Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Sí, amics, les nostres regles també són política

Nora Miralles

Militant feminista i membre del Grup de Treball Antipatriarcal de la CUP —

Aquest dijous ens llevàvem amb una notícia que ha generat consternació, si atenem a la dimensió mediàtica de tot plegat, arreu del territori. I no m'estranya. La CUP vol imposar alternatives als tampons i les compreses. I, el més greu, vol que les dones joves rebin informació sobre què passa dins dels seus cossos i, impacta només d'escriure-ho, que la rebin per part d'organismes públics i no d'empreses privades. De les mateixes empreses privades que després els venen els seus productes com si fossin els únics existents.

Sí, comprenc perfectament la indignació generada, els nervis de punta de molts homes que han expressat el seu fàstic, desacord i disgust per la proposta. Ells, que parlen amb coneixement de causa i experiència, que frisen per sentir cada mes la sensació plaent d'extreure un tampó sec de l'interior dels seus cossos.

A priori, sembla fora de tota lògica que algú desitgi evitar a les dones, i especialment a les dones joves, un dispositiu de cotó recobert de blanquejants tòxics i que genera efectes tan beneficiosos per a la salut com ara la Síndrome del Xoc Tòxic (SST). Ei, i no ho diu Teresa Forcades en un vídeo, no. Us heu llegit mai aquells paperets doblegats que venen amb les caixes de la marca de tampons citada a la moció? Doncs de fet, el pamflet comença amb aquesta frase lapidària: "Probablement has sentit a parlar de la SST alguna vegada".

Doncs no. No, perquè ningú no t'explica, tan aviat com et ve la primera regla, que els tampons són perillosos si oblides que els duus a dins i que et rasquen les parets de la vagina, amb la possibilitat de patir petites infeccions. El mateix que et pot passar si t'exposes a l'ambient humit de les compreses de cel·lulosa. Però això tant és quan la prioritat absoluta és evitar formes i olors, que ningú noti que ets humana i, el pitjor, que tu també ets portadora de l'estigma de sagnar de tres a cinc dies cada mes.

He de reconèixer que, d'entre la munió de comentaris que ridiculitzen la moció de Manresa, n'hi ha d'encisadors. Com ara el d'un home que assegura sentir-se molest per "la història de les compreses i tampons". La "història", la minúcia, la ximpleria de considerar d'importància política una fotesa com ara la salut pública de les dones. I suggereix, "sigueu més delicades/cats amb les qüestions fisiològiques d'un o altre sexe".

El que recomana, en definitiva, és que els nostres ovaris i el què hi passa no siguin de domini públic. Paradoxalment, però, podria ser que aquest home que s'ha sentit molest tingui una opinió conformada sobre l'avortament, una altra qüestió que afecta eminentment el funcionament dels nostres propis ovaris, i que fins i tot el consideri un tema prou important per a ser debatut en les sagrades institucions.

Hom podria pensar, doncs, que el que molesta aquest home, i a tants d'altres que s'han atrevit a menysprear la moció, és que les dones joves s'hagin atrevit a qüestionar el que es considera o no política amb majúscules, que hagin tingut el valor de treure les seves regles de l'àmbit privat i les hagin fet esdevenir una qüestió de debat municipal, carregant-se pel camí l'estigma i el secretisme que acompanya la menstruació com si fos un fotut ritus ancestral.

El que molesta, en definitiva, és haver de parlar, en un àmbit tan extremadament masculinitzat com la política, de la salut de les dones. Perquè molt més enllà de l'anècdota, el fons de la polèmica, que de tan gastada se li veuen les costures, és que els nostres cossos només són una qüestió pública quan cal assegurar que la roda de la reproducció no s'aturi. Llavors sí, polítics, legisladors, metges i bisbes s'asseuen en una taula a disseccionar els nostres úters i ovaris. Perquè allò sí, allò és política amb majúscules i ningú es planteja que l'accés a l'avortament potser ni tan sols hauria de ser un tema de debat.

El problema no és que parlem de sang menstrual, el que cou és que les dones joves recuperem els nostres cossos introduint-los en la política, que la nostra salut sexual i reproductiva escapi del control de legisladors i polítics i que, a més, ens neguem que l'educació sexual i afectiva que rebem depengui d'empreses privades de productes higiènics.

Crec que no descobreixo res de nou si dic que la medicina, la investigació i la ciència, no han estat en general al servei de la salut, la comoditat o les preferències de les dones. I, tot i així, hi ha qui ha desenvolupat mètodes naturals, o barats, o ecològics, o simplement més saludables que ens permeten controlar els nostres processos menstruals i conèixer-nos millor a nosaltres mateixes. I l'obligació de les institucions, especialment de les més properes, és proporcionar-nos-en tota la informació i l'accés.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
22 de abril de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats