La guerra de Mònica Oltra contra les ‘fake news’ o com combatre les mentides en les xarxes socials
La campanya electoral per a la presidència dels EUA del 1988 entre George Bush pare i el demòcrata Michael Dukakis és un exemple de com una mentida repetida cent vegades pot ser efectiva per a canviar l’orientació del vot. Una bola llançada des de l’equip republicà sobre la salut mental del candidat d’ascendència grega es va convertir en portada dels diaris ultraconservadors i en pastura de tertúlies i analistes. El polític, a qui donaven guanyador totes les enquestes al començament de la campanya i que va acabar derrotat de manera clara, va haver d’eixir amb informe mèdic a desmentir l’afirmació. Per a molts nord-americans era massa tard, una persona malalta no podia ser el comandant en cap del país.
27 anys després d’aquella campanya electoral tan bruta, les xarxes socials són ara el camp de batalla ideològic diari, però, com sempre, s’han omplit de boles i mentides que pretenen, interessadament, desgastar els discursos o els lideratges polítics.
Un dels objectius d’aquests atacs –molt més que altres polítics valencians per la seua rellevància mediàtica a tot Espanya– és la vicepresidenta del Govern valencià, Mònica Oltra. La líder de Compromís ha patit tota mena de muntatges i notícies que ha hagut de desmentir en els seus comptes oficials perquè la marabunta de les xarxes socials no s’emporte la seua imatge per davant.
El treball de la política, però també del seu equip que constantment rastreja les xarxes en busca de boles perilloses, ha arribat a tenir una menció del conegut compte de Twitter El Zascómetro (@ZassCometro) per les seues contestacions públiques davant aquestes mentides. Així i tot, moltes d’aquestes afirmacions es continuen donant a hores d’ara per bones per internautes a pesar d’haver-les desmentides personalment.
Com el muntatge en què apareixia Mónica Oltra acusant l’estudiantina de ser una associació masclista i retrògrada. Els autors de la bola van utilitzar una captura d’un mitjà de comunicació i van modificar la declaració. El diputat de Ciutadans va donar per bona la informació en Twitter i la va difondre, per bé que posteriorment va rectificar. La vicepresidenta continua rebent hui insults per aquesta fake news.
Una altra piulada falsa atribuïda a la líder de Compromís va ser usada per l’extrema dreta per a fomentar l’odi. “L’ajuda de 500 euros a tots els immigrants sense papers és un gran avanç cap a l’Espanya multicultural. València acull Welcome Refugees”, diu el comentari fals. Aquest muntatge també va haver de ser desmentit per Oltra i pels comptes “caçaboles”.
Però les boles continuen per les xarxes fins i tot malgrat els desmentiments. Periodista Digital encara manté una informació en què assegura que Mónica Oltra va acudir a una mariscada a Mallorca que va costar 3.000 €. Ni la vicepresidenta del Consell hi va estar ni l’àpat va costar aquests diners. I això que la política valenciana va pujar el tiquet del sopar real que compartia amb el seu equip aquella nit.
Fa poc i amb motiu dels pressupostos de la Generalitat per al 2018 s’han fet en Twitter nombroses afirmacions sobre el fet que Oltra ha retirat subvencions a Càritas o a la Creu Roja. Ambdues organitzacions continuen participant dels projectes que finança l’Administració valenciana, com acrediten els mateixos beneficiats.
Molt animat pel PP va ser el #Birragate, en què es va acusar el Consell de Mónica Oltra i Ximo Puig d’haver-se 2.500 euros en cerveses. Resulta que aqueixa factura corresponia a l’anterior Consell d’Alberto Fabra, del PP. En aquest cas la bola sí que ha desaparegut.
