Els contraris a la independència de Catalunya han comptat sempre amb la convicció que l’independentisme dels sentiments mai no seria majoritari. S’han topat, però, que, en els darrers anys, als independentistes del cor s’hi ha sumat els independentistes de la butxaca, els que assumeixen la idea que “Madrid ens roba” i que si en fóssim independents tindríem més diners per fer front a les necessitats dels catalans. L’argument central ara d’ERC: “Si fóssim independents, no caldrien retallades”.
Però aquest argument reclama una independència total. És a dir, que Catalunya ha de ser independent d’Espanya però també de la Unió Europea. Ho explicava, dies enrera, a l’Escola de Primavera del PSC, l’ex-president del Parlament europeu, Josep Borrell. Catalunya és un país ric. Les discussions sobre si una Catalunya independent seria viable o no són bastant sobreres. El seu nivell de riquesa és molt proper a l’alemany. Per tant, una Catalunya independent, farcida de milions de turistes, no hauria de preocupar-se especialment de la seva solvència econòmica. Però una Catalunya independent del tot.
Una Catalunya independent d’Espanya però depenent d’una Unió Europea que ha d’equilibrar la riquesa dels estats membres patiria el mateix mal del qual es queixen els que consideren excessiva la solidaritat amb Andalusia o Extremadura. Una Catalunya, estat membre de la Unió Europea hauria de continuar sent solidària amb andalusos i extremenys però, a més, hauria de ser-ho amb romanesos o búlgars.
Per tant, si el que es pretén és tenir com més diners, millor, jo recomanaria als que han optat per l’independentisme no per raons històriques o sentimentals sinó per interessos econòmics que es passin a l’euroescepticisme. Val a dir que no m’agradaria viure en una Catalunya el president de la qual fos tant odiat per la gran majoria dels europeus com ho és, avui, la cancellera alemanya. Raó de més per voler ser un Estat nou d’Europa però no d’aquesta Unió Europea.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
