València esborra del mapa Joan Carles I
Adéu a les últimes fites de València que porten per nom el rei emèrit Joan Carles I.
El Consorci, entitat que gestiona la dàrsena interior participada per l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central, ha tret a concurs la compra i instal·lació de la nova cartelleria i senyalització que substituirà l’existent, en què encara figura com a nom de l’espai Marina Reial Joan Carles I.
El mes de març passat, el Consorci va presentar el nou pla estratègic d’aquest espai, a partir del qual va passar d’anomenar-se Marina Reial Joan Carles I a Marina de València, amb canvi també de la imatge corporativa.
En aqueix moment, el director gerent del Consorci, Vicent Llorens, va justificar la mesura en la necessitat d’identificar la dàrsena amb la ciutat a efectes comercials i de màrqueting, però que es tractava només del nom comercial, que continuaria convivint amb l’oficial, que inclou el monarca.
No obstant això, amb aquest concurs pràcticament desapareixerà qualsevol al·lusió a Joan Carles I en la zona portuària.
Però la mesura no queda ací. A més, Metrovalència, a petició del Consorci, canviarà també el nom de la parada de la Línia 8 de tramvia situada a la vora del recinte portuari i de tots els mapes de xarxa on aparega.
Fonts de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) han comentat sobre això que no tenen encara un termini establit per a modificar el rètol de la parada i els plànols, ja que s’haurà d’habilitar una partida pressupostària a aquest efecte.
Com a curiositat, aquest serà el tercer nom de la parada, que va començar anomenant-se Neptú en al·lusió al passeig marítim, després va passar a anomenar-se Marina Reial Joan Carles I, i en un futur s’anomenarà Marina de València.
Barberá, promotora del nom reial
Al maig del 2006, la llavors alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, va anunciar que la Casa Reial havia donat la conformitat perquè aqueix espai portara el nom del llavors monarca, tal com havia sol·licitat l’Ajuntament.
Barberá va expressar el seu agraïment a la Casa Reial i al rei per haver acceptat que el seu nom estiguera “en l’obra més bonica i de més futur de València”, un espai que, a parer seu, suposaria la “vinculació definitiva” d’aquesta ciutat amb la mar i la voluntat “de fer de la dàrsena destinació turística de València”.
En realitat, aquesta denominació amb protagonisme de rei va ser tan sols una més entre les moltes que els llavors governants del PP en terres valencianes, Rita Barberá i Francisco Camps, van atorgar als edificis o als espais més emblemàtics de la ciutat.
El cas més evident és el de la Ciutat de les Arts i les Ciències, on està el Palau de les Arts Reina Sofia o el museu Príncep Felip. També porta el nom de l’actual monarca el Centre d’Investigació Príncep Felip.
