Gihadisme: l’amenaça que preocupa Catalunya

Membres de la Policia Nacional en una operació a Barcelona

“He hagut de tenir una conversa amb la meva filla per dir-li que confio en ella i en l’ús que fa de les xarxes socials. Jo no sé què mira ni quins canals o pàgines consulta”, li explica una mare preocupada a la Najat Driouech per saber com identificar si la seva filla segueix pàgines a Internet que inciten a la radicalització. Driouech, que és tècnica d’inserció i formació a l’Ajuntament del Masnou i especialista en qüestions identitàries, explica a Catalunya Plural que molts dels pares amb qui parla, d’origen estranger i amb fills nascuts a Catalunya,  “estan espantats” perquè desconeixen el fenomen. 

El gihadisme, "una amenaça autòctona"

El gihadisme, "una amenaça autòctona"

Segons dades recollides per l’Observatori sobre l’activitat gihadista a Espanya, els cossos policials -Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra-, han fet un total de 90 operacions antiterroristes des del 1995. Només aquest 2015, ja n’han  8, d' operacions; les dues últimes, a Catalunya. De fet, des de 2010, la major part d’operacions han estat a Catalunya i des dels atemptats al setmanari Charlie Hebdo, la Conselleria d’Interior va elevar al nivell 4 l’alerta d’amenaça terrorista, en una escala de l’1 al 5, perquè es considera que hi ha un "nivell d'alerta elevat". A la resta de l’Estat, el nivell d’alarma es va elevar a 3 en el mateix moment,  en una escala del 0 al 4, per tant el nivell d’alerta és similar. L’operació més recent, és la del 8 d’abril passat, en la qual es van detenir 11 persones en diferents municipis catalans per formar part d’una cèl·lula gihadista amb voluntat d’atemptar a Catalunya, cinc dels detinguts són d’origen espanyol. 

“Em sobta que encara no hagi passat [un atemptat a Catalunya]. Em sobta perquè és un tema que no és d’avui, és de fa temps. És un tema que avui dia es propaga molt més ràpid”, confessa Najat Driouech, que ha conegut de prop casos de joves que han marxat per unir-se a files extremistes. “He vist fotos de gihadistes morts que eren abans aquí, a Santa Coloma”, explica a Catalunya Plural.

Antonio Baquero, periodista expert en terrorisme internacional, assegura que no es tracta d’un fenomen importat sinó d’un fenomen local: “No és un fenomen que ve d’Orient Mitjà, sinó que es genera a Catalunya, a França o a altres països”. “La CIA diu que d’Espanya n’han sortit 100, de persones, una trentena de les quals ho hauria fet des de Catalunya però possiblement en siguin més”, continua el periodista. Baquero explica que Catalunya és un punt de pas i de trobada d’alguns d’aquests gihadistes. “Aquí hi ha serveis secrets americans, marroquins, algerians, paquistanesos, israelians”, comenta amb voluntat de mostrar la magnitud del fenomen. Es tracta d’un problema global que afecta a molts països. 

Segons un informe de l’Instituto Real Elcano, “una immensa majoria” dels que a l’Estat s’han implicat en activitats relacionades amb el terrorisme gihadista des de meitats de la dècada dels 90 ho han fet en companyia. “Principalment, en el si de petits grups o cèl·lules, de mida i composició variable, sobretot integrades en l’estructura d’organitzacions amb base a l’exterior o relacionades d’una manera o una altra amb elles”, senyala el text. 

Les xarxes socials, vies de captació i radicalització

Pel que fa als canals de contacte, un dels més importants són les xarxes socials. El ministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Diaz explicava fa unes setmanes en una entrevista a Catalunya Ràdio que un 80% de la captació, radicalització i organització logística per a les cèl·lules es fa a través d’Internet, una via que fa un parell d’anys només representava el 20%. “Hi ha molts perfils de l’Estat Islàmic a Facebook i a Twitter, la xarxa ha fet que això ja no sigui clandestí, la gent contacta amb aquests perfils”, explica el periodista Antonio Baquero. “És un ‘voluntariat’, un voluntari que contacta amb la xarxa i la xarxa el posa en contacte amb algú”, afegeix. 

D’aquí la preocupació de molts pares que, com els que acudeixen a Najat Driouech, es pregunten si els seus fills poden ser víctimes d’aquest reclutament a través d’Internet. Aquesta preocupació és normal ja que, com explica Baquero, “moltes vegades els pares no se n’assabenten fins que el fill ja és a Síria”. 

Una altra de les preocupacions és l’entorn en el que es mouen aquests joves, perquè, com s’ha vist en l’última cèl·lula desarticulada pels Mossos d’Esquadra, reunir-se en pisos privats és una tendència en augment en el procés de captació i radicalització. “Als llocs de culte no hi van perquè saben que estan molt vigilats”, explica el periodista expert en terrorisme internacional. De fet, segons Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), la comunitat musulmana a Catalunya “intenta frenar des de les mesquites i els llocs de culte aquestes conductes extremistes”. 

Les autoritats autònomes i nacionals tenen internet molt vigilat i solen crear perfils falsos per interactuar amb la gent. “També tenen una presència molt gran de fonts humanes, de xivatos”, diu Baquero. “Els sospitosos habituals estan molt controlats”, el problema però, segons ell és que “són molts i que, d’altra banda, gent que no era sospitosa, de sobte es capgira i munta un sarau”.

Una amenaça previsible

Arran de les darreres operacions, s’ha plantejat en diferents debats si es podria haver evitat la presència del gihadisme aquí i de quina manera. Per a Driouech ja és massa tard. “Els que hem treballat directament amb immigració i joves fa molts anys que estem dient que hi ha un sentiment de radicalització brutal”. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed (Institut Europeu del Mediterrani) admet que s’han fet algunes coses, des del treball dels cossos de seguretat fins el control del discurs a les mesquites, però assegura que en els darrers anys es mantenia una “posició molt relaxada”. 

“No podem dir que només Catalunya ha badat, ha badat tot el món”, adverteix l’experta de l’IEMed. La precària estabilitat del Líban, la guerra a Síria, el caos generat a Líbia i l’amenaça gihadista emergent han estat fenòmens als quals, segons Vidal, s’ha prestat poca atenció. “El gran error va ser no adonar-se que tot això acabaria rebotant a Europa. La diplomàcia en la qüestió de Síria s’ha fet amb poca implicació perquè la Unió Europea no s’ha trobat en el millor moment per la seva pròpia crisi política i econòmica i Estats Units estava en un moment en el que volia allunyar-se de la regió”, comenta. 

En països com el Regne Unit o Holanda s’estan fent des de fa uns anys plans de prevenció i desradicalització per promoure una societat plural, inclusiva i cohesionada, no només per evitar la discriminació, sinó per crear sentiments de ciutadania i comunitat. Perquè, com comenta Baquero, alguns joves se senten atrets pel fenomen de la radicalització degut a que “l’ascensor social s’ha aturat i la Gihad els ofereix l’oportunitat de fer alguna cosa gran, alguna cosa gloriosa”. 

La Comissió Europea, basant-se en el treball de la Xarxa per la Sensibilització envers la Radicalització, ha elaborat una sèrie de directrius per ajudar als estats membres a fer front a la radicalització. Entre elles hi ha la de fomentar el pensament crític entre els joves sobre els missatges extremistes, incrementar la investigació sobre les tendències de radicalització, o treballar en cooperació amb tots els països membres. 

En la mateixa línia, Lurdes Vidal diu que cal estudiar quins són els espais de radicalització i no només estudiar per què es radicalitza un jove sinó per què no ho fa un altre. Per començar, diu, “s’ha d’intentar evitar l’estigmatització que pot portar el maltractament cap a una comunitat”. Després, assegura, és molt important adoptar mesures de seguretat discretes que no generin alarma. “Hem d’estar conscienciats, però no alarmats”, comenta. Per últim, apunta la necessitat de donar-hi resposta de forma global, amb la cooperació de tots els cossos de seguretat de tot el món. “Cal treballar en diferents àmbits, en plans de prevenció, de desradicalització i valorar temes educatius”, afegeix també.

Najat Driouech recomana treballar amb les diferents comunitats, i no només amb joves sinó també amb els pares. “Després, treballar amb els líders religiosos, els imams catalans”, que, segons ella, no tenen formació i són vistos, a vegades, com a educadors socials per alguns ciutadans. Un altra recomanació de la tècnica d’inserció és “treballar amb els cossos de seguretat” per dotar-los de més coneixements relacionats amb la immigració i la identitat, no només per parlar de gihadisme. 

“Part de la solució passa per construir un Islam europeu, no pot ser que Barcelona no tingui una mesquita com Déu mana” reivindica per la seva banda el periodista Antonio Baquero. “S’ha de fer un Islam d’acord amb els musulmans d’aquí, i s’ha de transmetre el missatge que l’Islam és compatible amb Europa”, reivindica. Des de tots els llocs de culte a Catalunya estan "intentant projectar una lectura oberta del text sagrat per ajudar al conjunt de membres de la comunitat musulmana a practicar un Islam compatible amb els valors occidentals, tenint en compte la realitat cultural i històrica de Catalunya, com a catalans”, explica Mohamed El Ghaidouni. El president de l’UCIDCAT lamenta, en declaracions a Catalunya Plural, que s’associï Islam amb gihadisme: “si parlem d’Islam parlem de pau i per tant no podem parlar  de terrorisme, matances o violència, estem barrejant conceptes”.

Etiquetas
Publicado el
20 de abril de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats