eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Augmenta despesa militar mundial, també la d’Espanya

Els països que més han augmentat la seva despesa militar han estat Rússia, Xina i Aràbia Saudita, encara que EUA segueix liderant el rànquing.

EUA i Europa Occidental van reduir el nombre de les seves forces armades, apostant per un altre tipus d'armaments com drones i altres tecnologies militars, desplaçant així la despesa dels ministeris de defensa al de seguretat interior.

- PUBLICIDAD -
EE.UU. envía un pelotón de marines para reforzar su embajada en Bagdad

Vista d'infants de marina nord-americanes. EFE

Segons l'últim Informe del SIPRI, el Centre d’Estudis d’Estocolm, al qual recorrem per conèixer la marxa del militarisme en el món, la despesa militar mundial durant l'any 2015 ha augmentat en termes reals un 1% respecte a 2014, arribant a la xifra d'1,7 bilions de dòlars. Aquest augment marca un canvi de tendència en la despesa militar mundial, però no és cap sorpresa, malgrat feia quatre anys consecutius de descens, des de 2011. Això és degut als canvis se s’estan produint en la geoestratègia mundial, amb un desplaçament de la geopolítica cap al Sud-est asiàtic, on Xina i Índia estan augmentant de forma considerable la seva despesa militar per reforçar el control marítim de la zona, mentre que els Estats Units per neutralitzar especialment a Xina fa el mateix, concentra un gran desplegament militar per ajudar els seus aliats en la regió.

 Per zones geogràfiques l'increment més important ha tingut lloc a l’Europa central i oriental on la despesa va créixer un 13%, a Àsia un 5,4%, Oceania un 7,7% i Proper Orient un 4,1%.

 Els països que més han augmentat la despesa militar han estat: Rússia amb un 7,5%; la segueix Xina amb un 7,4%, encara que en menor proporció que en anys anteriors on va aconseguir els dos dígits; el tercer és Aràbia Saudita un 5,7%. En canvi, continua disminuint la despesa militar a Amèrica del Nord i Europa occidental. Els EUA van reduir la despesa en un 2,4%, i Europa occidental un 1,3%. Aquest descens es ve produint des de l'any 2009, producte de l'arribada de la crisi econòmica global, que ha afectat especialment als països del bloc occidental.

Per ordre en el rànquing de major despesa militar, EUA continua en primer lloc amb 596 mil milions $, un 36% del total mundial, un percentatge molt inferior al de fa una dècada quan va arribar al 46% de la despesa mundial. En segon lloc es troba Xina amb 215 milions $, i en tercer lloc Aràbia Saudita amb 87,2 milions $, superant a Rússia per primera vegada que baixa al quart lloc amb 66,4 milions $. Respecte a Europa occidental en el seu conjunt, la despesa militar continua retrocedint i en els últims deu anys ha disminuït un 8,5%.

Aquesta succinta anàlisi demostra que s'estan produint canvis importants respecte a com afrontar la geoestratègia mundial. Mentre les potències emergents, BRICS, continuen apostant per augmentar el seu poder militar per reforçar les seves aspiracions de convertir-se en potències mundials. EUA i els seus socis d'Europa occidental redueixen el nombre dels seus exèrcits, la qual cosa es tradueix en menys armes que abarateix costos, però en canvi aposten per un altre tipus d'armaments: drones i altres tecnologies militars (un dron és més barat que un F-35); i el més important, desplacen la despesa dels ministeris de defensa al de seguretat interior. Això el SIPRI no ho analitza i en canvi hauria de ser motiu d'anàlisi per poder comprovar sí existeix un desplaçament de la despesa militar cap a les polítiques de seguretat en els estats occidentals. Això és a causa de la preocupació davant possibles atacs terroristes, perquè els Estats saben que els exèrcits no serveixen per fer-los front, i en canvi reforcen la despesa en serveis d'intel·ligència, policies i cossos paramilitars interns. Aquest és un nou front d'anàlisi al que els investigadors hauríem de parar esment.

En referència a la despesa militar d'Espanya, l'últim Informe del SIPRI té un canvi molt important respecte al mateix Informe de l'any anterior. Si es compara 2015 amb 2014, s'observarà que la despesa militar ha augmentat en 3.256 milions d'euros, un 33% més, passant de 9.596 M€ a 12.852 M€. Això és així gràcies a la nova forma de computar per part del SIPRI la despesa militar d'Espanya, que després d'haver mantingut un diàleg amb el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, incorpora per primer cop diverses despeses militars no inclosos anteriorment en els seus Informes. Despeses militars que a Espanya estan repartits per altres ministeris que no el de Defensa. A saber, les classes passives militars (Seguretat Social), la mútua mèdica militar ISFAS (Altres Ministeris), les ajudes en R+D a projectes militars (Ministeri d'Indústria), i la diferència entre el pressupost inicial del Ministeri de Defensa i el liquidat a final d'any, que en els últims anys ha rondat els 2.000 M€ de mitjana. Això últim era una argúcia del Ministeri de Defensa i consentida pel Ministeri d'Hisenda per amagar la despesa militar real i que l'opinió pública ignorarà que Defensa era el ministeri més privilegiat enfront de la resta de ministeris que havien sofert greus retallades des de l'arribada de la crisi econòmica.

És molt satisfactori saber que el SIPRI, del que Centre Delàs és col·laborador en qüestions relacionades amb l'economia de la defensa d'Espanya, assumeixi aquests criteris. A partir d'aquest moment, ni el Govern ni el Ministeri de Defensa podran dir que la despesa militar d’Espanya és una de la mes baixes d’Europa (0,6% del PIB), perquè segons el SIPRI 2015 l’eleven a l'1,3%. Això ajudarà a augmentar la sensibilitat de la ciutadania en favor de reduir la despesa militar i reconduir-la cap l’economia real, la productiva, que sens dubte crearia més llocs de treball.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha