El 4 de maig d'enguany registràvem la proposta de Llei LGTBI estatal. Es tractava d'una fita anunciada, però igualment històrica, que vam intentar assaborir al màxim. Diversos col·lectius LGTBI catalans, en concebre-la com una oportunitat d'acció col·lectiva que incidirà en els drets i en les vides de la comunitat LGTBI de la resta de l'Estat, van decidir participar-hi. S'ha pogut compartir l'aprenentatge de la tramitació de la nostra Llei catalana i hi hem incorporat aportacions rellevants, tant de reivindicacions com d'aspectes tècnics. La transformació de les demandes dels col·lectius LGTBI en redactats legals i el seu encaix amb les lleis preexistents, ha estat complexa. Una part del col·lectiu LGTBI català també ha viscut la iniciativa amb desinterès, en part per la desil·lusió general que està provocant la manca de desplegament de la Llei LGTBI catalana, que ha quedat en un segon pla de l'agenda política.
D'entrada cal delimitar les expectatives: les lleis són “regles del joc” i, com a tal, vénen dissenyades per perpetuar uns interessos i uns rols socials determinats. Una llei transversal i ambiciosa com la proposada, inevitablement xoca amb institucions tradicionals com el matrimoni, la figura del pare i de la mare o el binarisme entre d'altres. L'aprovació de la Llei comportarà grans canvis però no la reforma del sistema cisheteropatriarcal. Analitzem ara les millores que incorpora la Llei.
S'ha nodrit dels millors continguts de les lleis LGTBI autonòmiques preexistents, completant-les en diversos aspectes. De retruc, en futures reformes d'aquestes, s'hi podran emmirallar. Per altra banda, atesa la projecció de l'Estat espanyol en matèria LGTBI, és probable que aquesta Llei - la més moderna d'Europa- inspiri d'altres països o regions per legislar, per contrarestar extremismes sagnants com el què estan succeint a Txetxènia.
Sense possibilitat d'exhaustivitat, atès que la Llei té una extensió d'una vuitantena de pàgines, sí que hi ha diverses aportacions a mencionar. Un primer punt a destacar és que la Llei veta la discriminació provingui de les Administracions públiques, del sector privat o de particulars. En el preàmbul, es justifica la necessitat de la Llei en haver detectat que la vulneració dels drets de la comunitat LGTBI roman a l'ordre del dia, arreu d'Europa, inclòs l'Estat espanyol. Des del punt de vista simbòlic, la Llei rendeix homenatge a la lluita del col·lectiu LGTBI que ha sofert una repressió i una discriminació històrica, creant-se la figura del Centre Nacional de Memòria Històrica LGTBI. La Llei dedica un extens espai al conjunt de normes internacionals i europees que obliguen l'Estat espanyol a eradicar la discriminació LGTBI, per assegurar-se de que la interpretació que es faci de la Llei vagi en sintonia amb aquell marc normatiu. La Llei incorpora multitud de definicions que són molt útils per definir conceptes que no sempre són coneguts. Especialment clau resulta la catalogació com a vulneració de drets, l'incompliment de les obligacions positives de l'Estat contingudes a la Llei.
La Llei reivindica el pas de la igualtat formal a la real i més enllà del reconeixement de drets, proposa un seguit de mesures vinculants per eradicar la discriminació de la comunitat LGTBI. El disseny de la Llei ha pres cura de facilitar l'encaix de les futures normes que l'hauran de desenvolupar, extrem que està sent dificultós en altres lleis LGTBI autonòmiques. En termes generals, la Llei ha estat redactada incorporant la perspectiva de gènere, i té en compte de manera explícita la interseccionalitat. Definitivament es preveu l'aplicació de la Llei integral contra la violència masclista a les dones trans*. Una altra assignatura pendent era la de preveure mesures específiques envers les persones LGTBI amb diversitat psíquica i funcional. També per primera vegada es contemplen mesures específiques envers les persones intsersex.
La Llei s'ha ocupat de donar resposta a diverses necessitats urgents d'abordar. Per primera vegada es defineix i es reivindiquen mesures de protecció i suport a les víctimes de la violència intragènere. Les víctimes ocupen un lloc destacat, siguin de delictes d'odi i discriminació o de les infraccions previstes a la Llei. Per això, també es consolida la figura de les Fiscalies especialitzades en aquesta matèria. L'assetjament escolar o bullying, que tant de mal està fent al jovent LGTBI també es prioritza a la Llei. Una altra novetat és el de la previsió explícita dels drets sexuals i reproductius de la població LGTBI, entre ells l'accés a la reproducció assistida així com l'eliminació de les traves per inscriure els nadons. El reconeixement i suport a les famílies LGTBI també respon a una demanda històrica del col·lectiu.
A nivell d'eixos d'intervenció, la Llei cobreix totes les etapes de la vida i els àmbits socials: s'adopten mesures en l'àmbit de la cultura, de l'esport, del treball, de l'educació, l'accés a béns i serveis o els mitjans de comunicació. Les previsions que s'hi detallen són innovadores i propositives però també vinculants com la regulació del tan mal aplicat dret d'admissió als establiments oberts al públic. N'hi ha que suposen canvis generals en la manera d’actuar de les Administracions com la incorporació de clàusules antidiscriminatòries en la contractació pública i d'altres que proposen mesures concretes com els incentius fiscals en la contractació laboral de persones trans*. Un àmbit en què els canvis seran especialment apreciats serà en el de les condicions de privació de llibertat i en el de les intervencions policials envers les persones LGTBI. Els agents policials, així com la resta d'operadors jurídics i d'agents de la seguretat privada, hauran de rebre formació obligatòria en matèria de diversitat, violència intragènere i delictes d'odi i discriminació. La Llei també aborda aspectes relatius a la cooperació internacional i previsions especifiques en l'asil de les persones LGTBI.
Un dels àmbits més punters de la Llei és el de la incorporació del dret a l'autodeterminació del gènere, això suposa concebre la vivència trans* com una opció vital, lluny de binarismes i per tant, el reconeixement legal passa a suposar un senzill tràmit. El model de salut també ha estat consensuat amb els col·lectius trans*, tant per adults com per menors, deixant definitivament enrere la patologització i els diagnòstics, per convertir-lo en un procés d'acompanyament i de suport en el procés individualitzat de transició.
Una altra incorporació estratègica és la de l’obligació de realitzar estudis i estadístiques. Sense radiografia de la situació de la discriminació del col·lectiu LGTBI no es poden dissenyar polítiques públiques efectives. Aquesta obligació vincula totes les Administracions, els cossos policials, les Fiscalies i el Consell General del Poder Judicial. La necessitat d'obtenir dades objectives, forma part del Full de Ruta LGTBI europeu del 2014.
Finalment cal dir que la incorporació sens dubte més potent és la del règim sancionador de la Llei. Aquest preveu un ventall de conductes sancionables per via administrativa que omplen el buit entre la impunitat i els delictes previstos al Codi Penal. S'ha procurat donar resposta a les situacions que més habitualment perjudiquen les persones LGTBI, incloent-hi el ciberodi. La seva redacció corregeix l'error de moltes de les lleis LGTBI autonòmiques precedents, d'ometre conductes o de regular-ne d'altres ja previstes com a delicte. Per garantir la força vinculant de la Llei i de les sancions que s'hi contemplen, es preveu l'existència d'un organisme independent, ens que cap altra Llei LGTBI havia assolit incloure fins ara.
La Llei doncs té un potencial enorme. Manca veure fins a quin punt la tramitació parlamentària, que obeeix a lògiques i objectius diferents dels dels col·lectius LGTBI en preserva o en descafeïna el resultat final.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
