Opinión y blogs

eldiario.es

"El model de comerç actual genera grans danys culturals, socials i econòmics”

El Manifest de la campanya ‘Pobresa Zero’ “12 fronts de lluita contra les desigualtats” denuncia el paper que juguen els intercanvis comercials en la creació de desigualtat i els danys que causen als drets econòmics, socials i culturals, en comptes de generar riquesa compartida. Reclama que es fomenti un comerç equitatiu i sostenible entre els països. Patrícia Cantarell,  responsable de Mobilització Social i Presència Pública d’Intermón Oxfam, ha intervingut en l’elaboració d’aquest front de lluita de ‘Pobresa Zero’.

- PUBLICIDAD -
Patrícia Cantarell llegeix el nou Manifest de la Plataforma Pobresa Zero-Justícia Global a les portes del Parlament

Patrícia Cantarell (Oxfam Intermón) llegeix el Manifest de la Plataforma Pobresa Zero-Justícia Global

L’actual model d’intercanvis comercials genera més pobresa que riquesa ? O genera riquesa per uns i pobresa per d’altres?

El comerç hauria de fomentar l’intercanvi equitatiu però el model actual ens està mostrant que els intercanvis comercials provoquen grans danys culturals, socials i econòmics. I això es tradueix en més pobresa per les persones més febles i vulnerables.

Si el model d’intercanvi comercial per part de les empreses, acompanyat d’unes polítiques de regulació del mercat, estigués basat en el benestar de les persones per damunt dels interessos del negoci i els beneficis d’uns pocs, generaria riquesa per tothom. Però el model que predomina avui és un model que genera pobresa per una gran majoria de persones. Tot i que actualment l’economia mundial està creixent només se’n beneficien unes poques.

‘Oxfam Intermón’ va publicar l’any passat un informe que posava de manifest que l’economia mundial està al servei de l’1%. Per tant sí que podem dir que el sistema actual està afavorint la riquesa d’uns pocs en detriment de la gran majoria de la gent. L’1% més ric de la població mundial posseeix més riquesa que el 99% restant.

Cada cop s’amplia més la bretxa entre els rics i els pobres.

 

Hi ha massa comerciants que prioritzen el negoci per damunt del respecte als Drets Humans?

Hi ha negocis i empreses que a casa nostra respecten els drets humans però que no ho fan quan surten fora. Demanem coherència, que allò que no es permet a casa nostra tampoc no es permeti fora. En la línia que treballem hem aconseguit que el Parlament de Catalunya aprovés el novembre passat la creació del Centre d’Avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior. Que el discurs del respecte als drets humans s’apliqui també quan actuem fora de Catalunya.

 

Destaqueu també la necessitat que el comerç i la producció no posin en perill la sostenibilitat del Planeta.

El model de producció actual està causant ja que milions de persones pateixin les condicions del canvi climàtic a les seves vides. Especialment als països més pobres del món. Per exemple, a Burkina Faso fins el 80% de la seva població viu de l’agricultura i la ramaderia i el fet que el clima sigui del tot impredictible posa en perill la seva subsistència.

El canvi climàtic afecta més als que menys tenen. Els que menys l’han produït són els que més l’estan patint.

 

Incidiu també en la necessitat de promoure la ‘sobirania alimentària’. Es pot promoure sense mesures proteccionistes?

Sí. La sobirania alimentària es defineix com el dret dels pobles a consumir aliments sans, produir de forma sostenible i que siguin ells els que decideixin el sistema propi d’agricultura i alimentació. Cal qüestionar-nos qui marca les regles del joc i a qui beneficien. A partir d’aquí podem veure si unes mesures proteccionistes ajuden o perjudiquen la majoria de la gent. Si quan una població està exportant els seus productes ho fa per voluntat de la seva població o per la de les empreses externes.

Cal veure qui marca les regles del joc quan parlem de proteccionisme o globalització.

 

Demaneu que no s’aprovin tractats de lliure comerç com el TTIP o el CETA (entre els Estats Units o el Canadà i la Unió Europea, en cada cas). El TTIP ha quedat aturat però el Parlament europeu acaba d’aprovar el CETA.

És una mala notícia. Sembla mentida que després d’anys de negociació sigui Donald Trump qui, probablement, aturi el TTIP, encara que sigui per motius diferents dels que nosaltres denunciem. Els socialistes espanyols han votat a favor del CETA, que pot posar-se en marxa a la primavera. Aquests tractats atempten contra la democràcia perquè donen més drets i garanties jurídiques a les empreses que als estats.

 

Aquesta notícia confirma que la lluita per un comerç internacional equitatiu és imprescindible i bàsica per reduir la pobresa al món.

El comerç podria ser una eina per fer sortir la gent de la pobresa però en funció de les regles del joc pot fer absolutament el contrari. ‘Pobresa Zero’ i les entitats que en formen part seguirem treballant per aconseguir un comerç equitatiu, que es pot aconseguir si construïm una economia més humana i justa que estigui al servei del 90% de la població.

Necessitem la implicació dels governs, perquè donin resposta a les necessitat bàsiques de la ciutadania amb una visió de futur, amb polítiques globals i que no siguin a curt termini. Necessitem que les empreses anteposin els interessos dels treballadors i els productors, apostin per un creixement dins dels límits del Planeta i amb respecte als drets humans. I, finalment, necessitem un sistema fiscal just, progressiu i redistributiu.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha