Prohens fa servir Veneçuela per no retre comptes en memòria democràtica

La presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), ha eludit aquest dimarts aclarir com donarà compliment a les resolucions de les Nacions Unides sobre memòria democràtica si deroga la llei vigent a Balears en aquesta matèria, desviant el debat cap als informes de l'ONU sobre la situació política a Veneçuela. Davant la pregunta efectuada pel diputat de Podem José María García, la cap de l'Executiu ha desviat el debat recorrent a la retòrica que des de fa anys utilitzen els conservadors com a arma llancívola contra la formació morada. El passat 21 d'octubre, PP i Vox, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna al cop militar de 1936 i les violacions de drets humans comeses durant el règim franquista, van segellar el seu pacte per eliminar la normativa autonòmica de memòria, consagrant l'esborrat del reconeixement a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.

Durant les preguntes de control a l'Executiu autonòmic al ple del Parlament, García ha asseverat que la memòria constitueix “una manifestació específica dels drets humans”, recordant que l'ONU estableix un marc d'obligacions en matèria de drets humans no només per a les administracions estatals, sinó també per a les comunitats autònomes i els ajuntaments.

El parlamentari ha esmentat, en concret, la Resolució 60/147 de l'Assemblea General de 2005 sobre el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de violacions dels drets humans, i que, en paraules del diputat, constitueix “una declaració oficial d'establiment de la dignitat, la reputació i els drets de les víctimes i de les persones estretament vinculades a elles, com són els familiars als quals expressament fa referència la llei de memòria democràtica de les Illes Balears”.

García també ha al·ludit a l'informe del relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició així com al text del Consell d'Europa que condemna “fermament” les violacions de drets humans comeses a Espanya durant la dictadura franquista. “Exigim veritat, justícia i reparació per a les víctimes del cop d'Estat o la Guerra Civil i la dictadura franquista. I vostès ens donen just el contrari amb la derogació d'una llei que es denomina memòria de reconeixement democràtic”, ha recriminat el diputat.

En la seva resposta, Prohens ha asseverat que el Govern mantindrà la coneguda com a 'llei de fosses', que, ha assenyalat, “permet donar sepultura digna a les víctimes”, i continuarà duent a terme accions “en record a les víctimes dels bombardejos contra la població civil”.

Tot seguit, la presidenta ha virat la seva intervenció cap a un atac polític relacionat amb Veneçuela. “Ja que té interès en el pronunciament de les Nacions Unides, sí, literalment, la persecució per motius polítics s'ha intensificat”, asseverant que la missió Internacional de l'ONU a Veneçuela “ha assenyalat que l'única esperança que les víctimes trobin justícia recaigui en la comunitat internacional”. En aquest sentit, la líder balear ha citat un informe dirigit al Consell de Drets Humans sobre “noves evidències sobre la dura repressió postelectoral després dels comicis presidencials de juliol de 2024”.

Lluny de respondre sobre com complirà el seu Govern amb les resolucions internacionals en matèria de memòria, Prohens ha acusat Podem de defensar aquest model polític: “Vostè em parla de democràcia i de drets humans, però aquest era i és el model del seu partit. I aquest era i és el del 'narcodictador' al qual aplaudeixen els del seu partit”, ha conclòs, recorrent a un patró àmpliament utilitzat per la dreta des de la irrupció de Podem i que, aliè a la pregunta que se li ha formulat, li ha servit a Prohens per desplaçar el focus del debat sobre la derogació de la llei de memòria democràtica.

La derogació de les lleis autonòmiques ja s'ha consumat a Aragó, la Comunitat Valenciana, Extremadura i Cantàbria, i el mateix camí emfila Balears. El pas enrere en la legislació que reconeix les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura va ser una de les mesures estrella dels pactes de govern subscrits entre populars i extrema dreta a canvi de fer presidents diversos líders del PP, com en el cas de Prohens a l'arxipèlag. Malgrat que els de Santiago Abascal van decidir un any després i a compte del repartiment de menors migrants trencar amb els de Feijóo, ambdues dretes han seguit aliades en el seu objectiu de fer caure les lleis de memòria.

A la Comunitat Valenciana, Extremadura i Aragó, les normatives de memòria històrica han estat substituïdes per 'lleis de la concòrdia' que, sota pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia. El Govern central ja ha recorregut davant el Tribunal Constitucional la implantació d'aquests textos en considerar que “blanquegen la dictadura franquista, neguen l'existència del cop d'estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va ocórrer i, el que és pitjor, condemnen a les víctimes de nou a l'oblit”.