La vicealcaldessa de València condiciona els canvis en el pla urbanístic de Benimaclet als costos per a la ciutat

L’alcalde de València, Joan Ribó, va anunciar dimecres que l’Ajuntament replantejarà el pla d’actuació integral (PAI) de Benimaclet sota les premisses d’incrementar la superfície destinada a horta productiva en la part central de l’enclavament, reduir l’edificabilitat i buscar el màxim

consens veïnal en el disseny del projecte.

El primer edil va traslladar aquestes idees als responsables de Metrovacesa que van anar a buscar el vistiplau de l’alcalde per a desenvolupar el seu pla i constituir-se en agents urbanitzadors, cosa que no van aconseguir.

Ribó va explicar que de manera conjunta amb els seus socis de Govern del PSPV, els quals tenen les competències en matèria d’Urbanisme de la mà de la vicealcaldessa Sandra Gómez, plantejaria una proposta de consens basada en els condicionants esmentats.

Gómez, que no va assistir a la reunió amb Metrovacesa per qüestions d’agenda, va valorar dijous l’escenari actual i va tractar de llevar ferro als comentaris de Ribó: “Crec que s’ha sobredimensionat tot una mica, en realitat només es va traslladar a la promotora una premissa en què treballem que, com va dir l’alcalde, és protegir el màxim d’horta possible i buscar el consens veïnal”.

La responsable de Desenvolupament Urbà va insistir que consensuaran “una posició conjunta amb tots els actors per buscar una solució amb la premissa que ha de prevaldre l’interés general”.

Gómez, no obstant això, va condicionar la magnitud dels canvis al possible cost per a les arques públiques. I és que la desclassificació de terrenys ara urbanitzables podria implicar compensacions econòmiques quantioses.

A més, la reducció d’edificabilitat implicaria menys càrregues urbanístiques per a executar equipaments públics que hauria de construir i pagar l’Ajuntament Segons la vicealcaldessa, “Urbanisme fixarà el model de desenvolupament de Benimaclet i aquest model passa per una visió de conjunt que tinga en compte totes les dotacions públiques necessàries amb el mínim impacte possible per a les arques públiques; qualsevol solució ha de ser sostenible econòmicament i estar avalada jurídicament”.

La desclassificació total dels terrenys perquè siga l’Ajuntament el que exercisca la gestió directa de la urbanització tindria un cost d’ 11,5 milions d’euros, tal com va documentar un estudi de la Universitat de València.

Segons un informe dels tècnics municipals, desclassificar per complet el sòl del PAI per evitar la construcció de més habitatges pot tindre un cost de 30 milions d’euros almenys, 20 milions en concepte de compensació econòmica per a la promotora i 10 milions més pels equipaments públics que deixarien de construir-se, el cost dels quals hauria d’assumir directament l’Ajuntament.

Metrovacesa ha xifrat en 50 milions d’euros l’import de la reclamació que posaria a l’Ajuntament en cas que es desclassificaren els terrenys.