El PP reivindica com a “democràtica” la derogació de la llei balear de memòria però “acatarà” el Constitucional

El Govern de Marga Prohens (PP) ha reivindicat la derogació de la llei balear de memòria i reconeixement democràtics, encara que assegura que acatarà la decisió que adopti el Tribunal Constitucional (TC) arran l'anunci del Govern central de recórrer la supressió de la norma, culminada el passat mes de març per conservadors i Vox.

La consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, ha manifestat aquest dimarts al ple del Parlament que l'Executiu autonòmic defensarà l'autonomia de la Cambra balear, tot i que respectarà l'eventual pronunciament de l'alt tribunal. “Acatarem el que digui la Justícia perquè creim en el poder judicial”, ha afirmat.

La portaveu del Govern espanyol, Elma Saiz, va anunciar la setmana passada la interposició del recurs d'inconstitucionalitat després que fracassassin les negociacions obertes amb l'Executiu balear per intentar revertir la derogació del text, que preveia mesures com l'elaboració d'un cens de símbols franquistes per facilitar-ne la retirada, la prohibició d'actes d'exaltació de la dictadura, la conservació d'arxius vinculats a la memòria democràtica i la garantia d'accés a la documentació relacionada amb la repressió franquista.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, dirigit per Ángel Víctor Torres, va oferir al Govern obrir una via de negociació per restituir la llei. Tanmateix, les converses no varen fructificar i l'Executiu central ha optat finalment per acudir al Constitucional amb la intenció, a més, que la suspensió de la derogació es pugui aplicar de manera cautelar mentre es resol el procediment.

El Govern d'Espanya sosté que la decisió compta amb l'aval del Consell d'Estat, que considera que la supressió de la norma balear vulnera el deure de col·laboració de les comunitats autònomes en el desplegament de la Llei estatal de Memòria Democràtica. L'òrgan consultiu entén, a més, que la derogació afecta drets fonamentals relacionats amb la dignitat de les persones i la integritat moral de les víctimes.

Durant el debat parlamentari d'aquest dimarts, Estarellas ha reivindicat l'actuació del Govern en matèria memorialista a través de la llei de fosses, una normativa que continua vigent i que ha permès continuar amb les tasques de localització i identificació de represaliats. Segons ha detallat, durant aquesta legislatura s'han obert vuit fosses comunes i actualment es treballa en dues més, amb un balanç de 24 cossos recuperats.

La consellera ha insistit que el Govern encara espera conèixer l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre el recurs anunciat per la Moncloa i ha defensat que la derogació de la llei de memòria va ser una decisió adoptada de manera plenament legítima per la majoria parlamentària. “Va ser un acte democràtic, no un assalt”, ha etzibat.

Des de l'oposició, la diputada socialista Pilar Costa ha donat per fet que el Constitucional acabarà suspenent cautelarment la derogació, com ja ha passat amb altres iniciatives similars impulsades per governs autonòmics del PP i Vox. En aquest escenari, ha demanat al Govern com pensa actuar quan la norma torni temporalment a estar vigent.

Costa també ha acusat l'Executiu balear d'haver incomplert la llei de memòria quan encara estava en vigor. Al seu parer, el fet que Estarellas es remeti exclusivament a la llei de fosses evidencia que el Govern va deixar d'aplicar bona part de les polítiques públiques previstes a la normativa derogada.

La llei balear de memòria, aprovada el 2018, va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i el reconeixement públic de les persones represaliades després del cop militar de 1936.

La seva derogació ha seguit la senda d'autonomies com Comunitat Valenciana, Aragó i Cantàbria, les normatives de memòria democràtica de les quals han estat substituïdes per “lleis de la concòrdia” que, sota el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia. El Govern ha recorregut la supressió de totes elles mentre manté negociacions sobre iniciatives impulsades en altres territoris com Extremadura.

L'Executiu central considera que les normes de 'concòrdia' “blanquegen la dictadura franquista, neguen l'existència del cop d'Estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va succeir i, el que és pitjor, condemnen les víctimes novament a l'oblit”. Així mateix, sosté que aquestes reformes mantenen aspectes vinculats a les exhumacions però eliminen elements essencials relacionats amb el dret a la veritat, la reparació i les garanties de no repetició.