Un règim que afusella “por maricón” un poeta com Federico García Lorca pot governar durant quaranta anys, però la història no l’ha absolt. Un altre règim posterior que no es preocupa de saber a quina fossa comuna es troba el cos de García Lorca (i d’un centenar de milers de republicans al llarg del país) pot governar quaranta anys més, però encarna una democràcia de vergonya. El desembre del 2009 la Junta d’Andalusia va decidir abandonar la recerca de la fossa de García Lorca, després de dos mesos d’excavacions infructuoses al paratge d’Alfacar (Granada). Ara financia un altre sondeig arqueològic amb el mateix objectiu al Peñón Colorado, a la carretera entre Víznar i Granada, amb participació d’experts de diferents universitats.
El grup de treball de l’ONU sobre desaparicions forçades va enviar el juliol del 2014 al govern espanyol una informe duríssim després de visitar el país per indagar sobre la situació de les víctimes del franquisme. Donava al govern un termini de 90 dies per presentar un pla d’acompliment de les 42 recomanacions de l’informe al voltant d’una “política d’Estat permanent per donar veritat i justícia a les víctimes”, d’acord amb el dret internacional i amb la declaració sobre desaparicions forçades que Espanya va ratificar l’any 2010.
L’organisme de l’ONU requeria que el govern creés “una entitat estatal dotada de suficients recursos humans, tècnics i financers” per elaborar una base de dades central sobre desapareguts del franquisme i un “pla nacional de recerca”. L’actual govern ha eliminat partides pressupostàries destinades a finançar la localització de fosses d’afusellats per part de les associacions de familiars.
El mateix mes de juliol del 2014 el director de l’Equip Argentí d’Arqueologia Forense, Luis Fondebrider, pioner en la identificació de víctimes de la dictadura militar argentina, declarava a Barcelona: “Espanya és un cas únic, hi ha molt pocs països que no hagin fet res per identificar les seves víctimes després d’un conflicte. Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, amb més fosses comunes per obrir” (La Vanguardia, 8-7-2014).
L’anterior govern socialista va elaborar l’any 2010 un mapa de 1.821 fosses d’afusellats del franquisme (240 a Catalunya, més un altre centenar localitzades posteriorment), elaborat amb dades de les comunitats autònomes i de les associacions de familiars, sense comptar les 550 fosses i les 5.277 víctimes ja exhumades fins aleshores. Calculava que la xifra d’aquests desapareguts superava les 100.000 persones. La pràctica totalitat d’aquelles 1.821 fosses reconegudes continuen pendents d’explorar i dignificar, inclosa la de García Lorca.
La monumental biografia d’Ian Gibson sobre García Lorca es va equivocar pel que fa a la localització que indicava de la fossa on va ser enterrat pels seus botxins, al costat d’altres afusellats l’agost del 1936 als voltants de Granada. És possible que la investigació duta a terme sobre el terreny per l’hispanista francès Claude Couffon, publicada el 19 d’agost del 1951 a Le Figaro Littéraire i al llibre del 1962 A Grenade, sur les pas de García Lorca (traducció castellana a Ed. Losada 1967) sobre aquella execució s’acostés més a la localització de la fossa, però la llarga trajectòria de Couffon no ha tingut la mateixa promoció editorial que Gibson.
La biografia escrita per Gibson encara es va reeditar el 2011, però la fossa de García Lorca i la de més de 100.000 afusellats continua sense saber-se on és.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
