La xacra del turisme sexual amb menors assoleix Espanya: “Al sector li costa reconèixer-lo”
LLEGIR EN CASTELLÀ
A la Platja de Palma, epicentre del turisme alemany a Mallorca i un dels destins pioners en l'explotació del sol i platja, el soroll de les terrasses i la música que s'escapa dels quiosquets conviu amb una realitat que s'oculta al darrere de les llums de neó i els còctels amb palleta de colors. En un escenari en el qual es barregen oci i turisme massiu, els explotadors sexuals de menors operen de forma cada vegada més sofisticada, principalment a través de les tecnologies. No obstant això, es tracta d'una xacra que no es redueix a les Balears. Tampoc als països amb majors dificultats socioeconòmiques. Ni als més exòtics. “L'explotació sexual en els viatges i el turisme és una problemàtica global, no sols de països concrets. A Espanya també succeeix”, assevera Patricia Raduán, educadora social en la Fundació Rana, impulsada en 2005 amb l'objectiu d’actuar i erradicar els abusos sexuals a menors.
L'explotació sexual infantil i adolescent (ESIA), principalment en entorns turístics, continua sent una problemàtica invisibilitzada. “Quan penses en la violència cap als nens, un pensa en els centres educatius o d'oci. El turisme no sol associar-se a això, a pesar que darrere s'amaga una violència que ha de sortir a la llum”, incideix Raduán en declaracions a eldiario.es. Apel·la, principalment, a sensibilitzar a la població i a les empreses que operen en el sector: “La protecció és una responsabilitat i un deure de tota la societat. Mirar cap a un altre costat és ser còmplice”.
L'increment de la mobilitat de les persones i els moviments migratoris, l'accés gairebé universal a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l'expansió de la indústria dels viatges i el turisme, les infraestructures de la qual poden acabar sent utilitzades per part dels agressors sexuals, són diversos dels factors que augmenten la vulnerabilitat dels nens, nenes i adolescents a l'explotació sexual. De fet, en les últimes dècades, el turisme ha experimentat una contínua expansió i diversificació fins a convertir-se en un dels majors sectors econòmics del món i de més ràpid creixement, la qual cosa el converteix en brou de cultiu per a l'explotació sexual infantil, com apunta la Federació d'Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil (FAPMI) en un dels seus informes. D'acord amb el mateix document, s'estima que unes 250.000 persones viatgen cada any per a tenir contacte sexual amb persones menors d'edat, el que suposa la victimització de centenars de nens i nenes.
L'increment de la mobilitat de les persones i els moviments migratoris, l'accés gairebé universal a les TIC i l'expansió de la indústria dels viatges i el turisme són diversos dels factors que augmenten la vulnerabilitat dels nens, nenes i adolescents a l'explotació sexual
La Base de dades Internacional d'imatges i vídeos sobre Explotació Sexual de Nens (ICSE) desenvolupada per Interpol va identificar a més de 3.800 víctimes en 2020 (23.656 víctimes des que es va posar en marxa aquest instrument de recerca), i més de 10.752 agressors sexuals (més d'un 90% d'ells, homes). A Espanya, segons la mateixa plataforma, els delictes relatius a la ESIA creixen any rere any, victimitzant a més de 5.700 nens i nenes només en 2019. Mentrestant, d'acord amb la informació recollida per FAPMI, el 17,8% dels i les joves ha sofert algun tipus de victimització sexual, sent l'electrònica la més freqüent (12,1% dels casos) i afectant en grau més alt a les noies (més del 60% dels casos). Així mateix, les dades proporcionades pel Ministeri de l'Interior revelen que 3.928 menors van ser victimitzats en l'entorn online en 2023, un 24,28% d'ells en l'àmbit sexual.
En el cas concret de les Balears, destí que a penes supera els 1,2 milions d'habitants, en 2024 van recalar 18,7 milions de turistes, tal com es desprèn de les dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat). Les illes reben el doble de visitants que fa 25 anys. I, encara que no hi ha xifres concretes sobre quants menors són captats amb finalitats d'explotació sexual, diverses cadenes hoteleres han signat al llarg dels últims anys The Code–*ECPAT (End Child Prostitution, Child Pornography and Taffiking of Children for Sexual Purposes), un codi de conducta per a la protecció dels nens, nenes i adolescents enfront de l'explotació sexual en la indústria del turisme i els viatges.
Es tracta d'una iniciativa internacional promoguda principalment per ECPAT Internacional, UNICEF i l'Organització Mundial del Turisme per a combatre a tot el món l'explotació sexual comercial de menors. A Espanya, la representació de la Xarxa ECPAT International i de The Code és exercida des de gener de 2012 per la FAPMI.
Els hotelers: “Cal involucrar a tota la cadena de valor”
Conscient de les dimensions d'aquesta xacra, una de les cadenes adherides a The Code és la mallorquina RIU. Ho va fer en 2012 i, des de llavors, els seus directius van començar a establir protocols específics i a centrar-se en la formació periòdica dels seus empleats per a detectar conductes inadequades.
“Qualsevol empresa signant de l'Aliança ha de complir cinc compromisos: disposar d'una política de protecció a la infància; ha de tenir format al seu personal; ha de comptar amb protocols propis de prevenció i actuació en cas que es produeixi un cas d'explotació; ha d'anar més enllà del seu propi establiment i involucrar als proveïdors i, finalment, involucrar també al client”, explica a eldiario.es la directora de Responsabilitat Social Corporativa de RIU, Catalina Alemany, qui insisteix en la importància de fer extensiu aquest compromís “a tota la cadena de valor”, principalment davant el fet que “les xarxes de captació estan sofisticant-se a través de la tecnologia i les xarxes socials”.
Qualsevol empresa signant [del codi de conducta per a la protecció del menor] ha de disposar d'una política de protecció a la infància; ha de tenir format al seu personal; comptar amb protocols propis de prevenció i actuació; anar més enllà del seu propi establiment i involucrar als proveïdors i, finalment, també al client
La directiva assenyala que porten més d'una dècada de treball “transformant aquesta mentalitat i aquesta sensibilitat”. Alemany posa l'accent, a més, en el factor local: “El que estem fent a Mèxic no és el mateix que estem fent a Espanya. No cal treballar la problemàtica com si en tots els llocs fos igual, perquè les xarxes no funcionen igual i t'has d'adaptar a cada destí”. En aquest sentit, subratlla que “totes les destinacions turístiques tenen prostitució i totes les destinacions turístiques que tenen prostitució tenen prostitució infantil. I això inclou les grans ciutats i els països desenvolupats, fins i tot la mateixa zona en la qual treballem. Al sector li costa reconèixer això”, afirma.
Normalització de la prostitució en els viatges
Al·ludeix, de fet, a la Platja de Palma, on RIU posseeix la seva seu corporativa: la normalització del consum de prostitució com un oci més es percep en grups de joves que arriben a Mallorca amb paquets de vacances en els quals prioritzen l'alcohol, les discoteques i el sexe de pagament com a part de la seva experiència. “Veiem que hi ha grups de joves alemanys, dels qui pressuposem que han nascut i crescut en igualtat i han rebut una formació i una educació molt semblant a la que poden haver rebut altres turistes europeus, que acaben ficant dins del seu paquet turístic la prostitució com si fos una part més de les seves vacances. I això passa també en comiats de solter. La gent ara no fa les festes de comiat de solter en el seu territori, sinó que viatja i les inclou dins del paquet com una escapada de cap de setmana”, explica. “Si ho analitzem bé, és un retrocés en drets humans de llibre, però ho hem normalitzat”.
A la Platja de Palma veiem que hi ha grups de joves alemanys, dels qui pressuposem que han rebut una formació molt semblant a la d'altres turistes europeus, que acaben ficant dins del seu paquet turístic la prostitució com si fos una part més de les seves vacances
Alemany lamenta sobre aquest tema l'existència d'una “tolerància social a la prostitució lligada a la diversió o a l'oci”. “Ho veiem en els grans esdeveniments esportius, les grans fires, fins i tot la turística: aquests àmbits atreuen la prostitució com una part més de l'oci”, abunda, asseverant que hi ha una part de la indústria turística que creu que parlar d'això “repercuteix en una mala reputació”: “Nosaltres creiem que és just el contrari. Parlar d'això reforça al sector. Reconèixer el problema és el primer pas per a començar a donar solucions. Cal parlar amb claredat i amb transparència d'aquest problema. I, quant millor ho fem, més barreres els estem posant a totes aquelles persones que estan disposades a explotar a un menor”.
En aquesta línia, precisa que les xarxes de captació s'estan sofisticant a través de la tecnologia i, sobretot, a través de les xarxes socials. “Des de les aplicacions de contactes pot presentar-se aquest fals nuvi o aquesta falsa núvia que acaben sent un explotador. Tenim explotadors de tots dos sexes i s'està complicant moltíssim”.
Sobre això, la Memòria de la Fiscalia de 2023 –la de 2024 encara no ha estat presentada– apunta a taxes “realment preocupants” entorn de les conductes de clar risc en xarxes socials. D'acord amb l'informe, el 10,4% dels menors consultats reconeix haver enviat fotos o vídeos de caràcter sexual (sèxting actiu) i més del triple –el 31,2%– admet haver-los rebut (sèxting passiu). Encara que el sèxting és practicat tant per noies com per nois, el Ministeri Públic assenyala que existeix un clar biaix de gènere: el 22,2% de les joves s'ha sentit pressionada o somesa a xantatge per enviar continguts sexuals, enfront del 7,7% dels homes. Quant al conegut com a grooming, les dades són, segons la Fiscalia, igualment “alarmants”: el 58,4% dels joves ha acceptat alguna vegada a un desconegut en xarxes socials, i el 22,7% va arribar a quedar en persona amb gent que va conèixer exclusivament a través d'internet.
A més, les noies són objecte de proposicions sexuals per part d'adults molt més sovint que els nois, mentre que el consum de pornografia en línia es dispara entre els homes.
Alertes i indicadors de possibles casos d'abús
Des de la Fundació Rana, encarregada d'impartir tallers, xerrades informatives, campanyes de sensibilització i atenció terapèutica a persones adultes que van ser víctimes d'abús a la seva infància, Patricia Raduán incideix en la “invisibilització” de l'explotació sexual infantil en el turisme. “Record quan anàvem a alguns hotels per a fer una formació i, quan arribàvem, al principi ens responien: 'Però això què té a veure amb nosaltres?' No ho preguntaven amb maldat, era desconeixement”.
En aquest sentit, subratlla que el primer pas per a prevenir aquest tipus de casos és acudir als mateixos canals de la indústria turística, als hotels, les aerolínies i els turoperadors per a formar a tot el personal, siguin directius, cambreres de pis o treballadors de manteniment, perquè, a través de situacions pràctiques, coneguin els indicadors que poden portar-los a actuar. “Poden ser alertes com el fet que algú que està només de sobte demani un llit de matrimoni, que a les nits vegis en el bar a adults que sempre estan amb menors i no saps si són d'aquest grup”. “Potser és una falsa alarma, però cal estar atents. I, sobretot, que la resposta que doni el treballador estigui emparada per l'empresa”, afegeix.
El primer pas per a prevenir aquest tipus de casos és acudir als hotels, les aerolínies i els turoperadors per a formar a tot el personal perquè coneguin els indicadors que poden portar-los a actuar. Poden ser alertes com el fet que algú que està només de sobte demani un llit de matrimoni o que a les nits vegis en el bar a adults que sempre estan amb menors i no saps si són d'aquest grup
L'educadora social subratlla que si el personal no coneix el protocol a seguir “és impossible que actuï”, tenint en compte, a més, que “moltes empreses tenen por que això els danyi la imatge”. “Cal fer molt de recalcament perquè hi hagi aquest canvi de mirada, i això és el més difícil”, comenta. Raduán recalca la necessitat d'implicar en això a les administracions públiques, a més de col·laborar amb els agents de seguretat, els taxistes, els bars pròxims a l'hotel i els supermercats perquè no es promogui cap mena d'oci vinculat a l'explotació sexual.
Protocols
A les Balears, el Govern de Francina Armengol (PSOE) va adoptar l'agost de 2018 un protocol d'actuació en casos d'abús i explotació sexual infantil que complementava el Protocol marc d'actuacions de maltractament infantil que s'havia desenvolupat des de 2007. Amb aquest nou instrument, en constant modificació, l'Executiu autonòmic reforçava les mesures contemplades contra aquesta problemàtica en coordinació amb els cossos i forces de seguretat, la Fiscalia i altres nombrosos organismes socials, educatius i sanitaris. Consultat per eldiario.es, l'actual Govern de Marga Prohens (PP) no ha pogut precisar de quina forma s'aplica el protocol en l'actualitat, al·legant que la Conselleria d'Assumptes Socials, competent en la matèria, es troba en fase de reestructuració.
Una de les mesures posades en marxa per l'anterior Govern va ser una campanya publicitària pionera a escala nacional i dirigida a les adolescents de les illes per a informar-les dels riscos que corren i, al mateix temps, instar-los que denunciïn i diguin “no”. Tal com van assenyalar llavors fonts de la Conselleria d'Assumptes Socials a aquest mitjà, l'objectiu d'aquesta iniciativa exigia trencar amb la falsa idea que l'explotador sexual es mostra de manera explícita i, per tant, la víctima pot identificar molt clarament les seves intencions i pot posar límits.
El passat mes de juny, el Parlament Europeu va votar a favor d'incrementar les penes contemplades per als delictes d'abús sexual i explotació de menors, suprimir els terminis de prescripció, adaptar la legislació a les noves tecnologies i garantir que l'abús i l'embaucament puguin ser perseguits independentment de que es produeixin online o en la realitat. L'Eurocambra també advoca per millorar la capacitat dels països de la UE per a combatre eficaçment l'abús sexual infantil.
Absència d'eines de prevenció i formació
Per part seva, la coordinadora general de FAPMI, Selma Fernández, recorda a eldiario.es que el Codi per a la protecció dels nens, nenes i adolescents enfront de l'explotació sexual en la indústria del turisme i els viatges va dirigit a les empreses del sector amb l'objectiu que implementin una sèrie d'actuacions que ajudin a protegir la infància i l'adolescència, des de la formació fins a la inclusió en polítiques de responsabilitat social corporativa i sensibilització a clients.
Fernández lamenta que un dels hàndicaps amb els que es topen a l'hora d'abordar aquesta xacra és la falta de dades objectives, que infereixen, entre altres vies, de les notícies que apareixen en mitjans de comunicació. A Barcelona, al costat de l'Ajuntament i Aethnic, han posat en marxa el projecte 'Turisme i drets de la infància', amb l'objectiu d'aconseguir xifres sobre l'abast de la violència sexual contra menors amb l'objectiu de treballar de forma més directa en aquesta problemàtica i promoure els drets de la infància i l'adolescència en el context del turisme. “És un diagnòstic molt local, centrat en la ciutat de Barcelona, però l'explotació sexual infantil en aquest sector succeeix en qualsevol ciutat en la qual hi hagi moviments de persones en general, no sols per part de turistes”, comenta.
“Parlem de qualsevol mena de desplaçament; tot aquest moviment el que provoca és l'augment del risc dels nens i nenes a veure's exposats a aquesta mena de situacions”, precisa l'especialista, qui assenyala que, a través del diagnòstic, des de FAPMI han detectat que “falta moltíssima formació en l'àmbit de tots els sectors”. Es refereix, en concret, a l'administració pública, als professionals de turisme i fins i tot al mateix sistema de protecció. “I també falten eines orientades a la prevenció. Quan preguntem a empreses de viatges i turisme, a part que els costa reconèixer aquest problema vinculat amb la seva activitat de negoci, no saben com intervenir davant un possible cas amb el qual es puguin enfrontar, el que dificulta la detecció d'aquesta mena de situacions i poder després reportar-les”, lamenta.
Quan preguntem a empreses de viatges i turisme, a part de que els costa reconèixer aquest problema vinculat amb la seva activitat de negoci, no saben com intervenir davant un possible cas amb el qual es puguin enfrontar, el que dificulta la detecció d'aquesta mena de situacions i poder després reportar-les
Les Comunitats Autònomes, de fet, no compten amb un pla integral específic que abordi l'explotació sexual de menors en l'àmbit turístic, més enllà dels protocols generals de detecció de víctimes de tràfic en aeroports i ports, o de les recerques que realitza la Policia Nacional o les campanyes de sensibilització per a alertar del tràfic en entorns de prostitució. Les recerques impulsades sobre aquest tema apunten al fet que els explotadors aprofiten la falta de controls, l'anonimat que ofereix el turisme massiu i les vulnerabilitats dels menors per a captar-los i explotar-los.
“Generalment, aquest tipus de situacions s'associen a països del sud global amb més dificultats socioeconòmiques, el que genera un estigma que ens porta a pensar que això no ocorre en la nostra realitat quotidiana, quan realment sí que succeeix”, afirma Fernández. I sentència: “No fa falta que tinguem la certesa com a ciutadans que s'està produint aquesta situació. Però si no donem aquesta primera veu d'alarma, el cas no arribarà on ha d'arribar”.
0