El jutge que va frenar l'enderrocament de sa Feixina, nomenat degà pels seus companys

La Junta General de Jutges de Palma ha designat com a degà Alejandro González Mariscal de Gante, càrrec que li atorga una posició clau en la coordinació de l'activitat judicial de la capital balear. Portaveu de la conservadora i majoritària Associació Professional de la Magistratura (APM), González Mariscal compta amb un historial d'intervencions públiques no exemptes de controvèrsia: ha participat en actes del PP en què ha carregat contra l'amnistia catalana o la reforma 'Bolaños', i va signar la sentència que va anul·lar la gratuïtat del túnel de Sóller, la construcció del qual es va convertir en l'epicentre del primer gran cas de corrupció impulsat a Balears i va derivar als anys noranta en el primer gran cop judicial contra els populars a les illes.

El magistrat ha aconseguit 42 vots dels 57 possibles. En aquestes eleccions estaven cridats a votar tots els magistrats titulars dels òrgans unipersonals de la ciutat, així com els jutges d'adscripció territorial que es troben en funcions de substitució.

González Mariscal va ingressar a la carrera judicial el 2014 i va exercir la seva primera destinació al Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, del qual continua sent titular. Va promocionar a la categoria de magistrat el novembre de l'any 2022. El seu nou nomenament ha de ser ratificat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

A nivell judicial, el portaveu de l'APM va avalar l'anul·lació del rescat del túnel de Sóller. El 2017, el Consell de Mallorca havia apel·lat a l'interès general per aconseguir l'explotació de la infraestructura previ pagament de 17,4 milions d'euros a la concessionària Globalvia, que en reclamava 31 milions. Era, segons la institució, “un acte de justícia, encara que tardà, amb els habitants de la Vall de Sóller”. La institució buscava així alliberar el túnel del peatge -un dels més cars d'Espanya- i garantir-ne la gratuïtat per a veïns i transportistes. Tot i això, el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va tombar el 2021 aquella decisió. La nul·litat del rescat, confirmada pel Suprem, va reobrir el debat sobre fins a quin punt la justícia va actuar a favor o en contra de la ciutadania.

En una altra de les seves resolucions, González Mariscal va suspendre el 2017 l'acord de l'Ajuntament de Palma -governat llavors pel PSOE, Més i Podem- de licitar per via d'urgència les obres de demolició de sa Feixina, erigit pel franquisme el 1947 per glorificar els“herois”del Crucero Baleares, enfonsat el març de 1938 i responsable del bombardeig dut a terme un any abans contra la població civil que fugia de Màlaga a Almeria en plena ofensiva feixista –episodi històricament conegut com 'la Desbandà'–. Convertit en un dels símbols més controvertits del paisatge urbà de Palma, aquest vestigi de l'arquitectura feixista ha estat durant dècades focus de diversos intents de resignificació, campanyes en pro de la seva demolició i diverses batalles judicials. Finalment, el Consistori de la capital balear -actualment governat per PP i Vox- l'ha inclòs, amb la màxima protecció integral, al catàleg municipal de béns d'interès històric, artístic i arquitectònic.

El 2023, el mateix jutge va concloure en una sentència que els fills de les mares solteres no estan discriminats respecte als nascuts en una família de dos progenitors, motiu pel qual va rebutjar que una funcionària pogués gaudir de 32 setmanes de permís de maternitat, com va informar Diario de Mallorca.

Al marge de la seva activitat als tribunals, les declaracions de González Mariscal contra les decisions del Govern de Pedro Sánchez són recurrents. Entre altres, s'ha pronunciat durament en contra de les reformes del ministre Félix Bolaños, sobretot per la inclusió d'una prova escrita a l'oposició que dóna accés a la carrera, fins ara únicament oral i memorística, i pel seu pla per regularitzar els jutges substituts —la majoria dones— que cobreixen baixes i tiren endavant jutjats en situacions precàries. Va ser, en aquest sentit, un dels promotors –entre les cinc associacions del centredreta judicial– que van anar a la vaga en protesta pels projectes amb què l'Executiu pretén modificar l'accés a la carrera i l'Estatut de la Fiscalia.

Així mateix, en una jornada del Grup Popular organitzada al Congrés el febrer del 2024, González Mariscal de Gante va qüestionar els principis que inspiren la Llei d'Amnistia, si bé va sostenir que els magistrats hauran d'aplicar-la encara que la considerin “materialment il·legítima” i impròpia d'un Estat de Dret. “Sempre complirem amb un Estat de Dret, amb una norma que pugui ser fins i tot contradictòria amb ell”, va incidir el jutge, per qui la normativa que el PSOE va pactar amb ERC i Junts posa en perill “les bases fonamentals de l'Estat de dret” perquè “implica privilegis” i acaba amb la igualtat.

També s'ha mostrat severament crític amb l'ús del concepte lawfare com un intent de desacreditar la judicatura. A parer seu, es tracta d'“un eufemisme preciós per no dir prevaricació”.

Respecte a la imputació del Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, Mariscal de Gante ha afirmat que la seva permanència en el càrrec causa “un greu dany a la imatge de la Fiscalia”, un pronunciament que va ser interpretat com a pressió pública en un moment políticament sensible.