El 'xec cangur' del PP que deixa fora les famílies monomarentals a Balears: “Està pensat per a rendes altíssimes”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Els primers quatre mesos, quan tenia el permís de maternitat per cura del menor, me’n vaig anar a Conca, perquè la meva família és d’allà”. Estrella, mare soltera que resideix a Eivissa, té una filla de tres anys. És una de les moltes progenitores que reclama, a través de les associacions en què s’organitzen, equiparar les ajudes públiques que perceben les famílies nombroses a les monomarentals. L’objectiu és tan conciliar com no patir per arribar a final de mes. “La meva mare em donava un cop de mà [quan va néixer la seva filla], però a partir del quart mes estava tota sola”, explica. La realitat és que arribar a tot és una cursa d’obstacles en què, quan arriba el final del dia, les mares solteres acaben completament exhaustes.
Quan va tornar de la seva baixa per maternitat, va haver de deixar la seva empresa, del sector de la medicina estètica, perquè no la deixaven conciliar, segons afirma. “Em van posar molts impediments. No em volien donar els permisos de lactància que em pertocaven, uns quinze dies”, assegura. Afegeix que s’havia guardat un mes de vacances l’agost del 2022 perquè la seva filla va néixer al desembre: “La idea era gaudir més d’ella i no haver de deixar-la tan petita en una escoleta”.
El relat d'Estrella reflecteix una realitat que moltes mares solteres coneixen massa bé. No és només una qüestió d'horaris o logística: es tracta de tenir que lluitar per drets bàsics cada dia. “Al final em van enviar a l'atur i vaig poder gaudir de la meva filla quan era un nadó”, detalla, recordant que no va haver de portar-la a l'escoleta amb quatre mesos, la segona opció que es plantejava, encara que no desitjada. Estrella, sent mare soltera, necessitava seguir cobrant. No podia demanar una excedència. D'altra banda, va tenir dificultats per pactar l'horari de matins amb l'empresa en la qual estava, que per a ella era l'idoni per poder conciliar. Com que l'empresa no va accedir, va arribar a un acord per al seu acomiadament, va demanar l'atur, i va poder quedar-se més temps cuidant del seu nadó.
“Està destinat a rendes altes”
L’Associació de Mares Monomarentals per Elecció a Eivissa i Formentera (Ammpeeif) qüestiona l’abast de l’anomenat xec cangur, una subvenció de fins a 4.000 euros per unitat familiar impulsada pel Govern de Marga Prohens (PP) per facilitar la conciliació mitjançant la contractació de personal per a la cura de menors. Tot i que l’Executiu autonòmic assegura que les famílies monomarentals tindran prioritat en l’accés a aquesta ajuda, des de l’associació consideren que es tracta d’una mesura allunyada de la seva realitat econòmica. Aquesta subvenció pública va destinada a diferents tipus de famílies per “ajudar en la contractació de personal que pugui cuidar els menors perquè les famílies puguin conciliar”, però des de l’entitat recriminen que el xec està “destinat a rendes altíssimes”, en paraules d’Inés Santiago, presidenta de l’associació.
L’Associació de Famílies Monomarentals d’Eivissa i Formentera qüestiona l’abast del ‘xec cangur’ del Govern balear i denuncia que, tot i que l’Executiu assegura que l’ajuda tindrà prioritat per a elles, està “destinada a rendes altíssimes”
Davant d’això, Catalina Cabrer (PP), consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, nega que les famílies monomarentals no tinguin prioritat. “Les famílies monoparentals sí que tenen un tracte diferenciat en aquesta convocatòria: per exemple, els beneficiaris poden estar treballant només a temps parcial o gaudir d’una reducció de jornada i, així i tot, beneficiar-se de la subvenció. Això no passa amb les famílies ordinàries”, explica a elDiario.es. A més, afirma que, pel que fa al topall màxim de l’import a percebre, les monoparentals “cobraran en tot cas el 100% dels conceptes previstos”.
Les famílies monoparentals sí que tenen un tracte diferenciat en aquesta convocatòria: per exemple, els beneficiaris poden estar treballant només a temps parcial o gaudir d’una reducció de jornada i, així i tot, beneficiar-se de la subvenció. Això no passa amb les famílies ordinàries.
L’opinió de les afectades és una altra. “No volem que es publicitin mesures que mai ens arribaran com si fossin favorables a les nostres famílies. No volem un xec per pagar un/a empleat/da de la llar que no podem contractar”, insisteix Santiago. En conversa amb aquest diari, explica que per a elles és impossible assumir totes les despeses que comporta aquesta contractació: Seguretat Social, IRPF, gestoria, etc. “Depenem d’un sol sou, per la qual cosa el risc d’exclusió social és molt alt”, argumenta.
Les dificultats són tant econòmiques com de conciliació. En la seva feina anterior, Estrella tenia horari de matí dos dies a la setmana mentre que els altres tres eren de tarda. “Necessitava deixar la nena a l’escoleta, treballar al matí i recollir-la en acabar. Si treballo a la tarda, i estic sola, on la deixo?”, es pregunta. “Les escoletes privades tanquen a les cinc, a tot tardar, i jo de vegades acabava de treballar a les onze de la nit”, lamenta. Ara treballa d’administrativa en el sector de la construcció, on té una jornada de nou i mitja del matí a dues i mitja del migdia. És a dir, jornada reduïda. És una altra de les dificultats a les quals s’enfronten. Per això, des de l’associació demanen ajudes públiques per pal·liar aquesta situació. “Volem que ens compensin les reduccions de jornada per cura de menors”, explica Santiago.
L’impacte d’aquestes decisions no és només econòmic, ja que també afecta la salut mental i emocional de les mares i dels fills. “Durant nou mesos vaig estar sola amb la meva filla les vint-i-quatre hores, set dies a la setmana”, comenta. Fins que nou mesos després va decidir portar-la a una escoleta. “Necessitava un respir”, admet Estrella. En cas de no poder acudir a una guarderia pública, hi ha subvencions de la comunitat autònoma, però no són específiques per a elles. “Es tenen en compte totes les famílies, tant monomarentals com biparentals”, explica.
Durant nou mesos vaig estar sola amb la meva filla les vint-i-quatre hores, set dies a la setmana, fins que nou mesos després vaig decidir portar-la a una escoleta. Necessitava un respir
Es tracta de situacions que, segons Santiago, es repeteixen sistemàticament entre les famílies monomarentals de l’arxipèlag balear. “En teoria estem equiparades a les famílies nombroses. La llei existeix –8/2018, de suport a les famílies– però a la pràctica no ens fan descompte al patronat d’esports ni per a les activitats extraescolars”, lamenta. “Si el teu fill o filla vol anar a la piscina, la quota per a les famílies nombroses està a la meitat. Tot i això, no hi ha descompte per a les famílies monomarentals”. Assegura que mantenen reunions amb els ajuntaments, el Consell Insular i el Govern, però sense resultats: “No aconseguim que la llei es compleixi”.
“No tenim ajudes de menjador ni d’activitats extraescolars”
Estrella aporta exemples concrets. “Al menjador escolar o a les activitats extraescolars no tenim absolutament cap ajuda, ni a les matineres –activitats complementàries, esmorzar inclòs, abans de començar les classes– ni al menjador, ni a res”, assenyala. Fins i tot els serveis que existeixen per a famílies nombroses no s’apliquen a les monomarentals, tot i que la llei 8/2018 estableix la seva equiparació. De vegades, aquesta mare s’inscriu com a família nombrosa, però després ha d'aportar documentació i escrits per justificar que el seu model de família entra dins dels descomptes. “Sembla que estiguem demanant un favor”, resumeix. L’associació de famílies monomarentals aporta un altra dada: gairebé el 94% d’elles té dificultats per arribar a final de mes. “Les estadístiques ens situen en risc de pobresa: destinem més de la meitat del sou a l’habitatge i per a més del 40% de les famílies monomarentals una de les despeses més difícils d’assumir és l’educativa”, afegeix Santiago.
Les estadístiques ens situen en risc de pobresa: destinem més de la meitat del sou a l’habitatge i, per a més del 40% de les famílies monomarentals, una de les despeses més difícils d’assumir és l’educativa
El contrast entre el que afirmen les afectades i el que ha anunciat el Govern és evident. La Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social acaba de presentar el “xec cangur”: una línia de subvencions de 4.000 euros per unitat familiar “per a la contractació de personal de la llar per a la cura de menors”. Així, la mesura anunciada pel Govern de Prohens preveu donar prioritat a “les famílies monoparentals, les famílies nombroses i les famílies amb membres amb discapacitat, que poden accedir a les ajudes també en cas de treballar a jornada parcial”.
La quantia de la subvenció s’estableix en funció de la renda familiar per càpita. Les rendes inferiors a 20.000 euros poden obtenir una cobertura del 100%; les rendes entre 20.000 i 29.999 euros, una cobertura del 75%, i les famílies monoparentals amb una renda per càpita inferior a 30.000 euros també poden accedir a una cobertura del 100%. Les rendes iguals o superiors a 30.000 euros no poden accedir a l’ajuda.
La família monomarental, “invisibilitzada”
“Aquesta ajuda només arribarà a 80 famílies de l’arxipèlag balear”, indica Santiago, consultada sobre la mesura. “És impossible aconseguir una ajuda de menjador –només la poden rebre les famílies que ingressen menys de 19.000 euros bruts anuals– però sí que podem aconseguir una subvenció per contractar una persona a casa. És un sense sentit”, explica. La presidenta de l’associació adverteix que, a la pràctica, mesures com el “xec cangur” ajuden molt poc les famílies que viuen amb pressupostos ajustats.
“La família monomarental encara està invisibilitzada. En l'àmbit estatal no existim. La família nombrosa està reconeguda des de fa molt de temps, té uns beneficis consolidats que no s’han de treure, ni de bon tros. Però la família monomarental no es reconeix”, matisa. Santiago insisteix que les necessitats de conciliació que tenen “són molt reals”, com la necessitat de portar els seus fills i filles a escoles durant les vacances d’estiu o Setmana Santa. “Reclamem que es respecti la prioritat en les bonificacions que estableix la llei”, afegeix.
La família monomarental encara està invisibilitzada. A nivell estatal no existim. La família nombrosa està reconeguda des de fa molt de temps, té uns beneficis consolidats que no cal treure, ni molt menys. Però la família monomarental no es reconeix
La Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social afirma, en canvi, que la subvenció anunciada –dotada amb un pressupost de 320.000 euros– és un recurs més “als que ja existeixen”. Cabrer ha explicat que la seva conselleria treballarà en altres mesures integrades al Pla de Conciliació de les Balears. “I tot això sense interferir en la llibertat que cada família opti pel model de dedicació i conciliació que consideri pertinent”, assegura. Així, indica que la renda que s’exigeix és familiar per càpita. “Convé aclarir que es calcula sumant els ingressos dels progenitors i dividint aquesta suma pel nombre de membres de la família, i per això pensem que té un gran abast”, conclou.
0