Maria Oliver: “A Compromís li ha faltat complir el seu programa electoral”

Maria Oliver és la candidata d’Unides Podem a l’Ajuntament de València. Durant aquest mandat ha sigut portaveu de València en Comú en el consistori, agrupació que queda dissolta i passa a integrar-se en l’acord de Podem amb Esquerra Unida.

Oliver, regidora d’Educació i amb competències en Habitatge, ha sigut especialment bel·ligerant amb els seus socis (PSPV i Compromís) respecte a la relació del port de València amb la ciutat i el model urbanístic plantejat.

Els resultats autonòmics i estatals han assenyalat un descens de suports a Unides Podem Els fa por no arribar al 5% a la ciutat?

Crec que cap enquesta ens dona per davall d’aqueixa barrera. Està fent-se una lectura dels resultats autonòmics, però no una a escala estatal, on han sigut bons. Crec que la gent està dient que tenim un electorat que fa un vot intel·ligent i està discriminant territoris. Això es va veure clarament el 28 passat amb un vot flotant en el bloc progressista.

No els espanta el vot dual, que va ser especialment significatiu amb Compromís?

Volem posar en valor el nostre paper en el Govern de la Nau. Ens agradaria arribar al màxim de gent per a poder explicar com és d’important que estiguem en el govern. I és el que estem fent anant barri per barri.

Creu que els valencians han notat el canvi a l’Ajuntament de València? I el seu paper?

Crec que sí. Hem marcat una línia política molt clara, que potser Compromís no s’ha atrevit o li ha faltat lideratge. Crec que cal que hi estiguem. Quan ha calgut enfrontar-se a unes minories determinades de privilegiats, que manen en aquesta ciutat sense presentar-se a les eleccions des de fa massa temps, la nostra posició ferma ha sigut determinant.

La ZAL, l’ampliació del port, la V-21... han sigut molt bel·ligerants amb aquests temes contra els socis de Govern. Què creu que els ha faltat?

En Compromís, complir el seu programa. En la campanya del 2015 s’era molt contundent amb temes contra la ZAL o la relació port-ciutat, que és bastant tòxica, en detriment de la sostenibilitat de València ciutat. És Compromís qui ha canviat la seua postura respecte del seu programa i ha generat el conflicte, crec que nosaltres no hem sigut conflictives en absolut, perquè ens hem mantingut en el nostre programa.

I del PSPV sí que us esperàveu aquesta actitud?

El PSPV gestiona el port des de l’any 86. Clar que ens esperàvem la seua postura. Estava clar que amb el nombre de regidors que té Compromís (9) i els tres nostres, hauria sigut just que el model de ciutat s’assemblara més al que portàvem tots dos en el nostre programa electoral que a la postura històrica del Partit Socialista.

Creu que en una reedició del Pacte de la Nau les postures del PSPV i Compromís continuaran sent les mateixes i es puga generar un conflicte més greu?

Jo espere que Compromís recapacite. Però tindrà molt a veure el resultat de les eleccions i quin és el missatge de la ciutadania. Nosaltres ens mantenim ferms, perquè creiem que ens estem jugant molt: el model de ciutat per als pròxims anys en clau de sostenibilitat, i això s’ha de comunicar bé. En molts casos, els plans de l’Autoritat Portuària per a la ciutat són desconeguts per als mateixos barris que afecten. El port està tenint un impacte negatiu per al nostre entorn i València no es veu compensada. Crec que la ciutadania hauria de participar en aquestes negociacions.

Quina hauria de ser la relació del port amb la ciutat?

Tenim previst crear una mesa de treball port-ciutat que resolga els problemes que el port genera. S’està plantejant una ampliació que suposa multiplicar per quatre la capacitat del port, sobretot en trànsit de camions; s’està plantejant reforçar la terminal del port com a gasolinera de la Mediterrània, que implica tindre 100 vaixells l’any, carregats de petroli, que posen en perill el nostre entorn natural; en el tema dels camions, no hi ha cap previsió realista i clara perquè puguen arribar al port quan acabe l’ampliació. Ens preocupa l’ampliació de la V-21, que es nega que és per a aquesta finalitat... Ens agradaria que la ciutadania de València n’estiguera informada.

Aquestes mesures serien condicionants per a reeditar el pacte?

Almenys, replantejar les relacions amb el port. I que nosaltres estiguérem en les negociacions. Ens agradaria que si l’alcalde parlara amb el Port ho fera amb el consens previ dels seus socis de govern, cosa que no ha passat fins ara.

A València durant aquests quatre anys s’han promogut uns quants PAI (pla d’acció integrada) i nous projectes urbanístics. Ha canviat alguna cosa en quatre anys la política urbanística respecte de la del PP?

Bé, no s’han aprovat aquests PAI. Sobre el PAI del Grau, quan va eixir en la premsa, vam dir que era un projecte continuista i no l’aprovaríem en aqueixos termes. Sobre el PAI de Benimaclet, crec que hi ha un treball amb els veïns bastant positiu, però una de les qüestions que posen els veïns damunt la taula és la reducció de l’edificabilitat, que no s’ha tingut en compte. S’està generant un model urbanístic absolutament caduc. Tenim uns reptes per davant que tenen a veure amb desenvolupar València en uns estàndards de qualitat de vida i sostenibilitat com els de la Unió Europea. Però cal ser realistes i, amb un dels ajuntaments pitjor finançats d’Europa, és difícil assumir-los. Tant l’Estat com la Generalitat s’han d’implicar amb les ciutats, perquè puguem assolir aquest model urbanístic. Aquesta és la nostra proposta, i no és gens desgavellada, ja que en alguns llocs com el Cabanyal, amb les ajudes per a regenerar el barri, actuem així. Unides Podem reclama per a les ciutats més recursos per a afrontar aquests reptes.

Com és la València que vol Unides Podem?

Una València que cuide de la gent, que tinga equitat social i entre barris. Tenim una anàlisi bastant clara de desequilibris dotacionals entre barris i hauríem d’arribar a un pacte, amb els socis de govern i amb l’oposició, per a trencar la bretxa. Tots sabem que en una legislatura això no es pot abordar i la ciutadania no té per què pagar-ho. Els barris que menys poden pressionar són els que més ajudes necessiten i menys n’hi arriben.

També està el tema mediambiental. Les noves generacions estan molt conscienciades, saben que amb el sistema econòmic que tenim el planeta no aguanta. Les ciutats hem de tindre responsabilitat; els grans nuclis de consum estem generant problemes. Crec que València, en l’àmbit metropolità, ha de fer-se càrrec que les seues decisions polítiques afecten l’àrea metropolitana, l’horta, i la mar. La seua relació amb la mar ha passat de viure d’esquena a la mar a una relació extractiva en dues qüestions incompatibles. Tenim una ciutat que tendeix al turisme d’excel·lència, a ser reclam d’empreses a escala internacional, i alhora es genera un port que agredeix les platges que usem com a atractiu, i el parc natural. Hi ha moltes empreses, potser no tan grans, que inverteixen en un altre model de ciutat, i en algun moment xocaran.

Un dels temes que preocupa més la ciutadania és la relació entre l’habitatge de qualitat, el seu preu, i el turisme. Com es controla que el lloguer no es dispare? Pot haver-hi un equilibri?

És important que els municipis tinguen bona relació amb les administracions de l’Estat. Moltes coses que ens passen les hem sabudes articular en la xarxa de ciutats del canvi, que compartim realitats, i les plantegem al Ministeri. Hem fet molta faena per a conscienciar sobre la Llei d’arrendaments urbans. Des que canvia el 2014, comença una pujada del 45% en els preus. L’altra circumstància és el potencial turístic. Barcelona i València compartim aquesta situació: hi ha pressió sobre certs barris i es dona un efecte dòmino en els barris fronterers. S’expulsa veïnes de barris, se’n van als fronterers, i augmenten els preus. A Torrefiel, per exemple, si pugem els preus del lloguer, destrossem les famílies. I qualsevol possibilitat de viure en aquesta ciutat es veu dinamitada. Si els treballs són precaris, el salari puja un 1% i el lloguer un 45%... Estem en una situació dramàtica. Solucions? El canvi de la llei, la regulació dels preus en les zones tensades...

Només en les zones tensades?

En principi sí. I que cada municipi declare les seues zones tensades. L’efecte dòmino és molt clar. Si evites que puge el lloguer a Ciutat Vella, Russafa i el Marítim... Si no puja al Cabanyal, no puja a la Malva-rosa. El gran problema que genera el turisme és que desapareix l’oferta. Hem estat treballant a posar en paral·lel el tema de l’habitatge amb el turisme. Ací entra el nostre pla general, que té una normativa molt clara sobre on tindre un habitatge turístic, i el que volem és que es complisca. Si algú ha donat d’alta un apartament fora d’on està previst, creiem que no hi té el dret.

Han posat molta d’obstinació al fet que hi haja més habitatge social públic. Per què s’ha tardat tant a posar en marxa?

València ve d’una situació dramàtica. Quan vam arribar a l’ajuntament no hi havia Regidoria d’Habitatge, era un tema que no estava en l’agenda. El més important era atendre l’emergència, posar en marxa les ajudes de lloguer, que arriben a 1.500 habitatges de lloguer assequible i volem duplicar-les, arribar a les 3.000... Almenys cobrir la gent que té molta necessitat.

Posades en marxa les ajudes, anem arrancant projectes de construcció. Anem per l’estudi geotècnic d’un edifici a Quatre Carreres de 100 habitatges, Aumsa (Actuacions Urbanes de València S.A., l’empresa pública de l’Ajuntament) ha iniciat projectes similars. En quatre anys podríem tindre 400 habitatges més. Barcelona en té 12.000; la diferència entre ciutats és molt gran. A escala estatal, volem fer la reflexió que l’habitatge de protecció pública que es construeix per a venda és una opció nefasta, perquè l’única cosa que aconsegueixes és fer un esforç econòmic enorme per part de l’Administració que al cap de 10 anys passa al mercat, amb la qual cosa, mai tenim parc d’habitatge públic. És una opció que hauríem d’abandonar. A escala municipal, la Regidoria d’Habitatge hauria d’estar associada a Aumsa per a assumir l’esforç. Encara que els ritmes de l’Administració són els que són.

Llavors construir no és la solució...

Cal fer-ho. Hi ha col·lectius amb necessitats específiques que necessiten habitatge públic protegit. Els perfils són variats i no volem generar guetos. Però cal tindre la mirada molt àmplia, veure què genera el problema, i sense deixar de construir i donar ajudes, actuar sobre els factors que el generen.