Grans escriptors de la llengua catalana del segle XX tenen la seva “casa” a Mallorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
Tres dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX tenen casa a Mallorca. L’autor de Bearn, Llorenç Villalonga, Blai Bonet i Joan Alcover són presents en espais que en recorden la memòria, mostrant la importància de la seva obra més enllà de la literatura escrita en català. La Fundació Mallorca Literària, impulsora dels centres, avança en la consolidació de la seva xarxa de cases museu amb la recent obertura del Casal de la Poesia dedicat a Blai Bonet, a Santanyí, i amb la museografia de la casa de Joan Alcover a Palma, fruit d’un acord amb l’Obra Cultural Balear.
Totes dues iniciatives reforcen un model que cerca anar més enllà de la conservació patrimonial per activar aquests espais de reflexió i difusió literària. Un fet rellevant en el context actual, en què els premis nacionals donen cada vegada més atenció a les literatures de l’Estat en la seva pluralitat i en què les cases d’escriptors esdevenen testimonis del seu llegat. La recent adquisició de la casa de Velintonia, del Nobel Vicente Aleixandre, per part de la Comunitat de Madrid, i la de Luis Cernuda a Sevilla, reforcen aquesta idea de centralitat de llocs dedicats a la memòria de les paraules.
El Consell de Mallorca feia anys que anunciava l’obertura del Casal de la Poesia, que compta amb el llegat cedit pels nebots de Blai Bonet. El centre, adquirit el 2003, fou obert finalment el 2024, després d’anys de dilacions i problemes. Després d’una profunda reforma, la que fou la casa de l’escriptor a Santanyí custodia un arxiu documental de primer ordre, a més de ser el primer espai temàtic de la Fundació Mallorca Literària, centrat en aquest cas en la poesia.
Tot i que Bonet també conreà la narrativa, la seva empremta més profunda es troba en la lírica i en la intensitat poètica de la seva prosa. Fins i tot El mar, la seva novel·la portada a la pantalla per Agustí Villaronga, conté un fort component poètic. La mirada de l’autor està travessada pel desig i la religiositat. En aquest sentit, el comissari a Catalunya del centenari de l’autor i coordinador del nou centre, Pau Vadell, subratlla “la centralitat de la paraula poètica” en les seves obres.
La casa reuneix també una petita col·lecció de peces d’artistes que formaren part del seu cercle, entre els quals hi ha Antoni Tàpies, amb qui Bonet col·laborà en una monografia, a més d’una altra peça de Joan Miró o un cartell que li dissenyà Miquel Barceló. Juntament amb la biblioteca personal de l’autor, el centre conserva manuscrits, dibuixos i collages que revelen una faceta menys coneguda d’ell, ja mostrada en una exposició al Centre Cultural de la Misericòrdia, comissariada per Joana Serra. Aquest vessant plàstic troba ara continuïtat en el casal amb una selecció de peces, que filen un relat expositiu que articula literatura i arts plàstiques.
“Hem treballat en una proposta contemporània, allunyant-nos de la idea romàntica de casa-museu d’escriptor, on es pensava que l’atmosfera ja transmetia contingut. La museologia actual exigeix altres plantejaments per oferir una imatge més completa”, explica la directora de la fundació i també poeta, Carme Castells.
Hem treballat en una proposta contemporània, allunyant-nos de la idea romàntica de casa-museu d'escriptor, on es pensava que la simple atmosfera ja transmetia contingut. La museologia actual exigeix altres plantejaments per oferir una imatge més completa
Centenari de la mort d'Alcover
L’aposta per actualitzar els discursos expositius s’estén també a Palma, on la Fundació ha assumit la planificació museogràfica de la casa de Joan Alcover, propietat de l’Obra Cultural Balear. La incorporació de l’espai coincideix amb el centenari de la mort del poeta, una efemèride que impulsà la seva renovació.
L’acord ha permès replantejar el recorregut amb criteris actuals, incorporant nous eixos temàtics a partir del treball directe amb l’arxiu de l’autor, dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Manuscrits, correspondència i retalls de premsa, anotats pel mateix Alcover, que “han permès reconstruir la seva trajectòria intel·lectual i perfilar els seus principals interessos”, afirma Castells. El treball també els ajudà a conèixer una “dimensió internacional de l’autor, que tenia una xarxa de relacions amb autors en altres llengües”, explica. Un exemple en podria ser la traducció d’un llibre del premi Nobel Frederic Mistral al català, ara que algunes veus especulen sobre quan arribarà el guardó a les lletres catalanes.
Segons el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, la nova proposta de museïtzació respon a “la necessitat de contextualitzar millor la figura del poeta dins la Mallorca del seu temps”, en el marc de l’Any Alcover. Des de la seva inauguració el 2008, l’espai havia mantingut el mateix plantejament expositiu i “ja era hora de renovar-lo”, assenyala.
Situada al número 24 del carrer de Sant Alonso, la casa fou cedida a l’entitat per Pau Alcover de Haro, únic fill supervivent de l’autor. Més enllà de l’exhibició de primeres edicions, el recorregut incorpora aspectes clau de la seva obra, com el dol per la pèrdua, un element que marcà profundament la seva escriptura, així com un espai dedicat a La Balanguera, actual himne de Mallorca.
L’itinerari evoca també la tertúlia que Alcover organitzava al seu domicili, per la qual passaren figures destacades de la cultura del seu temps, com Antonio Maura o Miquel Costa i Llobera, a més de visitants puntuals. Entre aquests darrers, destaquen Rubén Darío o Miguel de Unamuno, atrets cap a l’illa en part per l’activitat cultural impulsada pel mecenes Joan Sureda Bimet. Com assenyala Castells, “Alcover i la seva correspondència i xarxa d’amistat situen la literatura catalana en diàleg amb altres”.
L'itinerari de la casa d'Alcover evoca la tertúlia que organitzava al seu propi domicili amb figures destacades com Antonio Maura, Miquel Costa i Llobera, Rubén Darío o Miguel de Unamuno
La incorporació d’aquest espai suposa també l’arribada de Mallorca Literària al centre de Palma, cosa que permetrà reforçar la seva programació amb activitats educatives i de difusió per arribar a nous públics.
La casa d'estiu de Villalonga
Dins la xarxa de la fundació, l’espai més consolidat continua essent Can Sabater, a Binissalem, antiga residència d’estiu de Llorenç Villalonga. Obert fins i tot abans de la creació formal de la fundació, conserva part de la biblioteca de l’autor i el despatx on escrigué durant els anys de la guerra. L’exposició permanent inclou també imatges de la seva vida, així com el manuscrit de la seva obra més significativa: Bearn o la sala de les nines. L’obra fou adaptada al cinema i és considerada una de les novel·les fonamentals del segle XX no només en català, ja que dialoga d’igual a igual amb Lampedusa i el seu El gatopardo, amb la qual l’obra del mallorquí fou comparada per les seves similituds temàtiques, ja que ambdues aborden la decadència de l’aristocràcia.
L'exposició de Llorenç Villalonga inclou el manuscrit de la seva gran obra, Bearn o la sala de les nines, una de les novel·les fonamentals del segle XX
La xarxa es completa amb una altra casa, la del Pare Rafel Ginard, centrada en la cultura popular de l’illa. La fundació també atresora arxius d’autors com Antoni Serra o Maria Antònia Oliver, a qui es dedicà un petit espai a Can Sabater. Els llegats inclouen correspondència, fotografies i materials que permeten aprofundir en el context cultural de les seves trajectòries, així com documentació que “permet conèixer la relació amb els editors o amb el món editorial, una informació molt rellevant per entendre el context de l’època”, explica Castells.
El centenari de Bonet i Alcover ha impulsat, a més, una programació específica amb trobades literàries, recitals i beques de residència. L’escriptora Aina Riera, una de les beneficiàries d’una estada al centre de Santanyí, destaca que l’experiència li oferí “un temps de silenci per revisar Blai Bonet”, alhora que avançava en l’escriptura del seu nou poemari.
Entre les iniciatives recents destaca també el festival de literatura La Coma, posat en marxa l’any passat. “Per a nosaltres fou clau quan Jeanette Winterson ens confirmà la seva participació”, assenyala Castells. La nova edició, centrada en la temàtica de “el fil del relat”, reunirà autores com Mariana Enríquez, Luna Miguel, Laura Fernández o Carlota Gurt. Al seu costat, veus de l’escena literària mallorquina com Miquel Bezares, que recordarà Blai Bonet, una de les presències que marcaren l’any literari. A l’anterior edició de La Coma participaren, entre d’altres, Ángelo Néstore i Sebastià Portell, que mantingueren un diàleg que evidencià les afinitats existents entre les seves obres.
Amb aquest conjunt d’iniciatives, Mallorca Literària no només preserva el llegat dels escriptors de l’illa, sinó que el projecta cap al present, convertint els centenaris d’autors en celebracions d’una obra que connecta als autors catalans amb altres literatures, per mostrar la força i la vigència de la tradició literària.
0