Ca Madò Pilla: l'hotel gratuït que va fundar el cosí de Sissi Emperatriz
LLEGIR EN CASTELLÀ
En un revolt de la carretera entre Valldemossa i Deià s'aixeca un hotel que faria les delícies d'un remake mediterrani de 'La resplendor'. La seva façana imponent i una mica atrotinada apareix de sobte entre els pins i les alzines de la Tramuntana. Una successió de baranes i enreixats que protegeixen dos grans secrets. El primer, la cara posterior que s'aixeca sencera davant del mar com un penya-segat de formigó i vidre. El segon, que allà, just allà, fa molts anys es va ubicar el primer –i probablement únic– allotjament gratuït per a viatgers que ha tingut Mallorca: l'hostatgeria de Ca Madò Pilla.
La història comença a mitjans del segle XIX. Llavors va arribar a l'illa un dels personatges més fascinants i polièdrics que han trepitjat Mallorca: l'Arxiduc Lluís Salvador, cosí de la mateixa Sissi. “Era membre de la família imperial d'Àustria, la més important d'Europa i gairebé del món. Una persona fora de sèrie”, assegura l'historiador de l'art, Jaume-Bernat Adrover. L'enamorament sobtat de l'aristòcrata amb la costa de la Tramuntana va ser tal que aviat va voler passar de visitant a propietari. “Li fascinava el paisatge de la Serra i sobretot la mar i de seguida va començar a comprar tot el que va poder: Miramar, S’Estaca, Son Gual, Son Galcerán”, enumera l'expert.
Miramar, situada en aquesta carretera entre Valldemossa i Deià i al lloc on Ramon Llull havia fundat segles abans un monestir i una escola missionera, fou la primera de les adquisicions. No va trigar a fer-se també amb dues petites cases que obririen un nou i curiós capítol a la seva vida: Ca Na Matgina i Ca S'Heura. El seu projecte consistia a convertir la primera en un hotel que regentaria, justament, l'antiga propietària de Ca S'Heura, Joanaina Oliver: una senyora de Deià d'uns 60 anys que tothom coneixia com a Pilla. Potser perquè, com deia la revista L'Esfera, era “un sac de picardies”.
“L'hostatgeria va ser l'element més característic i popular de Miramar. De fet, la idea de crear-la va sorgir ben aviat amb l'objectiu que pogués allotjar aquells que volien visitar Miramar”, assegura Nicolau S. Cañellas Serrano, un dels principals investigadors de la figura de l'Arxiduc i autor de l'estudi El paisatge de l'Arxiduc. Però, sens dubte, el que la va fer més cèlebre va ser que oferia tres dies d'allotjament gratuït a tot viatger, pelegrí o excursionista que s'hi acostés. “És cert que l'Arxiduc tenia les necessitats més que cobertes i, com que no tenia problemes econòmics, no li suposava un sacrifici. Era ric, sí, però, quants rics n'hi ha que no fan res?”, planteja Adrover.
És cert que l'Arxiduc tenia les necessitats més que cobertes i, com que no tenia problemes econòmics, no li suposava un sacrifici. Era ric, sí, però, quants rics n'hi ha que no fan res?
Amb aquella idea filantròpica que qualsevol pogués visitar les seves terres i gaudir de la pau i del paisatge tant com ell, l'Arxiduc va començar a reformar Ca Na Matgina: una gran casa d'estil mallorquí amb quatre plantes. Va canviar la porta d'entrada, va convertir un antic estable en menjador i va habilitar diversos dormitoris. Segons consta en un inventari sense data conservat en l'Arxiu General del Consell de Mallorca, va arribar a tenir-ne almenys una desena.
El llistat demostra també la sobrietat amb la qual van moblar els interiors: llits, bancs, taules, algun armari, alguna raconera i un grapat de lavabos i crucifixos de fusta. Segons va descriure Charles W. Wood –membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres– en el seu llibre ‘Cartes des de Mallorca’, el saló s'assemblava més “al refetor d'una comunitat religiosa que a qualsevol altra cosa”. Potser també perquè, deien en L'Esfera, aquella gratuïtat s'havia inspirat en l'allotjament que oferien alguns santuaris de l'illa. “Molts dels seus hostes venien de les grans potències europees, de zones en procés d'urbanització i buscaven precisament aquest aïllament i aquesta austeritat”, assegura Adrover.
La dona que va donar nom al lloc
Segons recull Cañellas Serrano al seu estudi, l'hostatgeria es va inaugurar a mitjan 1874 i va ser un èxit immediat. Aquell agost, Francisco Manuel de los Herreros –el seu home de confiança a Mallorca– va informar l'Arxiduc que en tot just un parell de dies havia comptat fins a 47 visitants a la zona, 28 dels quals van fer nit a l'hostatgeria. “De manera que els dotze llits habilitats i els dos menjadors són insuficients”, li anunciava. Tres anys després van engrandir el menjador i el 1884 ja van ampliar l'allotjament als vint llits.
Part de l'èxit radicava, lògicament, en la gratuïtat. Els viatgers podien passar de franc fins a tres nits a les seves habitacions. A més, se'ls subministrava tant aigua com oli, olives i foc per escalfar-se. “Té totes les comoditats que es poden trobar en una posada de camp, amb l'única diferència que en marxar no se n'ha de pagar res en absolut”, va escriure Wood, que no va dubtar a qualificar aquells tres dies com “els més feliços” de la seva vida.
El menjar, això sí, l'havia de portar cadascun, encara que el cuinava el personal de l'hostatgeria. Per això, va escriure el pintor francès Gaston Vuillier –que es va allotjar allí en 1888–, els pobres menjaven els pebrots fregits en oli bullent i cebes que havien portat amb el seu pa negre, mentre “els més afortunats” soparien pollastre rostit. “El llit serà igual per a tots: llençols ben blancs i mantes suaus i calentes a l'hivern”, consolava.
Els viatgers podien passar gratis fins a tres nits a les seves habitacions. A més, se'ls subministrava tant aigua com oli, olives i foc per a escalfar-se. El menjar, això sí, l'havia de portar cadascun, encara que el cuinava el personal de l'hostatgeria, per això hi havia diferències entre rics i pobres
Per a molts, l'altre clau de la popularitat que va assolir l'allotjament era precisament la seva gestora, Madò Pilla, “de qui tothom es mostra molt content”, li assegurava De los Herreros a l'amo. Com subratlla la doctora en Història Empar Bosch en Dones fent paisatge, era l'assoliment d'una pagesa, d'una “dona rural” al capdavant del que podria considerar-se la llavor de tot el turisme que va venir després. De la seva bona mà en els fogons va parlar Martín Pou en Heraldo de Baleares, on va relatar que havia menjat allí “un arròs amb pollastre hàbilment condimentat per la popular Madò Pilla”.
La seva fama es va estendre més enllà de la pròpia hostatgeria. El periodista José Vives Verger, que la va conèixer quan passava ja dels 90 anys, la va descriure com una “forta veterana” que encara es conservava “àgil” i que tenia un “geni endiablat”. Un personatge “digne d'estudi” que gestionava el lloc amb una cort de criats –entre els quals alguns viatgers asseguren que estava la seva pròpia filla–, i a la qual sorprenien tan poc les llargues absències de l'Arxiduc com assabentar-se del seu retorn perquè, simplement, el sentís cridar-la des del camí per a demanar-li un plat de sopes mallorquines, publicava El Bien Público. Els periòdics també van plorar la seva mort aquell maig de 1907 en el qual no va aconseguir recuperar-se de la greu pneumònia que va acabar per matar-la als 98 anys.
Madò Pilleta va ser també clau en l'èxit. Era una 'dona rural' al capdavant del que podria considerar-se la llavor de tot el turisme que va venir després
De l'alt llinatge a les prostitutes
Adrover assenyala que no hi ha constància que l'Hostatgeria de Madò Pilla o Ca Madò Pilla, com va passar a conèixer-se, s'anunciés o s'inclogués en guies. “Però l´Arxiduc es va fer molt famós i tenia una xarxa de comunicadors molt important, tant a Mallorca com a fora, que segurament van ajudar a donar-la a conèixer”, apunta. Per aquell “asil comunista” –com ho va descriure l'escriptor i periodista Joaquín Dicenta– van passar autors, excursionistes mallorquins, pelegrins –com la parella de Banyalbufar que va demanar allotjament després d'haver anat a donar les gràcies a la Mare de Déu de Miramar després del part de la seva filla– i nombrosos viatgers estrangers. Entre aquests últims van estar l'escriptora Margaret d'Este i la seva mare, que es van allotjar el 1906 i van relatar la seva experiència a With a Camera in Majorca. Aleshores ja feia tres anys que havia obert les portes a Palma el Gran Hotel, pioner en la indústria turística i hotelera de luxe a l'illa i en què també es van allotjar.
Més curiosa i accidentada va ser l'estada de l'autora H. Belsches el 1878. En un moment –subratlla Jaume-Bernat Adrover, autor de Dones viatgers a Mallorca–que Mallorca era encara una illa “sense hotels ni carreteres” i els que viatjaven eren principalment els homes, H. Belsches va ser una d'aquelles dones valentes –i adinerades– que va decidir anar-se'n a recórrer món. “A Espanya va arribar, a més, acompanyada d'un grup d'amigues de les quals va ocultar el nom al llibre Ups and Downs of Spanish Travel' perquè era conscient que fins i tot estava mal vist”, explica.
L'autora H. Belsches es va allotjar en 1878, en un moment en què els qui viatjaven eren principalment els homes, per la qual cosa va haver d'ocultar la seva identitat. En aquella època estava 'mal vist' que una dona viatgés sola
H. Belsches –identitat darrere de la identitat de la qual l'autor creu que s'amagava Henrietta Elizabeth Belsches, filla d'un metge britànic– va desembarcar a l'illa a l'abril amb la idea de visitar, entre altres, el poble en el qual s'havien allotjat George Sand i Chopin quatre dècades abans: la “pintoresca” Valldemossa. A Ca Madò Pilla el grup va arribar després d'un recorregut de dues hores amb carro des de Palma. Després d'un menjar “frugal” i un “somni relaxant”, ja al matí es van traslladar al poble en companyia de la filla de Madò Pilla per a fer compres. El segon dia, no obstant això, van sorgir els problemes.
A l'hostatgeria s'hi havien presentat dos guàrdies d'uniforme que preguntaven per les intencions d'aquell grup de dones viatgeres. “Elles, com van poder, els van donar a entendre que viatjaven per plaer i això era molt difícil d'entendre en una Mallorca rural on molta gent li venia just per menjar. Així que van pensar que eren espies”, explica Adrover. L'amenaça de portar-les a la presó devia quedar prou clara perquè s'escampés el pànic entre les dones. Van buscar i van buscar algun document que pogués explicar la seva estada, però la cosa va empitjorar quan van treure el passaport i els agents van prendre la data d'expedició per la de caducitat. La situació només va semblar redreçar-se quan van mostrar la targeta de benvinguda que els havia signat el cònsol britànic en arribar.
'Elles, com van poder, van donar a entendre als guàrdies que viatjaven per plaer i això era molt difícil d'entendre en una Mallorca rural en la qual a molta gent li venia just per a menjar. Així que van pensar que eren espies', explica l'historiador Adrover sobre H. Belsches i les seves amigues
A les cartes que De los Herreros enviava a l'Arxiduc li relatava que entre els hostes s'explicaven tant “persones humils” com “gent d'alt llinatge”. Tot i això, recull Cañellas Serrano, la cosa devia canviar amb els anys. Ja el 1899 'Mallorca Dominical' assegurava que les “famílies decents” no s'acostaven per allà i que les autoritats de Valldemossa bé podrien contrlar els que anaven allà “a divertir-se immoralment”. De fet, una de les anècdotes que encara s'expliquen a la localitat és que quan l'Arxiduc li preguntava a Madò Pilla qui havia anat a l'hostatgeria, ella responia “prostitues, senyor, moltes prostitutes”.
Malgrat tot, la posada no només va sobreviure a Madò Pilla, sinó també al mateix Arxiduc després de la seva mort el 1915, encara que va acabar tancant poc després, segons sembla, pel car del seu manteniment. A principis dels anys 20, el diari L'Última Hora informava que les portes estaven tancades i que els que creuaven la carretera entre Valldemossa i Deià trobaven a faltar “la cordial hospitalitat” d'aquell lloc. El 1926 va reobrir ja amb les instal·lacions modernitzades i regentada per Pedro Estarellas, que mantenia això “d'antiga hostatgeria de Miramar” als anuncis. La casualitat, però sobretot el desenvolupament turístic, han fet que encara que avui no es conservi res de l'antic casalot de Madò Pilla, a la zona segueixi existint un hotel.
0