Barcelona amplifica la música en directe
Fa dies que passejar quan cau el sol pels voltants de l'Heliogàbal, a Gràcia, desconcerta; un dels focus del petit format més actius a Barcelona, sempre abarrotat i bregant amb el seu aforament màxim de 39 persones i llicència de bar-cafeteria (porten anys reclamant una llicència d'acord al seu estatus de sala de concert), ha tancat la persiana per la por a les multes. De moment hauran d'abonar 22.000 euros, després de les reiterades inspeccions de la Guàrdia Urbana.
A finals del mes de gener el bar –Premi Ciutat de Barcelona en 2012– es veia obligat a cancel·lar el concert dels anglesos Crushed Beaks. I, dies després, arribava l'hecatombe: cancel·lació de tota la programació especial en homenatge al vintè aniversari de la sala. Ja no programen música, però segueix obert el servei de bar, tot i que les precaucions són totes: una de les persones de l'organització s'encarrega de comptar constantment les persones que transiten pel local. No poden assumir més sancions.
Després de setmanes d'incertesa respecte a la situació de la música en viu a Barcelona, no només a causa del mediàtic (ressò notable en xarxes socials) cas del bar de Gràcia com a protagonista –es sumaven a la mateixa inquietud locals com Robadors 23, al Raval– l'Ajuntament ha mogut fitxa i ha impulsat una normativa que permetrà als locals amb llicència de bar, restaurant o cafeteria organitzar concerts de música en viu amplificada, sempre que compleixin amb la normativa de “seguretat i aïllament acústic”, explicava en compareixença aquest mateix dilluns Jaume Asens, tinent d'alcalde de l'Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència.
Malgrat ser una de les ciutats amb més oferta de festivals de gran format, en les últimes setmanes els casos ja esmentats havien tret a la llum les dificultats per dur a terme la seva activitat dels locals petits i mitjans; els locals es queixaven de les “restriccions” i dels llimbs legals que suposava l'actual normativa. A l'Heliogàbal, orfe de músiques aquests dies, i a falta de sons rebotant per les parets, penjaven dels seus murs fotografies de skates de l'artista Xavi Bassols. Tot apunta que en les pròximes setmanes els murals podran tornar a conviure amb la música en viu, ja que l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) sembla haver desencallat la situació de bars, cafeteries i restaurants.
Si bé el consistori portava des de setembre treballant en un pla integral de música en directe, els plans s'han precipitat per l'efecte Heliogàbal. Encara que, com anunciava la regidora Gala Pin en una entrevista per a Catalunya Plural, calia trobar “solucions a mida”. “Segurament per una banda s'ha de canviar la normativa perquè aquests locals no haurien de complir les mateixes condicions que l'Apolo, per poder impulsar col·lectius de cultura emergent, grups de música emergent i altres”, indicava la responsable del districte de Ciutat Vella, una de les patates calentes per la concentració de locals a la zona.
La normativa, de fet, preveu excepcions: seran precisament els locals de Ciutat Vella, Sants, Gràcia i l'Eixample –per la saturació d'equipaments– on la música s'haurà d'acabar abans, a les 23h; l'ICUB no només ha iniciat noves línies de treball per mantenir la música en viu, també vol garantir el descans dels veïns. Amb el nou pla el nivell màxim permès de decibels de 7h a 23h serà de 30 en cas que hi hagi un habitatge al costat del local, i de 25 dB entre les 23h i les 7h (horari nocturn).
Normativa per consens
L'ICUB també ha anunciat que el pla de treball s'ha desenvolupat en col·laboració amb l'Ajuntament, a més d'entitats i associacions del sector, que han rebut de braços oberts el pla tot i que amb matisos. “Es tracta d'una mesura correctora i sobretot es valora la voluntat política; encara que a partir d'ara tampoc canviarà el mapa musical de Barcelona... Cal ser prudents, hi ha molts actors implicats i caldrà veure com evoluciona en la seva interacció amb la ciutat”, matisava Jordi Oliveras, coordinador d'Indigestió i de la revista Nativa.
Oliveras també destaca la visió en complex de l'assumpte, no només cenyint-se a mesures “alliberadores o prohibitives”: “Sempre m'ha cridat l'atenció com en qüestions de música es confronten la mirada normativa i pendent de l'ordre públic per una banda i la cultural per una altra. Plantejar-ho com una dicotomia no ajuda. Aquí hi ha hagut un cert equilibri, una perspectiva més polièdrica: s'ha imposat la mirada sobre la música com un fet social i no com una cosa sectorial”. Oliveras recorda l'experiència d'un informe elaborat sobre algunes sales a Europa, on l'obertura no depenia tant d'una normativa estricta com de grups de treball amplis on estiguessin implicats des de sindicats fins a bombers. Una obertura, una solució.
Barcelona està lluny d'aplicar aquesta visió de “pactes amplis” entre agents, tot i així, la mesura ha estat rebuda amb molt d'entusiasme per músics, promotors i sales, que s'han pronunciat a favor. La normativa contemplarà un paquet de fins a 400.000 euros per als espais que vulguin acollir-se a la insonorització o limitació del so en els locals; fins ara la suma estava destinada tan sols a sales de concert, per la qual cosa s'amplia a bars i cafeteries. Està previst que la normativa entri en vigor abans d'abril, quan l'ICUB tramiti la circular que ha enviat als tècnics de llicències de l'Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana. Quedarà per saber quin tracte reben les galeries d'art o les llibreries, que no queden recollides de forma explícita segons s'ha pogut saber en la compareixença de l'ICUB.
“Després d'anys d'indefinició, sembla que Barcelona aposta clarament per la cultura musical de base. L'Heliogàbal sent que és una notícia molt bona per als diversos espais de la ciutat que ens movem en aquest àmbit. Des de ja ens posem a treballar per adscriure'ns a la nova normativa”, declarava en les últimes hores el local de Gràcia, que ha hagut de reduir la seva plantilla a l'espera –almenys– d'aixecar de nou la persiana. Caldrà esperar per veure com operen, de moment declaren en to jocós que les properes rodes de premsa igual caldrà convocar-les en vagons de metro, d'espai “il·limitat”.
