèrcit, el pa i altres viandes que demanaven al matí. I els hi portàvem, vestits de paisà, les bosses de les compres que les dones feien a El Corte Inglés. També ens obrien les taquilles de la caserna sense avisar: ens tiraven llibres innocents al fem.

L’extinent Luis Gonzalo Segura va publicar fa pocs anys El libro negro del Ejército español. L’actual diputada socialista Zaida Pedrera, després de superar per oposició l’Escala Superior d’Oficials de l’Exèrcit, no va parar de denunciar l’assetjament que patien les dones en aquesta institució. Farta… la va abandonar.